Resultats de la cerca
Es mostren 222 resultats
pulmó

Dibuix esquemàtic de les parts de cada pulmó
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Nom donat a cadascun dels sacs cecs que, generalment en nombre d’un parell, es troben a l’interior del cos de la major part dels amfibis i en tots els rèptils, ocells i mamífers, amb funció respiratòria, bé que per extensió hom també anomena pulmons determinats òrgans de missió respiratòria però d’origen o constitució diferent, com és el cas dels ‘‘pulmons’’ dels escorpins, mol·luscs gastròpodes terrestres i, amb més propietat, de les bufetes natatòries modificades dels peixos dipnous.
Els veritables pulmons són els dels vertebrats tetràpodes Els pulmons dels amfibis adults —llevat d’alguns urodels, que no en tenen— són molt simples i porten a terme l’intercanci gasós en un percentatge del 20%, car la resta de l’intercanvi és dut a terme per la pell del cos i la de la boca i la faringe Els moviments respiratoris en els amfibis són efectuats per la pujada o la baixada del sòl de la boca, cosa que provoca la soritda i l’entrada de l’aire en els pulmons En els rèptils saures, l’entrada i la sortida d’aire és assegurada pels moviments respiratoris de…
tos
Patologia humana
Mecanisme fisiològic caracteritzat per l’expulsió sobtada, sorollosa, més o menys violenta, de l’aire dels pulmons i degut a l’estimulació, voluntària o reflexa, del centre nerviós tussigen, situat en el sòl del quart ventricle.
A partir de les zones tussígenes laringe, arbre traqueobronquial, pleures, conducte auditiu, etc els estímuls, vehiculats pels nervis vague, glossofaringi i frènic, arriben al centre de la tos i a través de les vies eferents activen els músculs respiratoris i laringis i provoquen una inspiració profunda, seguida de la contracció sobtada dels músculs espiratoris, amb l’expulsió de l’aire a gran velocitat, el qual arrossega les secrecions i els cossos estranys existents en les vies respiratòries
El que cal saber del pneumotòrax
Patologia humana
És anomenada pneumotòrax l’acumulació d’aire entre els pulmons i la paret toràcica, que origina trastorns respiratoris per compressió del pulmó En la majoria dels casos, el pneumotòrax s’esdevé de manera espontània a causa de la formació i l’esquinçament d’una vesícula en la superfície del pulmó, sense cap causa desencadenant, en una persona que prèviament no patia de cap trastorn respiratori Les persones més predisposades a patir d’un pneumotòrax espontani són homes joves, alts i prims, sobretot els fumadors De vegades el pneumotòrax es pot presentar com a complicació d’una…
porfirina
Bioquímica
Nom genèric d’un gran nombre de substàncies, intensament colorades, que contenen en llur estructura el sistema de la porfiria
.
Hom les troba en el protoplasma de les cèllules dels éssers vius constituint la base dels pigments respiratoris El sistema de la porfirina té una gran capacitat per a coordinar àtoms metàllics mitjançant els seus àtoms de nitrogen, amb producció de metalloporfirines, les més importants de les quals són les ferroporfirines, responsables del color de la sang i del transport d’oxigen per la sang arterial hemoglobina, i les magnesioporfirines, intermediàries de la biosíntesi de les clorofilles Les porfirines no coordinades amb metalls no tenen activitat biològica coneguda
alcaloides de la cicuta

Alcaloides de la cicuta
©
Química
Grup d’alcaloides que es troben a la cicuta en forma de sals dels àcids cafeic i màlic, i que, tot i tenir el mateix esquelet de carbonis, es diferencien entre ells pel grau d’hidrogenació i per la presència o absència de grups hidroxil.
l’alcaloide principal és la coniïna , que poseeix l’estructura d’una α-propilpiperidina, amb un àtom de carboni asimètric, la qual cosa fa que es presenti en dues formes òptiques isomèriques la forma dextrogira és la més abundosa uns altres alcaloides de la cicuta són la conhidrina i la γ-coniceïna, que resulta de deshidratar la conhidrina La toxicitat de la cicuta és causada per la inactivació produïda per la coniïna sobre les terminacions dels nervis motors, la qual cosa provoca una paralització dels músculs respiratoris i la mort per asfíxia
buf
Patologia humana
Soroll de caràcter bufant que hom pot percebre mitjançant l’auscultació.
Fonamentalment hi ha dos tipus de bufs els respiratoris i els cardíacs o cardiovasculars Un dels bufs respiratoris més importants és el buf bronquial , produït normalment per l’aire en passar per la laringe i els bronquis i que, patològicament, no queda esmorteït pels alvèols quan es troben buits d’aire i plens de materials més viscosos i, per tant, més bons transmissors del so si aquests materials són molt densos com en el cas d’una pneumònia el buf és molt intens i és anomenat tubari En cas d’embassament pleural hom pot auscultar un buf suau en l’espiració anomenat buf pleural La…
asfíxia
Patologia humana
Suspensió de la funció respiratòria d’un organisme per causes mecàniques o per alteració de l’hematosi.
Mena a l'anòxia dels teixits Els obstacles mecànics poden ésser l’estrangulació, l’embussament de les vies respiratòries, etc també actuen com a obstacles mecànics alguns processos patològics com l’edema de la laringe, les membranes de la diftèria, els espasmes de les vies respiratòries, o les compressions per tumors del mediastí, i també la paràlisi dels músculs respiratoris i les lesions del nucli respiratori cerebral En l’aspecte d’alteració de l’hematosi cal mencionar l’asfíxia per manca d’oxigen i la produïda pels gasos tòxics o bloquejadors de l’activitat hemoglobínica gas…
pneumògraf
Aparell per a enregistrar l’expansió circumferencial del tòrax durant els moviments respiratoris.
El que cal saber de les deformacions del nas
Patologia humana
Són considerades deformacions del nas diverses alteracions de la forma del nas que poden dificultar l’adequada circulació d’aire per les fosses nasals, com també originar problemes estètics Les deformacions nasals solen ésser degudes a un desenvolupament excessiu o insuficient de l’envà nasal o d’altres elements del nas, d’origen congènit Cal consultar el metge quan es produeix un traumatisme nasal, sobretot si es presenta durant el període de creixement, perquè pot originar una deformació del nas que en alguns casos és possible de prevenir o solucionar amb el tractament adequat La deformitat…
tabaquisme
Patologia humana
Intoxicació aguda o crònica produïda pel tabac.
La intoxicació aguda per la nicotina, en forma d’alcaloide pur, és molt rara per contra, la intoxicació aguda pel tabac, deguda a un consum abusiu en persones no habituades o com a conseqüència de la utilització industrial, és més freqüent La intoxicació crònica , deguda al consum del tabac en qualsevol de les seves formes, es caracteritza per la predisposició a diversos trastorns respiratoris laringitis, bronquitis, etc, digestius gastritis amb hiperclorhídria, cardiocirculatoris arterioesclerosi i angina de pit i per la capacitat cancerígena pulmó, laringe, etc La intoxicació aguda es…