Resultats de la cerca
Es mostren 186 resultats
morrió
Indumentària
Capell militar alt, amb visera i galteres, que protegia el cap i la cara del soldat.
jaciment del Mas Castellar
Jaciment arqueològic
Assentament ibèric del terme municipal de Pontós (Alt Empordà).
És un dels nuclis ibèrics més intensament estudiats de Catalunya Situat damunt d’una plataforma de poca altitud, durant el segle V aC hi existí un petit assentament fortificat d’uns 10000 m 2 , que protegia un extens camp de sitges Aquest hàbitat fou substituït al segle IV aC per un petit assentament rural uns 2000 m 2 de traçat regular La presència de nombroses sitges indica també en aquesta fase el caràcter agrícola de l’assentament A més, s’hi ha documentat un taller metallúrgic i una capella dotada d’un altar Des del 1968 es tenia constància d’aquest jaciment, però no fou…
capell de ferro
Militar
Casc d’ales amples i caigudes que protegia el crani i deixava descobert el rostre del guerrer.
Superava l’elm en lleugeresa i eficàcia defensiva i tenia l’avantatge que hom se'l podia posar i treure amb una gran facilitat Fou el casc més usat als Països Catalans al s XIII Sembla que fou el casc predilecte de Jaume I
escut
Història
Arma defensiva consistent en una làmina de metall, cuir o fusta, que hom portava al braç esquerre.
Els escuts grecs eren circulars, mentre que els romans eren rectangulars Al començament de l’edat mitjana eren de fusta amb el centre de metall Les illustracions revelen que a Catalunya, a l’època comtal, eren usades dues menes d’escut el rodó, adequat per a lluitar a peu, i el d’ametlla guerrers de la Bíblia de Rodes i dels segells eqüestres dels comtes de Barcelona, propi per a la lluita a cavall Ambdues modalitats persistiren al segle XIII, en què aparegué també el de forma ogival les corretges amb què l’escut era subjectat al braç ja rebien llavors el nom de maniple Al s XIV les…
taxidèrmia
Zoologia
Art de preparar els animals morts —pràcticament només els vertebrats—, de manera que presentin al més exactament possible l’aparença dels animals vius.
Les principals operacions de la taxidèrmia són la separació de la pell i el muntatge Hom les inicia amb l’espellament de l’animal, conservant-ne el crani i la mandíbula inferior i els ossos dels membres Després hom neteja la pell i aplica a la seva cara interna un compost a base d’arsènic que en facilita la conservació Fet això, hom n'efectua el muntatge la pell és farcida amb alguna fibra tèxtil i hi és disposada adequadament una armadura de filferro per tal de donar a l’animal una actitud de viu Finalment, els ulls són substituïts per globus oculars artificials de vidre, esmalt, etc L’ús de…
bacinet
Militar
Casc medieval de forma ovoide, que, al s XIII, hom portava sota el gran elm i després, ja dins la mateixa centúria, fou usat com a defensa principal del cap.
Un dels més antics texts europeus que l’esmenten és la crònica de Desclot A la segona meitat del s XIV el bacinet esdevingué el casc cavalleresc més usat era de forma cònica o ovoide i descendia fins a cobrir les orelles i la nuca i la part posterior del coll, a la vora inferior portava una tira de cuir que presentava un seguit de foradets que coincidien amb altres de fets en el metall del casc, i a través d’aquests foradets s’enfilaven anelles de malles de la part superior del capmall, el qual d’aquesta manera hi restava integrat d’una forma segura, i bacinet i capmall esdevenien una…
Nostra Dòna de Solatge
Aquesta església és la parròquia del poble de Solatge És construïda a la part alta de la localitat, que és a la riba esquerra de l’alta vall del Verdoble El topònim Solatge és documentat per primera vegada el 1073 Soladgue , associat a un tal Bernat Guillem, la signatura del qual figura en l’acta per la qual el monestir de Santa Maria de Cubièras fou subjectat a l’abadia de Moissac Aquest personatge podria ser el representant d’una família senyorial establerta a Solatge En l’acta de submissió a Simó de Montfort que féu Guillem de Perapertusa l’any 1217, trobem un Bernat de Solatge, vassall d…
Primeres atencions del nounat
Si el nadó no presenta cap trastorn que requereixi una atenció especial, es continua amb les cures habituals Generalment es fa una neteja de la superfície del cos per a treure’n les restes de sang, membranes amniòtiques o líquid amniòtic, que podia haver quedat sobre la pell i que podrien afavorir el desenvolupament d’infeccions La zona que es neteja amb més cura és el llombrígol, ja que es pot infectar amb relativa facilitat i produir complicacions importants Per a evitar les infeccions, un cop net s’hi aplica un antisèptic Actualment no se sol fer aquesta neteja mitjançant un bany per tal…
Castell de Cabrera d’Igualada
Art romànic
Situació Fragment de mur del clos que protegia aquesta fortalesa desapareguda ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Les restes del castell són situades dalt d’un pujol, sobre el congost de Capellades, al ribatge dret de l’Anoia, a la banda septentrional del terme Mapa 35-15391 Situació 31TCF912968 Hom hi va per la carretera de Capellades a Martorell Poc abans del quilòmetre 2, a mà dreta, just abans de travessar un pont, hi ha el trencall, degudament senyalitzat, que mena al castell i a l’església de Sant Salvador FJM-AMB Història El terme de Cabrera és conegut des de l’any 995 Les…
destructor
Transports
Classe de vaixell de guerra, el de menor tonatge dels que componen les esquadres, en el qual la velocitat i l’armament preponderen sobre la protecció i l’autonomia.
Originàriament hom l’anomenà destructor de torpediners , perquè era destinat a combatre aquesta classe d’embarcacions El nom fou reduït al de destructor quan les funcions del vaixell esdevingueren més complexes i variades Des de l’aparició, el 1892, dels primers destructors, els anglesos “Hornet” i “Havoc”, construïts a Poplar per la casa Yarrow, de 250 tones de desplaçament, hom n'augmentà gradualment el tonatge, fins el 1922, quan el tractat de Washington el limità a 1 500 tones Les marines de guerra de tots els estats reconegueren la importància que en la lluita posseïa el destructor, el…