Resultats de la cerca
Es mostren 854 resultats
Judd Apatow
Cinematografia
Productor i director de cinema nord-americà.
Aficionat a la comèdia des de l’adolescència, a disset anys començà a fer de monologuista humorístic Al començament dels anys noranta fou guionista i productor de diversos programes i sèries de televisió, abans de fer el salt al cinema, on se l’ha considerat un renovador del gènere còmic, amb una sèrie de pellícules caracteritzades per l’escatologia i la incorrecció política, protagonitzades sovint per homes immadurs Ha dirigit The 40 Year Old Virgin 2005, Knocked Up 2007 i Funny People 2009, i ha produït pellícules com Anchor Man the Legend of Ron Burgundy 2004, Superbad 2007, Forgetting…
Fred Zinnemann
Cinematografia
Director cinematogràfic nord-americà d’origen austríac.
Estudià tècniques de cinema a París i el 1929 anà als EUA, on destacà pel contingut crític de les seves pellícules De la seva filmografia cal esmentar The Search 1948, The Men 1950, Teresa 1951, High Noon 1952, From Here to Eternity 1953 Oscar al millor film i a la millor direcció, Oklahoma 1955, A Hatful of Rain 1957, The Nun's Story 1958, A Man of all Seasons 1956 Oscar al millor film i a la millor direcció, The Day of the Jackal 1973, Julia 1977 i Five Days on Summer 1982 Behold a Pale Horse 1964, sobre el retorn d’un exiliat polític espanyol, provocà, per part del govern…
Robert Duvall
Cinematografia
Actor teatral i cinematogràfic nord-americà.
Dotat d’una expressió inquietant, interpretà moltes pellícules com a secundari, palesant una excellent vena dramàtica A partir de The Godfather 1972, de FF Coppola, començà una cursa ascendent en què arribà a ser protagonista d’alguns films Algunes de les seves pellícules més destacades són Captain Newman 1963, The Detective 1968, Joe Kidd 1972, The Godfather, part II 1974, Apocalypse now 1979, Hotel Colonial 1987, The Paper 1994, i A Scarlett Letter 1995 També ha intepretat The Gingerbread Man 1998, Deep Impact 1998, A Civil Action 1998, Gone in Sixty Seconds 2000, The 6th Day 2000, John Q…
Christoph Waltz
Cinematografia
Actor cinematogràfic austríac.
Procedent d’una família amb tradició teatral, estudià interpretació al Max Reinhardt Seminar de Viena i al Lee Strasberg Theatre Institute de Nova York Debutà el 1977 amb la tv movie Der Einstandt i, tot i que participà en nombroses pellícules i telefilms al seu país, la fama internacional no li vindria fins el 2009, any que interpretaria Inglourious Basterds a les ordres de Quentin Tarantino, per la qual rebé, entre d’altres, el premi al millor actor al Festival de Canes i l’Oscar al millor actor de repartiment Després ha participat en pellícules com The Green Hornet 2011, de Michel Gondry…
Dario Argento
Cinematografia
Director cinematogràfic italià.
Fill del productor Salvatore Argento, accedí a escriure guions per a pellícules després d’exercir de crític així, fou un dels guionistes del western de Sergio Leone C'era una volta il West 1968 L’èxit d’alguns dels seus guions li facilità el pas a la realització, en què s’especialitzà en pellícules de terror de posada en escena barroca, com ara L’ucello dalle piume di cristallo 1970, Il gatto a nove code 1971, Quattro mosche di velluto grigio 1971, Profondo rosso 1975, Suspiria 1977, Inferno 1980, Tenebre 1982, Phenomena 1985, Opera 1987, Trauma 1993, La sindrome di Stendhal 1996, Il fantasma…
Nino Manfredi
Cinematografia
Actor cinematogràfic italià.
Des del 1945 treballà com a actor teatral, i en el cinema des del 1949, on participà en nombrosos films, entre els quals hom pot destacar els realitzats per D Risi Operazione San Gennaro , 1966 Straziami ma di baci saziami , 1968 i E Scola C'eravamo tanto amati , 1974 Brutti, sporchi e cattivi , 1975 Intervingué també en pellícules d’altres realitzadors Italian Secret Service 1968, de L Comencini In nome del Papa Re 1977, de L Magni Il giocattolo 1979, de G Montaldo Testa o Croce 1983, de N Loy Helsinki - Napoli 1989, de M Kaurismaki, Mima 1990, de P Esposito, Colpo di luna 1995, d’A Simone…
sistema dual
Electrònica i informàtica
Sistema que permet introduir una portadora d’àudio addicional en el senyal de TV.
Permet d’oferir pellícules en versió original i en versió doblada, programes en dos idiomes diferents, o utilitzar un dels dos canals de so per a informació per a cecs, entre d'altres Els sistemes Zweiton i Nació són els més utilitzats El Zweiton és el sistema emprat per Televisió de Catalunya en la transmissió de pellícules en versió original o programes estereofònics El senyal auxiliar és modulat en FM amb una portadora situada a 242,18 kHz per sobre de la portadora d’àudio convencional i amb un nivell de 20 dB per sota de la portadora de vídeo En programes estereofònics el senyal…
Olivier Assayas

Olivier Assayas
© Festival de Cine de San Sebastián
Cinematografia
Director de cinema francès.
Fill del director Jacques Remy, començà la seva trajectòria en la indústria treballant amb ell Ha exercit de crític a la revista Cahiers du Cinéma , des d’on ha escrit sobre els directors europeus i asiàtics que més ha admirat ha homenatjat el cinema asiàtic en pellícules de ficció com Irma Vep 1996, protagonitzada per l’actriu Maggie Cheung —amb qui estigué casat— o en documentals televisius com HHH A Portrait of Hou Hsiao-Hsien 1999 Debutà en la direcció amb Désordre 1986 posteriorment ha dirigit pellícules com Fin août, début septembre 1998, Les destinées sentimentales 2000, Demonlover…
Orson Welles
Cinematografia
Actor i director cinematogràfic nord-americà.
Es dedicà primerament al teatre, amb un notable èxit, i també a la ràdio, mitjà en què es feu famós sobretot quan, arran de la seva adaptació 1938 de The War of the Worlds de HG Wells, difongué com una notícia una invasió d’extraterrestres, fet que desencadenà el pànic collectiu La seva obra cinematogràfica mostra una visió molt particular del món i de la societat, exposada amb un llenguatge audaç i una renovació tècnica absoluta nous tractaments de la illuminació, moviments de la cambra, muntatges, etc La seva empremta dins la història del cinema fou reconeguda el 1966 en ésser-li atorgat un…
exposició
Fotografia
Acció d’exposar una pel·lícula o un material sensible a la llum.
Perquè una imatge sigui impressionada sobre una emulsió sensible, la llum que aquesta reflecteix ha de passar per l’objectiu i pel diafragma fins a arribar a l'emulsió El temps durant el qual la llum impressiona l’emulsió és anomenat temps d’exposició Per a les plaques i les pellícules, aquest temps depèn de l’estació de l’any, de l’hora, del temps atmosfèric i de la posició de l’objecte amb referència al de la llum és a dir, de la qualitat i la quantitat de la llum Per a les còpies en paper, depèn de la duresa del paper emprat, del grau de contrast del negatiu i de la distància…