Resultats de la cerca
Es mostren 109 resultats
Carl Friedrich Benz
Enginyer alemany.
Fou un dels creadors i propulsors de l’automòbil Fundà l’empresa Benz & Cie 1883 i, en sortir d’aquesta 1905, de la C Benz Söhne, també dedicada a fabricar automòbils Construí un motor de gas de dos temps 1879, patentà un tricicle amb motor de benzina de quatre temps 1886, introduí el canvi de velocitats, resolgué la geometria de la direcció i aplicà la bateria a l’encesa
Joan Ramírez i Montpeó
Construcció i obres públiques
Constructor d’automòbils.
De jove practicà l’automobilisme i guanyà diversos premis Dedicat a la construcció, el 1952 presentà el model d’automòbil Orix, amb motor posterior de 600 cc i quatre places, de caire esportiu Posteriorment creà un sistema d’embragatge automàtic per a automòbils d’invàlid 1965, i patentà un dispositiu d’estalvi de combustible 1976, un sistema de servacomandament de l’embragatge 1982 i un adaptador de temperatura de l’oli del motor 1985
Jaume Arbós i Tor
Química
Químic.
El 1857 installà una fabrica de gas a Mataró, i cinc anys després patentà el primer gasogen d’aspiració L’anomenat gas Arbós , que es feu servir a diferents punts de Catalunya, és una barreja de gas d’aigua amb un hidrocarbur que dóna brillantor a la flama Féu treballs, alguns dels quals foren publicats, sobre temes químics, i d’altres d’interpretació de la ciència, des d’un punt de vista teològic
motoesquí

Grup de travessa amb motoesquís a la Molina
La Molina
Altres esports d’hivern
Esport d’hivern, també anomenat motoneu, que consisteix a desplaçar-se, habitualment sobre la neu, amb un vehicle monoplaça carenat proveït d’un parell d’esquís curts al davant i un parell de cintes de cautxú al darrere, conegut com moto de neu.
Els primers vehicles que circularen sobre la neu foren dissenyats als Estats Units d’Amèrica al començament del segle XX i eren utilitzats per a transportar materials i treballadors en zones rurals El 1927 Carl Eliason patentà el primer model de moto de neu Durant els trenta anys següents aparegueren nous models, fins que el 1959, Joseph-Armand Bombardier, un dels constructors més destacats, patentà la Ski Doo, la primera moto de neu individual moderna A partir dels anys seixanta es multiplicà la producció de motos de neu, que començaren a utilitzar-se amb finalitats recreatives i esportives…
Frank Whittle
Enginyer anglès.
Fou primer pilot i, posteriorment, enginyer de la Royal Air Force, que abandonà el 1948, any que fou nomenat sir S'especialitzà en turbines de gas per a l’aviació El 1930 patentà la seva primera turbina i el 1936 fundà una empresa per a desenvolupar-ne l’aplicació als avions el 1941 aconseguí de fer volar el Glorter, el primer avió amb turboreactor L’any 1977 es traslladà als EUA i esdevingué professor a l’Acadèmia Naval d’Annapolis Maryland Fou membre de la Royal Society
George Devol
Electrònica i informàtica
Enginyer i inventor nord-americà.
Després de treballar uns quants anys a la Cinephone United Corporation, companyia dedicada a la fabricació d’amplificadors de so, el 1940 fundà una petita empresa de contramesures per a radar, la General Electronics, que aviat esdevingué la més important dels Estats Units El 1954, després de molts anys d’investigació, patentà el primer manipulador programable, autèntic embrió del robot industrial, i encunyà el terme automatització El 1956, amb JF Engelberger, fundà la Consolidated Controls Corporation, la primera companyia dedicada a la fabricació de robots, que més tard s’anomenà Unimation
Michael Thonet
Moblista.
L’any 1841 patentà un sistema per a corbar fustes, que aplicà a la fabricació de cadires Obtingué el nomenament d’ebenista de la casa reial i com a tal treballà en la decoració del palau Liechtenstein, a Viena, mantenint-se dintre de les pautes del gust Biedermeier Posteriorment industrialitzà la producció de cadires, que evolucionaren cap a formes més simplificades que en certa manera anticipaven l’Art Nouveau A la seva mort, les indústries Gebrüder Thonet foren continuades pels seus fills Alguns dels models de cadires i balancins Thonet assoliren una extraordinària difusió, i encara avui…
Lee De Forest
Lee De Forest
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Ràdio i televisió
Inventor nord-americà, un dels capdavanters en la investigació i la promoció de la radiocomunicació.
Experimentador notable, dedicà uns quants anys a la construcció d’un detector capaç de rebre les ones de ràdio El 1906 resolgué el problema amb la invenció del tríode —que ell anomenà audion —, que perfeccionava notablement el díode de Fleming en introduir-hi un elèctrode suplementari que permetia d’amplificar els senyals o bé de modular-los, fent possible, així, el consegüent pas de la radiotelegrafia a la radiofonia Patentà el fonofilm, que fou un dels primers mètodes emprats per tal d’incorporar una banda sonora a les pellícules de cinema Ocupà el càrrec de president de l’Institute of…
màquina de batre
Agronomia
Màquina per a fer la batuda de cereals i llegums.
Consisteix generalment en un bombo fix i un trill dotat d’un moviment de rotació, coaxials, proveïts de pues rígides o flexibles, entre els quals hom fa passar els cereals o llegums la palla i el gra, se separen després mitjançant garbells vibradors i ventadores la palla i el boll són vehiculats per un corrent d’aire cap a l’exterior el gra és netejat per un altre corrent d’aire i ensacat, i les mitges espigues són reincorporades al procés Les màquines de batre són emprades d’ençà de la segona meitat del s XVII El 1788 Andrew Meikle en patentà la primera de bombo i trill, de funcionament…
Žores Ivanovič Alferov
Física
Físic rus.
Graduat a l’Institut Electrotècnic Ulianov de Leningrad 1952, es doctorà el 1970 a l’Institut AF Ioffe de la mateixa ciutat des del 1991 Sant Petersburg, que dirigí des del 1987 Rebé, entre d’altres, els premis Ballantyne de l’Institut Franklin 1971, Lenin 1972 i Nobel de física 2000, aquest compartit amb els nord-americans H Kroemer i JS Kilby , per les seves aportacions pioneres a les tecnologies de la informació El 1963, l’equip dirigit per ell patentà el principi operacional d’un làser basat en una heteroestructura semiconductora doble simultàniament descobert per Kroemer, i el 1970…