Resultats de la cerca

El 1970 es graduà en relacions internacionals a la Universitat Nacional de Seül, i en 1985 amplià estudis a la John F Kennedy School of Government de la Universitat de Harvard El seu primer destí com a diplomàtic fou a l’ambaixada nord-americana a Washington 1987-1990 Posteriorment dirigí l’oficina de les relacions amb els EUA del ministeri d’afers estrangers 1990-92 El 1995 fou nomenat ministre adjunt de planejament i l’any següent conseller per a la seguretat nacional de la presidència i contribuí decisivament a la creació de l’Asia-Europe Meeting ASEM l’any 1996 i,…

Pau Vila en fou el primer president Prengué una gran volada inicial, però la guerra civil de 1936-39 en deturà l’activitat El 1947 reprengué vida en la clandestinitat i realitzà diverses publicacions, organitzà conferències i cursos en domicilis particulars a càrrec de rellevants personalitats del món científic català i estranger, i féu excursions d’estudi Concedeix el premi Eduard Brossa per al recull de noms de lloc d’una localitat catalana i, des del 1986, el premi Lluís Solé i Sabarís Des del 1976, connectà amb els nuclis universitaris i regularitzà les seves activitats i conferències,…

Estudià a Madrid, on es titulà l’any 1924 La Generalitat republicana li encomanà l’any 1935 la redacció d’un Pla General d’Obres Públiques de Catalunya on ja es contemplava la construcció d’un eix viari que uniria Girona amb Lleida passant per Manresa, precursor de l’Eix Transversal engegat l’any 1997 Durant els anys 1940 i 1941 estudià l’aprofitament integral de la conca de l’Alta Ribagorça, arran del qual, l’any 1946, l’Instituto Nacional de Indústria creà l’ENHER per a dur-lo a terme Des de l’any 1947 al 1962 es construiren els embassaments de Canelles, Escales, Llesp, Bono, Senet i el…

Llicenciat a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona ETSAB el 1984, es doctorà amb un premi extraordinari el 1995 Vinculat a la universitat, director del departament d’urbanisme i ordenació del territori de la Universitat Politècnica de Catalunya UPC i professor a l’Escola d’Arquitectura del Vallès ETSAV, director del màster desenvolupament urbà i territorial i professor del màster projecció urbanística de la Fundació de la Universitat Politècnica de Catalunya UPC Ha desenvolupat la pràctica professional de planejament urbanístic amb els arquitectes Sebastià Jornet…

Fundada amb el nom d’Institut d’Estudis Metropolitans, en foren els promotors la Corporació Metropolitana de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona Posteriorment s’hi integraren la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona i la Federació de Municipis de Catalunya, les universitats de Barcelona i Politècnica de Catalunya i el Consorci de la Zona Franca i adoptà el nom actual 2000 Duu a terme estudis entorn a temes com els hàbits i les condicions de vida, la victimització i la…

Fill de Josep MRibas i Casas Estudià dret i arquitectura a la Univeristat de Barcelona Titulat a Barcelona el 1950 Influïren els seus plantejaments teòrics inicials part dels seus professors E Bona, A Florensa, JF Ràfols, J Margarit i els especialistes europeus vinguts a Barcelona, Sartoris 1949, B Zevi 1950 A partir del 1952, participà en les activitats del Grup R La seva obra com a arquitecte —Laboratoris J Uriach i Cia 1964-74, casa Carnera, a la Cerdanya, casa Cendrós, a Sant Feliu, edifici d’habitatges del passeig de Sant Joan 1975— es complementà amb la seva tasca com a urbanista, que…

El I Congrés novembre del 1982 es titulà El Pla de Barcelona i la seva història , i fou publicat el 1984 en un volum presentat per Jaume Sobrequés, llavors director de l’Institut Municipal d’Història Les ponències foren dedicades al medi natural, als primers pobladors, a la toponímia antiga i moderna, a la història del Pla de Barcelona a l’Edat Mitjana i a l’Edat Moderna i, també, a l’Edat Contemporània, que ocupa més de la meitat del llibre El II Congrés, sota el títol Història urbana del Pla de Barcelona desembre del 1985, doblà el nombre de collaboradors en relació amb el primer Les actes…

L’any 2016 va estar marcat pels primers passos del primer ministre, Rui Maria de Araújo, al capdavant del Govern d’unitat nacional entre el Congrés Nacional per a la Reconstrucció de Timor Oriental CNRT i el Front Revolucionari per a un Timor Independent FRETILIN Si bé el nou executiu va exhibir estabilitat, va créixer la preocupació per la inexistència d’una oposició real de cara a les eleccions presidencials del 2017, i diverses veus van denunciar l’enorme influència que encara exercia Xanana Gusmão, primer president del Timor independent i exprimer ministre, en el Govern d’Araújo I és que…

L’evolució del poblament als Països Catalans durant el període 1960-80 tingué com una de les principals conseqüències l’accentuació de les tensions del mapa administratiu Fins a la fi d’aquesta etapa l’organització administrativa vigent fou la divisió territorial en vuit províncies a Espanya i un departament a França, que aplegaven més de 1 600 municipis Aquest model d’organització territorial de l’Estat, d’inspiració napoleònica, es caracteritzava, com és ben sabut, per la negació de les possibilitats d’autogovern de cada una de les regions Catalunya, País Valencià, les Illes…, l’…

L’any 2013, l’actualitat política a Corea del Sud es va veure marcada per l’inici del mandat de Park Geun-hye, líder del partit conservador Saenuri i primera dona a ocupar aquest càrrec en la història del país Immediatament després de les eleccions presidencials de desembre del 2012, al gener, l’Assemblea Nacional va aprovar uns pressupostos que recollien clarament les prioritats de Park la millora de l’estat del benestar, la reducció del dèficit i l’avenç cap a la unificació de les dues Corees Tot i les dificultats per a formar govern, a causa de les presumptes irregularitats comeses per…