Marededeu de Santa Liestra

Marededeu

Vista frontal i revers d’aquesta talla de la Mare de Déu conservada a la col·lecció Gòdia de Barcelona.

ECSA - F.X. Mingorance

La col·lecció Gòdia de Barcelona (núm. de registre 4) conserva una imatge de fusta policromada que representa una Mare de Déu sedent de la qual hom en desconeix amb exactitud el lloc de procedència, ja que mentre que alguns autors afirmen que procedeix de la parròquia de Santa Liestra, d’altres creuen que prové de l’ermita de la Mare de Déu de la Pietat de Sant Quilis. La Mare és asseguda en un senzill tron amb quatre muntants, en forma de balustres coronats per sengles esferes. D’aquests muntants, tres han estat restaurats. L’únic original que es conserva és la part superior del muntant dret del davant. La figura fa 67 × 28 × 23 cm.

El cap, que es presenta lleugerament inclinat cap endavant, ha estat fet malbé amb la gúbia, ja que probablement es va rebaixar per tal de col·locar-li una corona d’orfebreria (Monreal, 1955, pàg. 169) en lloc de la corona de fusta original que degué lluir la imatge. Com a resultat d’aquesta reforma presenta un forat a la part superior del cap i quatre mòsses, una a cada costat. El rostre, que conserva tota la policromia, té una esquerda important que recorre tot el costat esquerre del cap. Malgrat això, encara és perfectament apreciable la qualitat del treball i la bellesa de les proporcions dels trets del rostre, perfectament perfilats, amb uns grans ulls ametllats i celles força primes, un nas prim, recte i estilitzat, i els llavis també prims, tot apuntant el que sembla un somriure. També és encara visible la doble toca damunt de les espatlles de la imatge, amb plecs rectes.

La Mare porta una mena de mantell o casulla, tancat pel coll, que és obert pel davant i que cau als costats de les cames, per davant del setial. Els braços originals han desaparegut. El dret, que porta una bola, ha estat afegit(*) amb posterioritat al seu ingrés a la col·lecció. La túnica és llisa al tors i amb plecs a la part de les cames, verticals entre aquestes i en forma de “V” per sota dels dos genolls. A la part inferior apareix una mena de túnica o faldilla que sobresurt per sota de la túnica. Dels peus, petits, i calçats amb sabates punxegudes per sota de la segona túnica, el dret ha estat fet malbé.

La talla conserva moltes restes de policromia, com al mantell, de color blau verd, amb flors estrellades en blau verd més clar, i la túnica, que devia ser de color blanquinós.

La peça va entrar a formar part de la col·lecció Gòdia quan Francesc Gòdia va adquirir la col·lecció Ricart. Aquesta darrera estava formada per una vuitantena de peces recollides per Narcís Ricart, industrial cerer amb establiment al carrer de Sant Pere més Alt de Barcelona, especialitzat en imatgeria.

Malgrat alguns detalls com els braços, l’esquena i la part superior del cap, l’estat de conservació és força bo. Trobem a faltar també la figura de l’Infant, que probablement devia anar assegut sobre el genoll esquerre de la Mare.

La figura té un aire molt amable i és tractada amb molta cura, malgrat la rígida frontalitat i simetria de l’obra, que devia quedar remarcada encara més amb la figura ara absent del Nen. El to amable de la Mare de Déu és probablement degut a l’encert en la representació de les seves proporcions i al seu somriure. El mantell, tancat per sota del coll i obert pels braços, és típic d’obres de la darreria del segle XII, com les de Núria, Guils, Solsona, i d’algunes del Museu Episcopal de Vic (núms. 1 958 i 85). El setial és similar al que apareix en obres del segle XIII, com ara el de la marededeu núm. 2 739 del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Tot això ens porta a datar aquesta obra al final del segle XII o al principi del XIII.