Resultats de la cerca
Es mostren 59 resultats
Miguel de Cervantes: l'edat d'or
Moltes mitologies situen al començament dels temps una edat d’or durant la qual els homes vivien com déus, de manera lliure i igualitària, la justícia i la pau regnaven en la societat i no calia cap esforç per a obtenir el sustent Cervantes, en aquest passatge, es refereix a l’edat d’or de la mitologia grega, en contrast amb l’època en què viu La descripció minuciosa d’aquella ‘santa edat’, en què tot era de tots, no és gens innocent i fins i tot no poc subversiva No apunta prou en aquest fragment la idea que hi ha un cert parallelisme entre les relacions socials dels humans i les d’aquests…
arada de subsol
Agronomia
Arada el grup de treball de la qual és únicament una rella forta, sostinguda per una cameta molt resistent.
Permet d’obrir solcs estrets i profunds sense fer aflorar la terra de les capes pregones Hom l’empra quan cal estufar el sòl sense invertir l’estratificació de les capes de la terra
Pere Ibarra i Ruiz
Historiografia catalana
Historiador, pintor, administratiu i arxiver municipal.
Vida i obra Continuador de la tasca historiogràfica local iniciada pel seu germanastre Aurelià Ibarra i Manzoni, es formà com a gravador i pintor a València i Barcelona 1879-83, amb viatges culturals a Madrid 1880 i París 1883 Cursà estudis a l’Escola Superior de Diplomàtica de Madrid 1889-91 i, de tornada a Elx, es dedicà a recollir testimonis arqueològics, documentals i bibliogràfics per a fonamentar una extensa i rigorosa història de la ciutat que, dins del moviment historicista, contribuís a explicar el passat de l’Estat Interessat per molts temes locals i preocupat pel patrimoni…
tallant
Oficis manuals
Peça de ferro acerat que es posa a l’arada, per sobre la rella, i serveix per a tallar la terra en llaurar.
rastell
Agronomia
Paleta de ferro fixada a l’extrem de l’agullada que serveix per a netejar la rella de l’arada quan s’hi adhereix terra.
regulador
Agronomia
Dispositiu que en algunes arades perfeccionades regula l’amplada i la fondària dels solcs mitjançant un ajust de l’alçada de la rella i de la ganiveta.
l
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Dotzena lletra de l’alfabet català, anomenada ela [pl eles].
Com altres lletres de l’alfabet llatí, prové del fenici a través del grec occidental, i dels itàlics La L romana consta d’un pal vertical i d’un traç horitzontal que surt del seu extrem inferior i va cap a la dreta És freqüent que aquest segon traç tendeixi a baixar en diagonal Gairebé sempre té un reforç al damunt del pal vertical La velocitat ràpida féu que ben aviat els dos traços s’executessin junts, sense alçar la ploma, de manera que el segon es redueix de mides i es corba, de vegades, cap amunt Aquest traç corbat s’uneix sovint amb la lletra següent, sobretot amb la i La L mateixa…
forcasset
Agronomia
Al nord del País Valencià, peça de fusta en forma de V amb un travesser recte, dins l’angle de la qual hom posa la rella ficada a l’arada.
arada calçadora
Agronomia
Arada moderna proveïda d’una rella simètrica respecte al dental i de dues pales iguals col·locades a banda i banda que permeten de girar la terra vers tots dos costats.
Hom la fa passar entre dos rengles de plantes per tal de calçar-les
arada de discs
Agronomia
Arada en què el grup de treball és constituït per un casquet esfèric d’acer, el disc
, i per una rasadora
, que substitueixen la rella, la ganiveta i la pala clàssiques.
El disc, en girar, obre el solc, i la rasadora, ultra mantenir net el disc, ajuda a tombar la terra