Resultats de la cerca
Es mostren 413 resultats
Sant Feliu de Sarroca de Bellera
Art romànic
Situació Talla de la marededeu, vista frontalment de tres quarts, recentment restaurada Servei de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya - C Aymerich L’església de Sant Feliu és en un extrem del poble De Sarroca de Bellera Mapa 30-10214 Situació 31TCG256921 Sarroca de Bellera és enfilat damunt un contrafort de la serra que culmina al pui de Far, a la riba esquerra del riu de Sarroca S’accedeix al poble per la carretera comarcal 144 del Pont de Suert a la Pobla de Segur CPO Història No hi ha notícies històriques referents a aquesta església anteriors al 1300 L’església…
Marededeu de la Col·lecció Vayreda
Art romànic
Vista de conjunt de la imatge J M Melció A la collecció particular de la família Vayreda, d’Olot, es conserva una imatge de la Mare de Déu, la qual constitueix un dels exemplars més antics de la Garrotxa A desgrat que no es coneix amb exactitud el lloc on era venerada, hom sap amb certesa que és dels voltants d’Olot Anteriorment, havia format part de la collecció particular de l’escultor Martí Casadevall, d’on passà als actuals propietaris És una talla de fusta policromada, la qual fa 65 cm d’alçada El conjunt és format per la Mare de Déu, asseguda i amb el Fill, també assegut, al centre de…
Convent de la Mercè, abans Sant Martí (Perpinyà)
Art romànic
Es trobava a la part occidental de la ciutat, a l’Indret de l’antic priorat benedictí de Sant Martí conegut des de l’any 1195, que els mercedaris convertiren en el seu convent l’any 1228 quan s’installaren a Perpinyà Els esmentats religiosos tingueren casa a Perpinyà fins al segle XVIII L’església i el convent han desaparegut totalment APF Aquesta església posseïa una imatge de la Mare de Déu que avui es conserva a la casa pairal del Castellet de Perpinyà núm 61-1-62 de l’Inventari La Mare, que fa 60 cm d’alçada i 20 cm d’amplada, seu sobre un banc cofre motllurat amb respatller…
Santa Margarida de Benavent (Isona)
Art romànic
Situació L’església de Santa Margarida és la parroquial del poble de Benavent de la Conca, situat al sud-est del terme municipal, a una altitud de 1 004 m MLlR Mapa 33-12290 Situació 31TCG427599 Història L’església de Santa Margarida fou objecte d’una deixa en el testament del 1068 d’Arsenda, muller d’Arnau Mir de Tost L’any 1074 rebia una unça en el testament d’Isarn Guadall Un nou esment, aquesta vegada del terme de Santa Margarida, apareix en la donació d’un home del castell de Benavent, fet a favor de Santa Maria de la Seu, l’any 1077 Un altre llegat a favor d’aquesta església és de l’any…
Santa Llogaia de l’Espluga de Merli (Foradada)
Art romànic
Situació Aquesta església es troba a l’entrada de la caseria de l’Espluga de Merli Mapa 31-10 212 Situació 31TBG901957 S’arriba al llogaret de l’Espluga per un trencall que arrenca entre els quilòmetres 3 i 4 de la carretera de Campo a les Viles de Turbó, a mà dreta JBP-CPO Història Aquesta església va ser concedida a la canònica de Roda pel rei Sanç Ramírez l’any 1089 El 1176, el castellà Gombau de Santalinya disputava les seves rendes als canonges Va pertànyer a Sant Vicenç de Roda fins el 1295, en què fou traspassada a Sant Victorià d’Assan El 1571 va ésser integrada al nou bisbat de…
Argolell
Poble
Poble del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell), situat a 1.125 m d’altitud, a la dreta de la riera d’Argolell (afluent, per la dreta, de la Valira) prop del límit amb Andorra.
L’església parroquial d’Argolell és dedicada a santa Eugènia en depenen les d’Arduix i Farrera dels Llops És un edifici romànic, d’una nau capçada per un absis semicircular sobrealçat El 1934 foren traslladats al Museu Nacional d’Art de Catalunya, a Barcelona, uns fragments de pintures murals romàniques del seu absis que havien pertangut a la collecció Plandiura Aquests fragments comprenen les figures d’uns apòstols Pau i Felip, amb citacions dels Actes dels Apòstols, i també el cap d’uns altres dos apòstols i el de la Mare de Déu Malgrat que la policromia és rica, la pintura resulta força…
minoic
Art
Història
Nom donat pels arqueòlegs, des de les excavacions d’Evans a Cnossos, al començament del segle XX, a la civilització prehel·lènica de Creta, entre el 2700 i el 1100 aC, aproximadament.
Rep el nom del llegendari rei Minos i constitueix la primera civilització destacada i original del món mediterrani El seu coneixement arqueològic és centrat als palaus, grans construccions de planta irregular, amb patis i cambres al voltant Cnossos —el més important—, Faistos, Hagía Tríada, Mallia L’únic conjunt urbà excavat és Gurnia El procés històric ha estat dividit en tres etapes minoic antic ~2700-2000 aC, minoic mitjà ~2000-1550 aC i minoic recent ~1550-1100 aC, cadascuna de les quals es divideix alhora en tres altres etapes I, II i III El moment més brillant fou entre el 2000 i el s…
Sant Tomàs de Casarilh

Vista exterior de l’església de Sant Tomàs de Casarilh
© Patrimonifunerari.cat
Església
Església romànica del poble de Casarilh (Viella, Vall d’Aran), a l’oest del nucli del poble.
L’edifici Malgrat el seu origen romànic, probablement del segle XII, l’església ha estat molt remodelada, amb el resultat que la seva primitiva estructura ha quedat totalment emmascarada per l’afegiment de diferents construccions Inicialment constava només d’una nau coronada a l’est amb un absis semicircular, el qual ha quedat inscrit dins un cos quadrangular i fa les funcions de sagristia Al mur sud s’obre una finestra espitllerada, coronada amb un arc monolític de mig punt, que podria ser romànica El campanar de torre es va construir al segle XVIII, però a la seva base, prop de la porta que…
Marededeu de Santa Liestra
Art romànic
Marededeu Vista frontal i revers d’aquesta talla de la Mare de Déu conservada a la collecció Gòdia de Barcelona ECSA - FX Mingorance La collecció Gòdia de Barcelona núm de registre 4 conserva una imatge de fusta policromada que representa una Mare de Déu sedent de la qual hom en desconeix amb exactitud el lloc de procedència, ja que mentre que alguns autors afirmen que procedeix de la parròquia de Santa Liestra, d’altres creuen que prové de l’ermita de la Mare de Déu de la Pietat de Sant Quilis La Mare és asseguda en un senzill tron amb quatre muntants, en forma de balustres…
brossa
brossa
© Fototeca.cat
Oficis manuals
Raspall de pèls durs i espessos, emprat per a netejar motlles d’impremta, cavalls, etc, o per a fer l’últim poliment en la policromia de mobles, marcs i altres objectes d’artesania.