Resultats de la cerca
Es mostren 173 resultats
Alfons de la Cavalleria
Dret
Jurista, conseller de Ferran II de Catalunya-Aragó des de l’època del seu casament amb Isabel de Castella.
Intervingué decisivament en el procés contra Lleonard d’Alagó, marquès d’Oristany, favorable a la corona 1478 Nomenat vicecanceller d’Aragó 1479, exercí un paper determinant en l’establiment d’una germandat similar a la Santa Hermandad de Castella Com a jutge major del regne aconseguí la reforma del dret de manifestació, un dels principals furs aragonesos, que la corona desitjava abolir El 1484 acumulà també els càrrecs de vicecanceller de Catalunya i de València i, amb la creació del Consell d’Aragó 1494, fou designat per a exercir-ne la presidència 1494-1508 El 1486 fou encarregat de…
Cosme de Montserrat
Història
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i polític.
Datari i confessor de Calixt III, de la biblioteca del qual féu l’inventari Prior de la seu de Saragossa, ardiaca de Sant Llorenç de Tarragona i bisbe de Vic 1459-73 Defensà el príncep de Viana durant el seu empresonament, l’acompanyà en ésser alliberat i, a la seva mort 1461, en propagà la pretesa santedat Contrari sempre a Joan II, fou membre del Consell del Principat i del consell de defensa creat el 1462 a l’inici de la guerra Participà en la política de la generalitat per a resoldre el problema remença El 1463 el capítol de Barcelona el proposà com a bisbe en morir el…
primera guerra dels Remences
Història
Conflicte social que inicià la guerra civil catalana del segle XV.
Al començament del 1462 molts pagesos de la Muntanya gironina deixaren llurs masos decidits a aconseguir per la força la solució de la qüestió remença Pel març els revoltats entraren a Castellfollit i amenaçaren Besalú Mentre la rebellió s’estenia cap al Lluçanès i l’Alta Muntanya, els senyors s’adreçaren al consell del Principat El reclutament d’un exèrcit per part d’aquest organisme, considerat illegal pel rei, fou causa immediata de la guerra contra Joan II Tant aquest com els seus oponents intentaren aconseguir l’aliança dels remences El monarca fou més afortunat i aconseguí…
Sentfores

Sentfores
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Vic (Osona), a la vall del riu Mèder, fusionat el 1932 amb el de Vic, a l’W del qual és situat.
Era centrat pel poble de Sentfores , dit popularment la Guixa La parròquia primitiva Sant Martí de Sentfores es troba a l’extrem de ponent del terme, abandonada Fou consagrada el 1150 en substitució d’una altra de consagrada des del 900 La formació del raval de la Guixa, on hom feu erigir una nova església 1865-78, motivà l’abandonament de l’antiga Resten escasses ruïnes del castell de Sentfores , en un puig sobre cal Canonge, el terme del qual és esmentat el 911 el seu domini fou dels cavallers Sentfores , que el tenien en feu de la mitra de Vic després passà als Centelles i a Bernat III…
Pere Canyà
Història
Dret
Síndic remença de la Bisbal d’Empordà, partidari d’una política pacifista.
Prengué part en les reunions de Cassà de la Selva i Amer 1485, preparatòries de la sentència de Guadalupe 1486 Fou un dels síndics remences més destacats durant les converses sostingudes a Castella amb Ferran II de Catalunya-Aragó i, en ésser signada l’esmentada sentència, en fou un dels executors La seva actuació només és coneguda en la fase de negociacions que seguí el fracàs de la revolta de Pere Joan Sala
Memòria del Món
Programa de la UNESCO iniciat el 1992 consistent a identificar i seleccionar documents considerats cabdals de la història de la humanitat amb l’objectiu d’assegurar-ne la preservació, l’estudi i la difusió.
Comprèn bàsicament patrimoni escrit en qualsevol mena de suport paper, pergamí, roba, pedra, etc i format llibre, inscripció, còdex, etc, i també qualsevol activitat humana religió, política, art, ciència, tècnica, literatura, administració, folklore, dret, costums, etc Inclou així mateix material gràfic, fotogràfic i cinematogràfic La iniciativa nasqué a partir de la constatació dels perills que amenacen la preservació d'una gran part del patrimoni documental en molts llocs del món i, també, de la presa de consciència de la necessitat d’un accés universal a aquesta informació És encapçalat…
Alfons d’Aragó
Història
Primer duc de Vilafermosa (1464), comte de Ribagorça (Alfons VI: 1469-85), mestre de Calatrava (1443-54).
Fill bastard de Joan II de Catalunya-Aragó i de Leonor de Escobar, dirigí l’expedició enviada pel seu oncle Alfons IV de Catalunya-Aragó contra Conca 1449 Intervingué en les lluites a Navarra entre Carles, príncep de Viana, i el seu pare fou un dels capitans vencedors a la batalla d’Aybar 1451 El 1461 inicià una ofensiva que posà fi a la intervenció d’Enric IV de Castella els capitans castellans foren derrotats a Abarzuza Durant la guerra civil catalana contribuí a la victòria reialista de Rubinat 1462 assistí eficaçment Joan II als setges de Lleida 1464 i de Cervera 1465 Acompanyà l’…
Pere d’Esplugues
Història
Donzell.
A les corts de 1454-58 es mostrà partidari de solucions favorables a la monarquia Tanmateix, el 1461, essent un dels 27 membres del Consell del Principat, secundà l’abat de Poblet Miquel Delgado en les negociacions amb la reina, que acabaren amb la capitulació de Vilafranca del Penedès, i, l’any següent, en la política a seguir davant la revolta remença Declarada la guerra contra Joan II, fou encarregat d’aixecar el sometent des de Camprodon i Olot a Besalú, Figueres i Castelló d’Empúries per a fer cara a la invasió francesa, que aconseguí, amb tot, d’arribar a Girona i alliberar…
Lluís de Requesens i Joan de Soler
Història
Alt funcionari reial.
Fill del governador Galceran de Requesens i de Santacoloma, de qui havia heretat la baronia de Molins de Rei Fou fidel partidari de Joan II durant la guerra civil i declarat enemic de la terra per la generalitat 1462 El 1468 era conseller del príncep de Girona Ferran Entrà el 1472 a Barcelona després de la capitulació de la ciutat i el rei el nomenà governador general de Catalunya, càrrec que exercí fins que morí i en moments difícils com la segona guerra remença Vivia a l’antic palau menor de Barcelona, on el 1479 posà la capella ardent de Joan II La seva fidelitat fou…
Antoni Vila i Sala

Antoni Vila i Sala
© Fototeca.cat
Historiografia
Cristianisme
Literatura catalana
Eclesiàstic, historiador i escriptor.
Ordenat de sacerdot el 1888, es llicencià en teologia a València i feu cura d’ànimes en diferents viles del Bages i Osona, on destacà com a predicador i publicà dues colleccions de sermons Homilies breus del evangelis dominicals 1915 i Plàtiques religioses en català Dedicà diverses monografies al seu poble natal, com Notícia històrica sobre una població catalana , premiada als Jocs Florals de Barcelona el 1897, i H istòria documentada de la vila de Santpedor 1898, del Compendi popular de la història de Santpedor 1922 També ordenà els arxius municipal i parroquial de Santpedor, i fruit de la…
,