Resultats de la cerca
Es mostren 148 resultats
corb marí emplomallat
Corb marí emplomallat
© Blake Matheson
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels pelecaniformes, de la família dels falacrocoràcids, molt semblant al corb marí gros però de mida més petita, que ateny uns 75 cm.
El més característic del seu plomatge és el plomall verd que té damunt el cap en l’època de zel És sedentari a la península Ibèrica, a les Balears i a la Mediterrània
becplaner
Becplaner
© Andreas Trepte
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels ciconiformes, de la família dels tresquiornítids, d’uns 85 cm, de plomatge blanc, potes llargues i negres i bec negre amb punta groga, llarg i de forma espatulada molt característica.
Els adults tenen un plomall estival Habita a les aigües poc profundes de maresmes i estuaris i nia dalt dels arbres o entre els matolls, en colònies sovint nombroses És propi de l’Europa meridional
xahà
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels anseriformes, de la família dels anhímids, propi de l’Amèrica del Sud, d’aspecte i costums semblants als de l’anhima, però sense l’apèndix corni del cap.
Té un plomall dirigit cap endarrere i un collar negre limitat per una franja blanca i una de groguenca la resta del plomatge és de diversos tons grisos Hi ha dues espècies xahà emplomallat o comú Chauna torquata i xahà collnegre Chauna chavaria
card d’ase
Card d’ase
© Fototeca.cat
Botànica
Nom amb que hom designa algunes espècies del gènere Cirsium, de la família de les compostes.
Caracteritzades pel fet de tenir les fulles sinuades o pinnatipartides amb els marges espinosos, flors tubulars, hermafrodites o femenines, reunides en capítols solitaris o en corimbe, i aquenis amb un plomall caduc de pèls plomosos soldats per la base Solen viure sobre sòls rics en nitrogen
tallarol
Tallarol gros
Billy Lindblom (cc-by)
Ornitologia
Gènere d’ocells de l’ordre dels passeriformes, de la família dels sílvids.
Els tallarols són de mida petita, entre 12-15 cm, tenen el bec fi, recte, les potes relativament llargues, la cua llarga i rectangular a la punta, les ales llargues fins més enllà de la base de la cua i el plomatge poc vistós i diferent segons el sexe Inclou nombroses espècies, onze de les quals habiten normalment als Països Catalans, on són sedentàries Nien a la vegetació baixa o en arbusts a tocar el sòl El tallarol emmascarat S hortensis , comú en alzinars, horts, conreus de tarongers i oliveres, presenta un típic plomall negre fins a sota els ulls El tallarol gros S borin…
paó
Paons mascle (esquerra) i femella
(CC0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels fasianiformes, de la família dels fasiànids, de marcat dimorfisme sexual, de 100 a 125 centímetres de llargada, cara nua i blanca, cresta de plomes rígides, cap, coll i pit blaus, ales i cua brunes, aquesta coberta de llargues plomes d’un verd i d’un daurat iridescents amb una taca oval a l’extrem, les quals pot dreçar formant ventall.
Els mascles atenyen de 100 a 125 cm sense comptar la falsa cua, formada per les supracaudals i tenen el cap, el coll i el pit de color blau metàllic, les parts superiors grisenques amb ratlles fosques i les ales i la resta del cos marró fosc presenten un plomall al cap les supracaudals poden atènyer 150 cm, són d’una gran bellesa i poden ésser desplegades en ventall durant les exhibicions nupcials Les femelles no arriben als 100 cm, són de plomatge inconspicu, tenen el plomall del cap més reduït i llurs supracaudals són de dimensions normals És originari de Sri Lanka…
secretari
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes, de la família dels sagitàrids, de 120 cm d’alçada, 110 de llargada i 210 d’envergadura, que té les potes molt llargues, és gris i negre, amb la cera groga i la pell del voltant dels ulls nua i vermellenca.
Té un llarg plomall erèctil darrere el cap i les rectrius centrals 15 cm més llargues que les altres S'alimenta de serps, petits mamífers, insectes grossos i rèptils Habita a les planes obertes i sabanes del centre i el sud d’Àfrica i és protegit per les lleis de caça
cogullada
Cogullada
© David Blank
Ornitologia
Moixó de camp de la família dels alàudids, granívor, semblant a l’alosa; ateny 17 cm.
Porta un plomall erèctil, fàcilment visible El plomatge és ratllat, de color falb Viu a tot Europa, llevat d’Escandinàvia, el nord d’Anglaterra i les Illes Balears És sedentària a la península Ibèrica L’hàbitat són els camps oberts, sovint a la vora de pobles Fa el niu a terra
cardenal
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformesde la família dels fringíl·lids, que ateny uns 20 cm, de formes robustes, amb el bec fort i curt.
Tot ell és de color vermell, menys el voltant del bec, que és de color negre el cap és adornat amb un plomall característic, també vermell En estat salvatge viu al sud-est del Canadà, als EUA i a Mèxic És apreciat per la seva bellesa i el seu cant
doris
Malacologia
Nom donat a uns mol·luscs gastròpodes opistobranquis de l’ordre dels nudibranquis, de la família dels dorídids, que comprenen nombroses espècies.
Tenen aspecte de grossos llimacs i poden atènyer uns 25 mm de longitud De pell nua, no posseeixen cap closca, i a la part posterior de l’esquena tenen una corona de brànquies disposades en plomall Viuen en els fons d’ascidis entre els 20 i els 100 metres de profunditat