Resultats de la cerca
Es mostren 84 resultats
Giovanni Sartori
Història
Politòleg italià.
Es doctorà en ciències socials a la Universitat de Florència 1946, on desenvolupà la seva carrera acadèmica fins el 1976 i, novament, del 1992 al 1994 i on fou professor de filosofia moderna, lògica i doctrina de l’estat En aquesta mateixa institució, impulsà la creació de la primera facultat de ciències polítiques d’Itàlia, la Cesare Alfieri, que presidí en 1969-71 Des del 1976 exercí la docència als Estats Units, on fou professor de les universitats de Stanford, Yale, Harvard i Columbia Fou fundador i director de la Rivista Italiana di Scienza Politica 1971-2003 i editorialista del diari…
associació
Política
Dret
Unió de diverses persones, vinculades jurídicament, per a l’obtenció d’un fi no lucratiu.
Aquesta condició no exclou que no pugui ésser assolit un fi econòmic de fet n'hi ha que el tenen cooperatives de consum i d’altres, sinó que les persones associades no poden obtenir un guany proporcional a quotes o participacions preestablertes Els membres d’una associació —normalment anomenats socis— tenen uns drets i unes obligacions mutus i també davant l’associació, que fixen els estatuts de cada associació, i que poden ésser legalment exigits Les associacions són governades, normalment, per una assemblea de socis, una junta directiva i un president, les facultats dels quals són fixades…
Conferència Episcopal Tarraconense
Religió
Organisme integrat pels bisbes de la província eclesiàstica Tarraconense i de l’arquebisbat de Barcelona, destinat a coordinar les activitats pastorals de les deu diòcesis catalanes.
N’és president l’arquebisbe de Tarragona Creada el 1969, no gaudeix de la categoria jurídica de conferència episcopal pròpia d’acord amb els cànons 447-459 del codi de dret canònic, per bé que —sobretot en ocasió de la celebració del Concili Provincial Tarraconense del 1995—hom en reclamà la plena constitució bo i mantenint la relació institucional amb la Conferència Episcopal Espanyola CEE Els principals organismes vinculats a la Conferència són la Facultat de Teologia de Catalunya , la Facultat Eclesiàstica de Filosofia de Catalunya , el Centre d’Estudis Pastorals i el Comitè Interdiocesà…
Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació
Organisme que regula el funcionament de la ràdio i la televisió públiques al País Valencia, creat per llei de la Generalitat Valenciana del 15 de juliol de 2016.
Substitueix Radiotelevisió Valenciana després que aquest ens públic i els canals que en depenien fossin clausurats La llei preveu tres canals de televisió un de generalista, un altre de més especialitzat i dedicat també als esports i un tercer per al públic infantil i dos de ràdio un de generalista i un altre dedicat a la cultura valenciana En contrast amb l’anterior ens, la llei estableix explícitament el valencià com a llengua vehicular de les emissions i reconeix un compromís explícit amb la normalització lingüística Les directrius de la programació hauran de ser aprovades per majoria…
Hosein-Ali Montazeri
Política
Aiatol·là iranià.
El 1932 ingressà al seminari d’Eşfahān, i hi començà estudis de teologia que continuà a l’Escola de Teologia de Qom, on fou deixeble de Khomeynî , del qual esdevingué un estret collaborador Professor en aquesta escola des dels anys cinquanta, esdevingué un destacat jurista islàmic i fou nomenat Gran Aiatollà, la més alta dignitat del clergat xiïta Fou un dels líders del moviment islàmic contra la monarquia del xa i substituí Khomeynî durant l’exili d’aquest 1964-79 Empresonat de 1974 a 1978, després de la revolució islàmica que enderrocà el xa fou un dels artífexs de la nova constitució que…
orde
Cristianisme
Societat de religiosos, aprovada per l’autoritat eclesiàstica, que viuen en comunitat sota l’observança d’una regla i que emeten vots solemnes, és a dir, reconeguts com a tals per l’Església, diversos dels vots simples que caracteritzen les congregacions religioses.
El concepte canònic d’ orde és fruit d’una llarga evolució que a partir d’un pluralisme primitiu de vida religiosa en les diverses formes ascetes, ermitans, monjos, etc, més o menys organitzats i dependents sempre de les esglésies locals, ateny una organització centralitzada dependent de la Santa Seu Els primers ordes no apareixen fins al segle XII amb les grans congregacions monàstiques de Cluny benedictí i del Cister i, sobretot, amb el naixement dels mendicants Actualment els ordes religiosos es distingeixen en quatre categories monjos, canonges regulars, mendicants i…
Secularització i creences
Els antecedents immediats Des del punt de vista de les creences i dels comportaments religiosos, la societat catalana de les acaballes del segle XX ha esdevingut una societat secularitzada i plural Però les dues darreres dècades d’aquest segle no han estat de grans canvis radicals, ans més aviat de consolidació i, fins a cert punt, de normalització, arran d’unes transformacions que en molt bona part s’havien produït ja en els decennis immediatament anteriors En l’àmbit religiós, en efecte, el gran punt d’inflexió que marcà un tombant decisiu, de conseqüències incalculables i relativament…
Milan Kučan
Política
Polític eslovè.
Fill de mestres, durant l’ocupació de l’antiga Iugoslàvia els nazis mataren el seu pare, membre de la resistència Graduat en dret per la Universitat de Ljubljana 1964, inicià de molt jove la carrera política membre de les Joventuts de l’antiga República Iugoslava d’Eslovènia 1964-67, que presidí en 1968-69, del secretariat del comitè central de la Lliga Comunista d’Eslovènia 1969-73 i secretari de l’Aliança Socialista d’Eslovènia 1973-78 En 1978-82 fou president de l’Assemblea d’Eslovènia Des d’aquests càrrecs promogué el pluralisme, el diàleg i els mètodes democràtics, en la…
Fèlix Martí i Ambel
Política
Activista cívic.
Llicenciat en filosofia 1965, s’inicià professionalment com a professor d’aquesta matèria a l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona 1968-70, d’on posteriorment fou director del Laboratori de Sociologia S’introduí de molt jove en l’escoltisme i el moviment estudiantil, i fou successivament comissari de Minyons Escoltes 1960-63 i director de la Residència Universitària Sant Antoni de Barcelona 1963-68 Actiu en l’antifranquisme cristià i catalanista, el 1971 fou empresonat i processat pel Tribunal de Orden Público, acusat de propaganda clandestina, condemna de la qual no fou amnistiat…
Museu d’Història de Catalunya
Historiografia catalana
Entitat museística inaugurada el 29 de febrer de 1996, impulsada per la Generalitat de Catalunya, que es dissenyà i executà en poc més d’un any i mig sota la direcció política de Carme-Laura Gil i la direcció científica de Francesc Xavier Hernàndez i Cardona.
L’indret escollit per a la seva installació foren els antics Dipòsits de Comerç del Port Vell de Barcelona, una construcció del final del segle XIX i amb un inqüestionable valor històric un exemple de l’extraordinari patrimoni arqueològic industrial del país situada en una zona cèntrica de la ciutat i de fàcil accés L’estructura física de l’edifici amb sostres relativament baixos i moltes columnes, però, condicionà el disseny del conjunt del museu, que inclou una exposició permanent, un auditori, una mediteca i una planta dedicada a exposicions temporals L’exposició permanent –…
