Resultats de la cerca
Es mostren 359 resultats
Alois Riehl
Filosofia
Filòsof austríac.
Professor a Graz, Friburg de Brisgòvia, Kiel, Halle i Berlín, la seva filosofia, arrelada alhora en el kantisme i el positivisme, representa una crítica de les ciències, rebutja tota metafísica i pretén de superar tot dualisme, especialment entre les realitats física i psíquica De la seva obra es destaquen Der philosophische Kritizismus und seine Bedeutung für die positive Wissenschaft ‘El criticisme filosòfic i la seva significació per a la ciència positiva’, 3 volums, 1876-87, Beiträge zur Logik ‘Contribucions a la lògica’, 1892 i els estudis sobre Lessing 1882, Nietzsche 1897…
Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions
Associació cultural fundada per Aureli Argemí, inspirada originàriament en l’actitud que l’abat Escarré prengué en defensa dels drets nacionals catalans i de l’obertura de la problemàtica nacional catalana als altres països.
Actua a través de les seves seus legals de Milà des del 1976, Cuixà des del 1977 i Barcelona des del 1978 i dels secretariats que va constituint en les nacions dependents Els seus objectius principals són treballar per tal de fer conèixer les realitats de les nacions encara no sobiranes, promoure el reconeixement dels seus drets nacionals i crear una xarxa de solidaritat prioritàriament entre aquestes nacions Realitza la seva tasca mitjançant les pròpies revistes Altres nacions i Minoranze i les colleccions de llibres que dirigeix ‘Ethnos’ i ‘Nationalia’ Fou, amb el PEN Club,…
Yves Pérotin
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia
Historiador i arxiver.
Arxiver de la Societat de Nacions de Ginebra i posteriorment al servei de l’ONU, fou consultor de l’OMS, del BIT i de la UNESCO a Ginebra, París, Algèria, el Marroc i el Perú Es retirà a Perpinyà, com a sotsdirector dels Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals Amatent a les realitats nord-catalanes, publicà Roussillon ou Catalogne-Nord, la liberté et l’histoire 1978, breu estudi polèmic sobre la denominació de les terres catalanes administrades per l’Estat francès Publicà, entre d’altres, De quoi riaient-ils 1966 i Manchego 1972, obres literàries, a més d' A manual of…
José Gutiérrez Solana
Pintura
Pintor castellà.
Considerat com el més representatiu de la seva època, ha estat comparat amb Goya pel seu estil, rude i tosc Visqué intensament els ambients populars de Madrid i d’altres poblacions de Castella, dels quals és un testimoni d’excepció Pintor de realitats essencials, els personatges de les seves obres a diferència dels de l’expressionisme del seu temps gairebé no estan deformats, i el seu expressionisme es caracteritza per la força interior i per la intensitat vital d’aquests personatges Aconseguí, en les Exposiciones Nacionales de Bellas Artes, la màxima distinció a Barcelona 1929 i…
Tiempos Nuevos
Publicacions periòdiques
Revista doctrinal anarquista, subtitulada revista de sociologia, art i economia, fundada i dirigida per Diego Abad de Santillán a Barcelona (5 maig de 1934 — novembre del 1938).
Inicialment fou de periodicitat quinzenal, fins a gener-abril del 1935, que substituí com a setmanari Tierra y Libertad , suspesa governativament A partir del maig del 1935 fou mensual Hi collaboraren importants teòrics anarquistes Juan Lazarte, Felipe Alaiz, Isaac Puente, Agustín Souchy, Rudolf Rocker i intellectuals Gonçal de Reparaz, Fèlix Martí i Ibáñez, Martínez Rizo, etc tingué com a illustradors Antoni Vidal, Josep Renau i JMonleon, i en fou secretari de redacció Jacinto Toryho Assolí una elevada difusió 17 000 exemplars el 1936 Santillán s’esforçà a definir un anarquisme constructiu…
Els altres modernismes
En una època com la del segle XIX tardà, en la qual el concepte de novetat o originalitat va ser extraordinàriament valorat, i en tot cas més que els conceptes abans més cotitzats en tots els camps de la creació artística –bondat, perfecció, eficàcia–, no és rar que el fet de ser «modern» esdevingués per a molts gairebé un valor absolut D’aquí que en molts terrenys es comencés a reivindicar insistentment la modernitat i el seu seguiment preponderant, que generaria tendències que van acabar trobant la denominació de «modernisme» Modernisme, però, és un nom que en boca de segons quins…
teatre ‘in-yer-face’
Teatre
Corrent teatral teoritzat pel crític britànic Aleks Sierz.
Sierz encunyà el terme en el seu llibre In-Yer-Face Theatre British Drama Today 2001, que analitzava la nova dramatúrgia sorgida als anys noranta en llengua anglesa Les obres que d’alguna manera responien a aquesta etiqueta es caracteritzaven per plantejar una crítica a la vida moderna, qüestionant el consumisme, les normes morals o les representacions de gènere tradicionals, oferint representacions explícites del sexe i la violència amb un llenguatge verbal i visual molt directe i impactant que, trencant les estructures teatrals clàssiques, buscava emocionar l’espectador confrontant-lo a…
laïcisme
Història
Doctrina que defensa la independència de l’home, de la societat i, més particularment, de l’estat de tota influència eclesiàstica o religiosa.
El pensament laïcista rebé a França, durant la polèmica sobre la forma espiritual de la Tercera República, la seva expressió clàssica i exemplar i ha exercit una influència notable en els altres països europeus fins al s XX Les arrels espirituals del laïcisme es troben en el Renaixement, l’humanisme, el gallicanisme i la Illustració En aquesta època prengué forma la consciència del propi valor i de l’autonomia del món en tots els seus ordres i hom procurà d’alliberar-se de la tutela eclesiàstica El pensament jurídic civil situà la justificació de la religió en un dret individual, pertanyent a…
raons seminals
Filosofia
Gèrmens, continguts en l’esperit còsmic (estoïcisme) o en l’ànima del món (plotinisme), en virtut i per causa dels quals esdevenen les coses (l’esdevingut, el que esdevé i el que esdevindrà), que són, doncs, llur manifestació o desenvolupament.
La concepció estoica del món com a sotmès a un ordre seminal —en virtut del qual hom pot parlar d’un cert determinisme o fatalisme, bé que de caràcter orgànic i no simplement mecanicista—, reassumida per Plotí —per al qual, a diferència dels estoics, les coses esdevingudes són diferents del que eren com a raons seminals—, perdurà també, corresponentment modificada, en el pensament filosoficoteològic del cristianisme medieval, com és palès sobretot en Agustí d’Hipona Per a aquest, tanmateix, el sentit de les raons seminals no correspon a una interpretació dinàmica i evolucionista del món Déu…
despersonalització
Sentiment patològic d’estranyesa davant el món exterior i la pròpia personalitat, viscuts com a realitats modificades.
Aquest trastorn, en les seves múltiples expressions, és freqüent en els estats delirants i particularment en l’esquizofrènia