Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
subnitrat de bismut
Química
Pólvores blanques, formades per cristalls molt petits, inodores, quasi insípides, insolubles en aigua i en alcohol.
La seva fórmula varia segons el procediment emprat per a obtenir-lo L’oficinal ha de contenir el 78% de Bi 2 O 3 És anomenat també nitrat bàsic de bismut Com tots els composts de bismut, té acció antiàcida, absorbent, protectora de les mucoses i cicatritzant de les úlceres de l’aparell digestiu Hom n'ha abandonat l’ús en radiologia a causa de les intoxicacions que es produïen a vegades en ésser descompost pels àcids gàstrics És emprat en la composició de medicaments, en la preparació d’altres sals de bismut, en perfumeria, cosmètica, esmalts ceràmics, etc
Proves diagnòstiques de les malalties de l’aparell respiratori
Patologia humana
Hom sol basar la diagnosi de les malalties del sistema respiratori en l’anàlisi de la simptomatologia que presenta la persona afectada Però, per a establir definitivament la diagnosi, determinar la causa de la malaltia i avaluar les possibilitats terapèutiques, sovint cal efectuar d’altres proves Entre les exploracions i els estudis realitzats més freqüentment destaquen la rinoscòpia, l’endoscòpia naso-sinusal, la rinomanometria, la faringoscòpia, la laringoscòpia, la palpació i la percussió de tòrax, l’auscultació pulmonar, la broncoscòpia i la fibrobroncoscòpia, la radiologia,…
Wilhelm Conrad Röntgen
Física
Físic alemany.
Passà la infantesa a Holanda, i en 1865-70 visqué a Zuric, a l’Institut Politècnic del qual es doctorà en física Professor a les universitats de Hohenheim, Estrasburg, Giessen, Würzburg i Munic, el 1895 descobrí en el curs de les seves investigacions sobre els raigs catòdics les radiacions que actualment són conegudes amb el seu nom o amb el de raigs X , fonamentals en la diagnosi clínica radiologia , per tal com permeten veure i fotografiar les parts dures a l’interior de cossos tous, especialment els ossos Posteriorment, el seu descobriment es revelà de gran importància en…
Marcel Cazeilles
Medicina
Metge i poeta.
Graduat a Lió l’any 1931, feu carrera de metge militar i arribà a general S’especialitzà en radiologia i fou cap de servei de l’hospital Robert Picqué de Bordeus fins el 1956, any en què passà al ministeri de la Defensa Nacional a París Aprofundí els estudis en el camp de la medicina nuclear, fou director del centre d’investigació dels serveis sanitaris de l’exèrcit 1961 i responsable de les mesures de protecció humana enfront de les radiacions en les proves nuclears franceses Conreà la poesia catalana i publicà, amb el pseudònim Joan la Cella , un recull de poemes en edició…
,
Lluís Delclòs i Soler
Medicina
Metge.
Llicenciat 1950 i doctorat 1971 per la Universitat de Barcelona, el 1960 s’establí als Estats Units d’Amèrica, on s’especialitzà en radiologia i radioteràpia, fonamentalment a la Universitat de Texas, on també impartí classes i fou catedràtic 1982-96 Considerat un dels pioners del desenvolupament i l’execució de la teràpia de radiació moderna, tractà especialment el càncer ginecològic i fou assessor de la seva especialitat en nombrosos hospitals dels EUA Organitzà el Departament de Radioteràpia Oncològica de l’Hospital General d’Astúries 1969-71 Publicà, entre altres obres,…
fluorescència de raigs X
Física
Medicina
Emissió de raigs X secundaris per part d’una mostra irradiada pels raigs primaris procedents de l’anticàtode d’un tub de raigs X.
Si els fotons primaris tenen prou energia expulsen electrons dels nivells interns dels àtoms de la mostra, i les transicions per les quals els electrons més externs es reordenen en els nivells de menor energia produeixen l’emissió secundària o fluorescent, la qual té efecte en forma de línies espectrals d’unes longituds d’ona característiques de cada classe d’àtoms És un fenomen que ha estat d’un gran valor per a l’estudi de l’estructura electrònica dels àtoms i que és base d’un mètode molt sensible i específic d’anàlisi elemental inorgànica, qualitativa i quantitativa, molt emprat en els…
Proves diagnòstiques de l’aparell càrdio-vascular
Patologia humana
En la diagnosi de les malalties càrdio-vasculars és imprescindible d’efectuar un interrogatori detallat dels símptomes que refereix la persona afectada, que sovint són tan característics que orienten sobre l’alteració causal Igualment, és fonamental un examen físic, que en aquest cas requereix l’execució d’unes exploracions específiques que es realitzen amb instruments senzills, com és el cas de l’auscultació cardíaca, la determinació del pols i la pressió arterial De vegades, però, cal recórrer a altres proves més complexes o menys, com l’esfigmografia, la fonocardiografia, la …
Biòpsia
Patologia humana
La biòpsia és una tècnica de diagnosi que consisteix en l’obtenció d’una mostra de teixit per tal d’examinar-la posteriorment al laboratori i observar les alteracions que pugui tenir Les biòpsies es practiquen fonamentalment per determinar si les cèllules d’un teixit malalt presenten alteracions que assenyalin el desenvolupament d’un càncer o d’un altre tipus de tumor Es poden efectuar biòpsies de qualsevol òrgan, però la tècnica amb què s’obté la mostra varia segons la localització que presenta Les biòpsies de les vies urinàries s’efectuen generalment en el curs d’exploracions endoscòpiques…
radiografia
Aparell de radiografia per a usos industrials, de 6 MeV de potència, capaç de radiografiar gruixos de fins a 400 mm [Neyrpic-Grenoble, França]
© Fototeca.cat
Tecnologia
Tècnica consistent a sotmetre un cos, un objecte, etc, que hom vol examinar, a l’acció de raigs X, a fi d’obtenir-ne una imatge sobre una emulsió sensible a aquesta radiació.
El seu fonament és l’anàlisi de l’absorció diferencial dels raigs X experimentada pels diversos components de l’objecte estudiat La radiografia té força utilitats, especialment en medicina i tecnologia La base de la radiografia mèdica o radiologia consisteix en el fet que l’aplicació de raigs X sobre el cos permet d’estudiar-ne l’interior, ja que l’absorció dels raigs X depèn de la substància que travessen Així, per exemple, l’esquelet, que és ric en calci, és poc transparent als raigs X, mentre que els pulmons ho són més A fi de millorar el contrast entre els òrgans, hom…
Josep Garcia i Llauradó
Medicina
Metge.
Llicenciat en medicina 1950 per la Universitat de Barcelona, treballà a la Postgraduate Medical School de Londres, i fou lector de la Universitat d’Otago, a Dunedin, Nova Zelanda 1954-57, on descriví el quadre de l’aldosteronisme transitori postoperatori Installat el 1957 als EUA, treballà al Departament de Bioquímica de la Universitat de Utah a Salt Lake City i, posteriorment, entre el 1960 i el 1961, com a endocrinòleg al Pfizer Research Medical Laboratory de Groton Connecticut, on s’interessà pel camp emergent de l’enginyeria biomèdica i l’aplicació dels ordinadors en medicina i es…