Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
Muḥammad ibn ‘Ā’iša
Història
Militar
General almoràvit, fill de Yūsuf ibn Tašfīn.
Conquerí Aledo i Múrcia, d’on fou nomenat valí 1092-1115 Un grup de notables valencians, encapçalat pel cadi ibn Ǧaḥḥāf, li oferí el govern per tal de destronar al-Qādir 1092, però no ho aconseguí bé que envaí Dénia, Xàtiva i Alzira, així com tampoc d’ajudar la ciutat durant el setge del Cid Més tard comandà les forces almoràvits que sortiren de València 1114 cap al Llobregat i foren derrotades per les mainades catalanes al congost de Martorell Ibn ‘Ā'iša hi perdé la vista, i segurament la raó, i acabà retirat al nord d’Àfrica, a la cort d’'Alī ibn Yūsuf ibn Tašfīn
Álvar Háñez
Història
Militar
Militar castellà.
Nebot i antic vassall del Cid, marxà de Castella quan aquest fou exiliat 1081 Retornat al servei d’Alfons VI 1085, participà en la conquesta de Toledo Al començament del 1086 fou enviat a València per ajudar al-Qādir des d’ací hostilitzà la frontera del regne de Lleida i saquejà els entorns de Borriana com a resposta a la intervenció a Xàtiva d’al-Munḏir de Lleida El 1108, Alfons VI li confià el govern i la defensa militar de Toledo Morí a Segòvia mentre defensava els drets d’Urraca enfront del seu marit Alfons I d’Aragó Personatge del Cantar de Mío Cid , on és anomenat Álvar Fáñez
moaixakha
Literatura
Tipus de poema culte, ordinàriament de cinc estrofes i mai amb més de set, l’última de les quals introdueix la kharja, una mena de tornada que generalment és una cançó popular eròtica, a vegades en àrab dialectal, però sovint en mossàrab; la mètrica de tota la moaixakha és determinada per la de la kharja
.
Els poetes hispanohebraics calcaren la moaixakha àrab i en compongueren en hebreu Justament, les primeres kharjes mossàrabs foren descobertes l’any 1946 en moaixakhes hebrees de Yĕhudà ha Leví per JMMillàs i Vallicrosa Posteriorment han estat trobades per diversos tractadistes més de quaranta kharges mossàrabs en moaixakhes àrabs, cinc de les quals foren compostes per poetes naturals de les terres que actualment constitueixen el domini lingüístic català Un d’ells fou Abū ‘Īsà ibn Labbūn, senyor del castell de Morvedre, que fou cadi de València al servei del rei al-Qādir al s XI Hom coneix…
al-Qādiriyya
Confraria musulmana, fundada per ‘Abd al-Qādir al-Gīlānī (1166), que té la seu a Bagdad.
Inspirada en doctrines de moral elevada, els seus seguidors pertanyen al món musulmà sunnita
el Cid
Història
Sobrenom d’origen àrab amb el qual és conegut el guerrer Rodrigo Díaz de Vivar.
Era fill de Diego Laínez i descendent del semillegendari Laín Calvo Orfe de jove i criat a la casa de l’infant Sanç, fill de Ferran I de Lleó i Castella, participà, en el seguici d’aquest i a favor d’al-Muqtadir de Saragossa, en la batalla de Graus 1063 contra Ramir I d’Aragó Esdevingut Sanç rei de Castella 1065, aquest el féu alferes reial La seva victòria en el combat singular sostingut amb el navarrès Eiximèn Garcés vers el 1066 pel domini d’uns castells li valgué el sobrenom de Campeador , i per la seva afortunada gestió en el setge de Saragossa 1067 rebé, sembla, el títol de Cid…
mossàrab
Història
Individu que conservà la religió cristiana sota la dominació islàmica de la península Ibèrica.
Els musulmans, intolerants amb els idòlatres, respectaren els cristians i els jueus, les religions dels quals tenien el caràcter de dimnī ‘protegida’ Els escriptors àrabs designaven els cristians sotmesos a l’islam amb noms diversos, com mu'āhid ‘confederat’, 'īlǧ ‘cristià’, aǧamī ‘estranger’ i mustā'rib ‘arabitzat’, la darrera de les quals preponderà amb la forma mossàrab El caràcter de comunitat bilingüe que tenien els mossàrabs els convertí en fecunds intermediaris culturals, i les seves relacions amb els cristians lliures expliquen per què el llibre clàssic dels mossàrabs, el Comentari a…
taifa
Història
Nom (de l’àrab tā‘ifa ‘destacament’) donat als diversos estats que sorgiren a Al-Andalus com a conseqüència de l’esfondrament i desmembrament del califat de Còrdova.
Malgrat que aquest es mantingué teòricament fins el 1031 —any de l’enderrocament del darrer califa, Hišam III—, ja a partir de la mort 1008 d’'Abd al-Malik Yūsuf al-Muẓaffar, fill i successor d’Almansor com a senyor efectiu del califat, el poder estatal restà pràcticament substituït pel poder de l’exèrcit I així fou com, aprofitant les repetides lluites dinàstiques i les rivalitats existents entre els partits àrab, berber i eslau, que marcaren la inexorable caiguda del califat omeia, diversos caps erigiren estats autònoms, coneguts per regnes de taifes , els quals, amb el temps, assoliren la…
Berenguer Ramon II de Barcelona
Història
Comte de Barcelona (1076-97), fill de Ramon Berenguer I i d’Almodis de la Marca, i germà, probablement bessó, del comte Ramon Berenguer II dit Cap d’Estopes.
Ambdós germans succeïren llur pare a la mort d’aquest el 1076 Aquest fet comportà l’encunyació, a partir del 1080, de diners anònims barcelonins, que mantingueren el tipus immobilitzat durant els governs de Ramon Berenguer III i de Ramon Berenguer IV L’indivís comportava una certa preeminència de Ramon Berenguer II El 1078 aquest signà garanties al seu germà sobre la base de les paries de Lleida i de la persona del seu reietó Yūsuf al-Muzaffar, en lluita contra el seu germà Abū Ǧa'far Aḥmad al-Muqtadir de Saragossa Aquesta situació permeté l’expandiment del comtat de Barcelona pel pla d’…
Juny 2011
Dimecres 1 L’OIEA critica el Japó per no valorar el risc de tsunamis L’Organització Internacional d’Energia Atòmica OIEA presenta un informe, elaborat per divuit experts, en què critica el Japó per no valorar el risc de tsunamis i exhorta el Govern nipó a modificar els seus estàndards de seguretat nuclear A la vegada, l’informe pretén ser una guia per a altres països amb una activitat sísmica semblant Rubalcaba es reuneix amb CiU per buscar acords parlamentaris El vicepresident del Govern central, Alfredo Pérez Rubalcaba, dies després de declarar-se candidat a les eleccions generals del 2012…
Xàtiva
Vista aèria de Xàtiva
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de la Costera, amb un terme una mica allargat de N a S, però complicat per una munió d’enclavaments (27, amb 20,81 km2).
Aquests són record del gran terme medieval el Realenc de la Plana , la Senyoria del Comte , la Garrofera , Terrafort , el molí de Sant Andreu , Torró , la Font Amarga , el Gafarró , el Paraire , la venta de Ca El terme se situa al gran corredor SW-NE que marca la separació del domini ibèric dels sistemes bètics A la canal de Montesa, on predomina el burdigalià marí margós, s’integra la foia de Xàtiva entre la plataforma cretàcia del Caroig 1000 m i la serra Grossa 520 m és drenada pel riu Cànyoles o de Montesa, afluent, a través del riu d’Albaida, del Xúquer Entre els dos primers rius s’…