Resultats de la cerca
Es mostren 139 resultats
Sebastià de Cormellas
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor castellà establert a Barcelona.
Fadrí de l’impressor Humbert Gotard, en morir aquest 1589 es casà amb la vídua i el 1591 adquirí la impremta en propietat per 25000 lliures El 1632, a les corts de Barcelona, fou un dels partidaris de mantenir l’actitud intransigent de la ciutat davant les proposicions del comte duc d’Olivares D’estament mercader, el 1638 fou pressionat pels cònsols de la llotja de Barcelona perquè deixés la tipografia, per considerar-la art mecànica Esdevingué l’impressor més important de Barcelona Anteposà sovint dedicatòries i versos originals d’ell a les edicions fetes a compte seu Imprimí…
Tansu Çiller
Política
Política turca.
Estudià economia als EUA Exercí com a professora i també es dedicà a negocis immobiliaris El 1990 ingressà al Partit de la Justa Via, i l’any següent fou escollida parlamentària i nomenada ministra d’economia en el govern de coalició de Demirel Elegida primera ministra 1993, el seu programa polític, que no aconseguí aplicar amb èxit, se centrà en la finalització del conflicte armat amb els kurds, a l’est del país —contra els quals va dur a terme una política de repressió—, i en la reducció de la despesa pública i la inflació Presentà la seva dimissió el 1995 per convocar eleccions anticipades…
Burkina Faso 2014
Estat
Un dels presidents africans que feia més temps que era al poder, Blaise Compaoré, va marxar a l’exili després de dimitir del seu càrrec, el 31 d’octubre Compaoré, que havia arribat a la presidència mitjançant un cop d’estat contra Thomas Sankara el 1987, va haver de dimitir en perdre el suport dels militars, que es van posar al costat dels manifestants que havien paralitzat la capital des de l’agost Els manifestants, que van arribar a ocupar edificis governamentals, protestaven per la decisió dels diputats afins al president, amb majoria parlamentària, de proposar una reforma constitucional…
Mikhail Gorbačov
Mikhail Gorbačov
© Fototeca.cat
Política
Polític rus.
Advocat i enginyer agrònom militant comunista des del 1952, accedí al comitè central del PCUS el 1971 i n’esdevingué el 1980 el membre més jove del politburó Estret collaborador de Jurij Andropov, durant el mandat de Konstantin Černenko s’ocupà de temes d’ideologia i relacions exteriors, i a la mort d’aquest fou nomenat secretari general del partit i primer mandatari de l’URSS 1985 L’any 1988 esdevingué president del presídium del soviet suprem Fou l’impulsor de les mesures conegudes amb el nom de perestroika , amb les quals volgué democratitzar l’estat soviètic, eliminar-ne la corrupció i…
Lluís Fullana i Mira
Història
Gramàtica
Cristianisme
Gramàtic, erudit i religiós.
Els seus primers estudis lingüístics La morfologia valenciana és la mateixa que la catalana , 1905 Ullada general a la morfologia catalana , 1908, comunicació al Congrés Internacional de la Llengua Catalana el 1906 Característiques catalanes usades en lo Reine de València , 1907 defensaven, contra el que era usual en l’ambient cultural valencià de l’època, la unitat de la llengua catalana El mateix 1915 fou encarregat pel Centre de Cultura Valenciana de la redacció d’una Gramàtica elemental de la llengua valenciana 1915, en la qual, com a membre de l’Acadèmia de la Llengua Catalana i …
Lansana Conté
Política
Militar i polític guineà.
Es formà en acadèmies militars de les antigues colònies franceses de Costa d’Ivori i del Senegal, i el 1955 s’allistà a l’exèrcit francès, amb el qual lluità a la guerra d’Algèria 1957 Integrat després de la independència 1958 a l’exèrcit de Guinea, el 1971 en fou nomenat capità en reconeixement a la seva actuació per a impedir un intent d’enderrocar Ahmed Sekou Touré l’any anterior El 1975 fou promogut a adjunt del cap d’estat major i els anys següents participà en algunes missions internacionals Diputat de l’oficialista Partit Democràtic de Guinea 1980, després de la mort de Sékou Touré…
Slobodan Milošević

Slobodan Milosevic
© Intern. Comittee to Defend Milosevic
Política
Polític serbi.
Dirigí el Banc de Belgrad 1978-83 El 1984 presidí la Lliga Sèrbia dels Comunistes que rebatejà com a Partit Socialista i el 1988 fou elegit president de Sèrbia reelegit el 1990 i el 1992, càrrec des del qual maldà per imposar l’hegemonia sèrbia a la Federació, tot servint-se del projecte expansionista de la Gran Sèrbia, que el portà, entre altres mesures, a suprimir l’autonomia a Kosovo i la Vojvodina 1990 i a bloquejar l’accés a la presidència de Iugoslàvia del croat Stipe Mesić 1991 Davant del desmembrament de Iugoslàvia, donà suport a les milícies sèrbies fora de la República Sèrbia, que…
Laurent Koudou Gbagbo
Política
Polític de Costa d’Ivori.
Graduat en història el 1969 per la Universitat d’Abidjan, el 1970 començà a exercir la docència al Lycée Classique d’aquesta ciutat Obtingué també un doctorat per la Sorbona de París 1979 En 1971-73 fou empresonat per les seves activitats d’oposició al president Félix Houphöuet Boigny , i l’any 1982 fundà el Front Popular Ivorià FPI Exiliat a França entre el 1985 i el 1988, el 1990 disputà infructuosament la presidència a Houphöuet Boigny i, després de la mort d’aquest, cridà al boicot a les eleccions i el 1992 fou novament empresonat L’any 2000 aconseguí el càrrec en unes presidencials…
Kim Jong-il
Política
Polític nord-coreà.
Fill de Kim Il-sung , que el nomenà successor seu el 1980 El 1973 fou designat cap d’organització i propaganda del partit, i el 1991 comandant en cap de l’exèrcit A la mort del seu pare 1994, bé que fou presentat com a nou líder del país, tingué dificultats per a consolidar la seva posició fou nomenat secretari general del Partit Comunista 1997 i president de la Comissió de Defensa Nacional 2000, però no president, càrrec que ha restat vacant en consonància amb el títol de “líder etern” atorgat al seu pare el 1998 Pressionat per una gravíssima crisi econòmica conseqüència de l’…
Privilegi General d’Aragó
Història
Privilegi concedit pel rei Pere II el Gran de Catalunya-Aragó el 1284 a les corts de Saragossa (1283-84), pressionat per la Unió Aragonesa
.
Consta de 31 articles, en els quals, a més de confirmar els privilegis d’Aragó, Terol, Ribagorça i València, el rei concedí de convocar corts als aragonesos cada any, no declarar la guerra sense escoltar el seu consell, en el qual haurien de participar també els ciutadans, i que el justícia d’Aragó intervingués en tots els plets que arribessin a la cort, mesures encaminades a retallar l’autoritat reial per mitjà de les corts, el consell reial i la figura del justícia Altres articles contenien privilegis judicials, jurisdiccionals, militars i econòmics i fiscals