Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
termita
Tecnologia
Mescla pulverulenta d’alumini (75%) i d’òxid de ferro (25%), emprada en aluminotèrmia i per a soldar.
fosforita
Fosforita
© Fototeca.cat - G.Serra
Mineralogia i petrografia
Varietat d’apatita amorfocol·loïdal, criptocristal·lina o finament fibrosa, de natura pulverulenta, que ha estat formada per processos sedimentaris.
Les fosforites tenen molta importància en la indústria dels fertilitzants fosfatats
xerorendzina
Geologia
Rendzina formada en regions àrides, molt rica en calcària, de color gris cendrós i d’estructura solta i pulverulenta.
erisifàcies
Micologia
Família de fongs ascomicets de miceli blanc i aeri, que parasiten fanerògames, les quals cobreixen amb una capa pulverulenta, farinosa.
mescla
Química
Operació de mesclar dos components sòlids o més, generalment en forma granular o pulverulenta, per tal d’obtenir un producte homogeni.
mazedi
Micologia
Massa pulverulenta d’espores, paràfisis i ascs que es forma sobre els apotecis dels líquens de l’ordre de les coniocarpals.
escleroderma
Micologia
Gènere de bolets, de la família de les esclerodermatàcies, de carpòfor globós, estipitat, amb una gleva interior pulverulenta a la maturitat.
mini
Pintura
Mineralogia i petrografia
Química
Substància pulverulenta, de pes específic 9 i d’un color que va del taronja al vermell segons les dimensions de les partícules.
El mini natural no presenta una simetria definida En la indústria hom l’obté per escalfament de plom al voltant dels 500°C primerament es forma litargiri PbO, el qual, per posterior oxidació, es transforma en mini És insoluble en aigua i molt resistent als àcids minerals Antigament el mini fou molt emprat com a colorant per a tintes i pintures actualment hom l’utilitza en la fabricació de vidre de plom, en la preparació d’esmalts i vernissos sobretot pel seu poder cobrent i per la seva resistència a l’oxidació, com a fundent, etc
superfície específica
Tecnologia
Superfície que ocuparia un gram de matèria pulverulenta si totes les seves partícules poguessin ésser esteses i disposades l’una al costat de l’altra.
sarró
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les quenopodiàcies, de 10 a 80 cm d’alçada, pulverulenta, de fulles hastades i de flors verdoses, aplegades en inflorescències terminals estretes, i de fruits en aqueni.
Creix en corrals, en vores de camins i en sòls nitrificats, en una gran part d’Europa, sobretot a muntanya De vegades és consumida com a verdura