Resultats de la cerca

Pioner en els estudis de psicologia animal, extrapolà molts dels resultats de les seves investigacions als humans Ideà un test d’intelligència que hom aplicà a la major part de reclutes nord-americans durant la Primera Guerra Mundial Professor a la Universitat de Yale 1924-44, s’interessà especialment pels primats antropomorfs, sobre els quals escriví dues de les seves obres més conegudes, The Great Apes 1929 i Chimpanzees 1943, i fundà a Orange Park Florida els Yale Laboratories of Primate Biology, que dirigí fins el 1941, any en què reberen el seu nom Formulà la llei dita de…

Pius X, el 1905, fixà l’ús dels diversos tipus de capel el capel vermell amb 15 borles vermelles a cada costat en cinc ordres, per als cardenals el capel verd amb 15 borles verdes, per els patriarques i primats el capel verd amb 10 borles verdes en quatre ordres, per als arquebisbes el capel verd amb 6 borles verdes en tres ordres, per als bisbes i abats amb jurisdicció el capel violeta que, amb borles vermelles, distingeix, entre altres càrrecs, els administradors apostòlics el capel negre amb borles negres, entre altres, per als abats i pabordes mitrats, generals de…

Invertebrats fòssils Nous espècimens de diversos insectes fòssils van ser trobats a jaciments de França, el Líban i Myanmar, i les troballes documenten el comportament que mostren alguns insectes a l’hora de reconèixer, recollir i transportar materials exògens per tal de camuflar-se Aquests exemplars, preservats en ambre del Cretaci mitjà, inclouen el registre més antic conegut de larves de crisòpids, mirmeleònids i redúvids Aquests insectes cretacis empraven una gran varietat de materials, com ara exosquelets d’altres insectes, grans de sorra, pols de sòls, fulles de falguera, fibres de…

Principals jaciments paleontològics amb vertebrats dels Països Catalans A la taula es relacionen les restes identificades més significatives de cadascun dels jaciments, ordenats cronològicament Vegeu la taula adjunta per als noms dels jaciments IDEM, a partir de dades de l’autor Per la seva història geològica, els Països Catalans tenen un dels registres fòssils més complets del continent europeu, en especial pel que fa a la història evolutiva dels vertebrats Aquest ric patrimoni, que permet estudiar la història de la vida dels darrers 260 milions d’anys, ha propiciat la creació de l’Institut…

Invertebrats fòssils Espècimen de Mawsonites spriggi , component de la fauna precambriana de l’Ediacarià, exhibit al Museu de Paleontologia de Munic © Albert Prieto Márquez La fauna de l’Ediacarià conté els organismes multicellulars més antics coneguts 635-542 milions d’anys Tradicionalment, aquests organismes han estat interpretats com a formes marines ancestrals dels animals de l’explosió evolutiva del Cambrià El 2013, però, una nova anàlisi dels sediments que contenen fòssils ediacarians a la Rawnsley Quartzite del sud d’Austràlia indica que els estrats fossilífers ediacarians són…

Aquest grup, format per simis primitius però sense parentiu filogenètic, avui ha perdut categoria taxonòmica i ha estat dividit en dos subordres, el dels lemuriformes i el dels tarsiformes

Des del 2002, en aquest indret, situat enmig d’un abocador de residus, han aparegut més de 50000 fòssils, d’entre els quals destaquen els fragments d’una mandíbula i molars d’ara fa 15 milions d’anys, que han permès afirmar l’existència d’una nova paleoespècie anomenada Pliopithecus canmatensis Es tracta d’una família extinta dels primers primats catarrins que passaren a Euràsia des d’Àfrica durant el Miocè fa uns 23,5 milions d’anys i prosperaren al continent europeu durant poc més de vuit milions d’anys Vivien dalt dels arbres i s’alimentaven de fruits Segons el seu…

Posteriorment es multiplicaren les troballes les més abundants foren les realitzades pel professor Miquel Crusafont a diverses localitats de la depressió del Vallès-Penedès Malgrat això, fins els anys vuitanta, el coneixement que es tenia d’aquest grup de primats es reduïa a fragments dentals i cranials Finalment, l’any 1995 es descobrí al jaciment de Can Llobateres un esquelet molt complet d’un individu mascle de l’espècie Dryopithecus laietanus , que relaciona aquesta forma amb altres hominoides eurasiàtics, com l' Ouranopithecus i el Sivapithecus Una reconstrucció…