Resultats de la cerca
Es mostren 94 resultats
harmoniemusik
Música
Música especialment composta per a ser tocada per les formacions de vent anomenades harmonien (harmonie).
El repertori francès era format per pièces d’harmonie , grups d’unes sis peces curtes procedents habitualment d’originals operístics arranjats A Anglaterra es desenvolupà, en canvi, un repertori peculiar format per divertimenti militars que barrejaven moviments curts originals amb moviments de dansa i de música militar Al començament del segle XVIII s’utilitzaven a la cort prussiana bandes d’oboès i trompes, i el seu ús s’hi generalitzà durant la segona meitat de segle Emigrants moravis exportaren l' harmoniemusik europea als EUA, on persistí fins ben entrat el segle XIX
Boris Blacher
Música
Compositor alemany, de pares russos.
Del 1953 al 1970 fou director de la Musikhochschule de Berlín Interessat en les organitzacions rítmiques, la seva música, d’escriptura atonal, té una gran força dramàtica De les seves composicions cal citar les òperes Fürstin Tarakanova 1940, Die Flut ‘La marea’, 1946, Preussisches Märchen ‘Rondalla prussiana’, 1949, Opera abstracta 1953, l’obra simfònica Paganini-Variationen 1947, dos concerts per a piano 1947 i 1952, Zwischenfälle bei einer Notlandung ‘Incidents en un aterratge forçós’, 1964, per a veus, instruments i aparells electrònics, i Fluchtversuch ‘Temptativa d’evasió…
problema dels set ponts de Königsberg

problema dels set ponts de Königsberg
Fototeca.cat
Matemàtiques
Problema la solució del qual s’associa sovint amb l’origen de la teoria de grafs.
La ciutat prussiana de Königsberg actualment Kaliningrad està dividida pel riu Pregol’a, que voreja l’illa de Kneiphof Hi havia set ponts disposats com s’indica a la figura Els habitants de la ciutat es plantejaven si era possible fer un recorregut tancat que passés una sola vegada per cadascun dels set ponts En llenguatge de teoria de grafs, la pregunta és si el graf és eulerià La resposta és negativa La solució del problema va ser trobada per Leonard Euler, el 1736, introduint per primer cop la noció de graf i resolent a la vegada un problema de caràcter més general
Ernst Moritz Arndt
Literatura alemanya
Escriptor alemany.
La seva lluita contra el domini francès, la seva principal obra, Geist der Zeit ‘Esperit del temps’, 1806-18 i, especialment, els poemes del recull Lieder für Teutsche ‘Cançons per a alemanys’, 1813 el convertiren en un dels inspiradors del nacionalisme alemany Intentà de conciliar el luteranisme amb la filosofia idealista del seu temps, i volgué unir protestants i catòlics en una església nacional Nomenat professor d’història de la nova universitat prussiana de Bonn el 1818, hagué de mantenir-se'n allunyat 1821-40 pel seu liberalisme Membre del primer parlament alemany 1848, es…
Akademie der Wissenschaften
Nom que reben les acadèmies de ciències i humanitats a Alemanya.
La primera fou constituïda el 1700, a Berlín, per Frederic I de Prússia amb el nom de Preussische Akademie der Wissenschaften Posteriorment hom creà les de Göttingen 1751, Baviera 1759, Heidelberg 1909, Magúncia 1949 i Renània-Westfàlia 1970 A l’antiga RDA hom reorganitzà, el 1946, l’acadèmia prussiana segons el model soviètic amb el nom de Deutsche Akademie der Wissenschaften zu Berlin des del 1972 Akademie der Wissenschaften der DDR Amb la reunificació, fou absorbida per la Akademie der Wissenschaften zu Berlin , creada al Berlín Occidental el 1987 Les sis acadèmies es…
assemblea nacional de Frankfurt
Història
Assemblea constituent reunida a Frankfurt (1848-49) per donar una constitució a la Confederació Germànica.
Després dels moviments revolucionaris del 1848, un grup de liberals formà una comissió Vorparlament per a organitzar les eleccions, que es feren per sufragi universal L’assemblea, presidida per Heinrich von Gagern, es dividí en dues tendències els partidaris de la petita Alemanya, estat imperial sota direcció prussiana i amb exclusió d’Àustria, i els partidaris de la gran Alemanya, amb inclusió d’Àustria La constitució votada pel març del 1849 establí l’imperi hereditari de la petita Alemanya i oferí la corona a Frederic Guillem IV de Prússia Aquest refusà, i els representants d’…
Aschaffenburg
Ciutat
Ciutat de Baviera, Alemanya, vora el Main.
Centre industrial confecció de roba d’home, tractors, productes químics Sobresurt el castell, primitivament romà, reconstruït 1605-14 per Georg Riedinger, mostra important de la influència renaixentista francesa Antiga ciutat dels alamans civitas Ascapha Des del segle X fins l’any 1803 pertangué a l’arquebisbat de Magúncia A causa de la seva participació en la guerra dels pagesos fou desposseïda dels seus privilegis el 1525 El 1803 es convertí en capital del principat instituït a favor del príncep primat de la Confederació del Rin, Carles Teodor von Dalberg El 1815 fou incorporada a Baviera…
Max Seiffert
Música
Musicòleg alemany.
Estudià filologia clàssica i musicologia a la Universitat de Berlín, on fou deixeble de JAPh Spitta i es doctorà el 1891 Fou secretari permanent de la comissió prussiana per a la publicació de Denkmäler deutscher Tonkunst 'Monuments de la música alemanya' Publicà nombrosos assaigs en diverses revistes, així com per a Allgemeine deutsche Biographie 'Biografies alemanyes' El 1917 fundà l’Institut de Recerca Musicològica, que posteriorment esdevingué l’Institut Nacional de Musicologia Alemanya, i edità la seva publicació "Arxiu de musicologia" Fou professor a la Hochschule für Musik…
Toruń

Panoràmica de Toruń
© Oficina de Turisme de Polònia
Ciutat
Capital del voivodat homònimi, a la Pomerèlia, Polònia.
Port fluvial del Vístula, és un centre comercial i industrial indústries químiques, tèxtils, de maquinària i alimentàries conserves vegetals Té universitat 1945 Fou fundada, el 1231, per l’orde Teutònic, pertangué a la lliga hanseàtica 1280 i fou un mercat important especialment de robes durant l’edat mitjana L’any 1454 passà sota poder polonès L’any 1557 hi penetrà la Reforma i en fou un centre d’irradiació Pel segon repartiment de Polònia 1793 passà a Prússia, i pel tractat de Tilsit 1807, al gran ducat de Varsòvia Prussiana novament el 1815, passà definitivament a Polònia pel…
Leopold von Ranke
Historiografia
Historiador alemany.
Professor ajudant 1825 i catedràtic 1834-71 a la Universitat de Berlín, el 1841 esdevingué historiògraf oficial de Prússia Conjugà el pietisme luterà amb l’idealisme de Fichte i una certa influència de Goethe i Herder Partidari de l’objectivitat i la minuciositat, fou el principal historiador alemany del s XIX i exercí una gran influència a Anglaterra i als EUA Collaborà decisivament a fundar la Historische Kommission bei der Bayerischen Akademie der Wissenschaften, que dirigí Entre altres obres, escriví Geschichte der romanischen und germanischen Völker 1494-1535 ‘Història dels pobles…