Resultats de la cerca

Cursà estudis de ciències polítiques a la Universitat Autònoma de Barcelona Periodista, ha collaborat especialment en el setmanari La   Directa , del qual coordinà la secció d’investigació “Estirant del fil” 2009-12 És autor, o coautor, de diverses cròniques vinculades a aquesta activitat Cròniques del 6 i altres retalls de la claveguera policial 2007, Rastres de Dixan 2009, L’acció política des de la comunitat 2010 i  Les veus de les places 2011 Vinculat a moviments socials, forma part de diverses plataformes i organitzacions solidàries i de l’esquerra alternativa, i entre 2003…

És una prolongació de la seqüència de transició de les ectinites a les migmatites, caracteritzada per una mobilització creixent de la matèria constitutiva de les roques, condicionada per quatre factors temperatura, pressió, composició química de les roques i quantitat d’aigua disponible Per anatèxia es formen les anatexites gneis de caràcter marcadament granitoide, de foliació quasi esfumada i roques encara més properes als granits plutònics, anomenades granits d’anatèxia , identificables per llur textura, molt variable, amb rastres abundants de fàcies orientades, arrengleraments…

Situació Les escasses restes de l’antiga església parroquial de Sant Martí de Jóc són situades al cementiri municipal, a llevant i a uns 500 m del centre del poble, vora el còrrec de Sant Martí Hi porta un camí asfaltat Per tal d’arribar a la vila de Jóc cal seguir l’itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 27’ 14” N - Long 2° 31’ 28” E Història L’església de Sant Martí és esmentada indirectament a la primera meitat del segle XI, concretament l’any 1031, quan Gaugibert i la seva muller Amirata feren donació a l’abadia de Sant Miquel de Cuixà d’uns…

L’estudi de les petjades fòssils ha donat lloc a una branca de la paleontologia, la paleoicnologia, que ha proporcionat informació molt valuosa sobre el comportament dels animals del passat és el cas de les petjades de Laetoli, a Tanzània, gràcies a les quals sabem que ja hi havia homínids bípedes fa prop de quatre milions d’anys, o dels nombrosos rastres de petjades deixades pels grans sauròpodes, per les quals sabem que aquests dinosaures tenien un comportament gregari Els fòssils de les petjades dels vertebrats proporcionen informació bioestratigràfica, paleoambiental,…

La identificació dels colúbrids es fonamenta molt sovint en les escates cefàliques Hom ha indicat en el dibuix únicament les principals 1 rostral, 2 internasal, 3 prefrontal, 4 frontal, 5 supraocular, 6 parietal, 7 nasals, 8 loreal 9 preocular 10 postocular 11 supralabial 12 infralabial Gustavo Hormiga Els colúbrids constitueixen una família molt extensa i variada Només tenen un pulmó i no presenten rastres de membres ni de cintures Les seves escates ventrals constitueixen una filera única i connecten a les costelles per uns músculs especialitzats Tenen, típicament, nou escates…

Situació Tenim notícia d’aquest jaciment medieval a través de J Lladó, el qual l’any 1923 excavà una tomba en un indret que porta el nom de l’encapçalament d’aquestes ratlles Segons l’esmentat autor la tomba es trobava vora el mas Domènega, a poca distància del poble de Calders i a tocar de la urbanització “La Guàrdia” Long 1°59’10” — Lat 41°46’50” No hem pogut precisar l’indret exacte de la troballa de la cista, de la qual és fàcil suposar que ja no queden massa rastres Ja hem indicat la localització aproximada del mas Domènega diguem ara que es troba al cantó més oriental de la…

Situació Escasses ruïnes d’aquest temple, properes al poble de Pujalt ECSA - JA Adell Les restes d’aquesta església són al cim d’un turó que domina el Solà de Sort, al costat mateix de la carretera d’Olp a Pujalt, 1 km abans d’arribar a Pujalt Mapa 33-10 214 Situació 31TCG450983 Història No es coneix l’advocació ni es tenen, ara com ara, dades històriques d’aquest edifici, que difícilment pot identificar-se amb alguna de les esglésies documentades al Solà de Sort o d’Enviny, de les quals en l’actualitat no queden rastres Església Planta de l’església, actualment arruïnada JA…

Hom hi pot distingir tres unitats principals l' àrea prebètica, que va des de prop de Martos, a la província de Jaén, fins al cap de la Nau i és formada per sediments postpaleozoics que presenten una estructura relativament simple a base de plecs de cobertora i de revestiment, de direcció general est-nord-est — oest-sud-oest l' àrea subbètica, formada gairebé exclusivament per sediments marins postpaleozoics amb nombrosos exemples de colades submarines pillow lavas d’edat juràssica, cretàcia i eocènica i abundants afloraments d’ofites del Triàsic i l' àrea bètica, formada sobretot per…

Situació Un aspecte dels pocs vestigis que resten d’aquesta església ECSA - A Roura Els vestigis de l’església de Santa Creu són en un apèndix del SE del terme municipal de Conat, al límit amb Rià, al costat del torrent de la Santa Creu L’església se situa exactament en un antic encreuament de camins, el que anava de Rià a Conat i el que conduïa a Bell-lloc, Campelles i Vilafranca de Conflent Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 17’ 13” N - Long 2° 21’ 28” E Venint de Rià per la carretera D-26 i abans d’arribar a Conat cal prendre un trencall a mà esquerra que condueix al despoblat de Bell-lloc Les…

Situació Un dels panys de mur del casal encara subsistents E Carreras Ruïnes d’un antic edifici —un “casal” segons la denominació popular de la contrada—, segurament un mas Es troben en un replà de la carena de la Muntanya de les Cavorques, damunt el costat dret del fondal del córrec on hi ha les coves que han donat nom al paratge, possible conjunt eremític alt-medieval L’edifici difícilment pot tenir cap relació directa amb les coves esmentades, ja que es troba força separat d’elles, a uns 700 m vers tramuntana, i amb una gran diferència de nivell, ja que el “casal” és a uns 160 m d’altitud…