Resultats de la cerca
Es mostren 63 resultats
escrofulària
Botànica
Gènere de plantes herbàcies o sufruticoses, de la família de les escrofulariàcies, de tija quadrangular, de fulles simples o compostes, oposades, de flors verdoses o d’un bru rogenc, en cimes axil·lars o en panícules terminals, i de fruits en càpsula septicida.
L' escrofulària aquàtica S aquatica , perenne, de 50 a 100 cm d’alçària, té fulles ovades o oblongues, fistonades Viu vora corrents d’aigua i altres llocs humits de l’Europa occidental L' escrofulària de ca o ruda S canina , perenne, ateny de 20 a 60 cm d’alçària i presenta fulles pinnatisectes És comuna en arenys i llocs pedregosos Ha estat usada contra la ronya dels gossos L' escrofulària nodosa S nodosa , perenne, fa de 30 a 80 cm d’alçària i té fulles ovatolanceolades serrades Viu en llocs humits i ombrívols de muntanya És emprada per a combatre morenes, úlceres i…
escrofulariàcies
Botànica
Família de l’ordre de les personades constituïda per plantes quasi sempre herbàcies, amb flors hermafrodites, zigomorfes, de corol·la gamopètala, normalment quinquelobulada o bilabiada, i ovari súper bilocular, i amb fruits generalment capsulars, amb moltes llavors.
Consta de més de 2500 espècies esteses per tot el món Escrofulariàcies més destacades Antirrhinum asarina asarina Antirrhinum majus conillets , boca de conill, boca de dragó, cans, gossos, vedells Antirrhinum molle gatolins Calceolaria sp calceolària Celsia balearica trepó mascle Digitalis sp digital Digitalis lutea digital groga Digitalis obscura manxiuleta Digitalis ourourea digital purpúria, didalera Digitalis purpurea, ssp dubia didals Euphrasia sp eufràsia Gratiola officinalis gracíola Linaria sp linària Linaria cymbalaria picardia Linaria mino matacabrit Linaria triphylla coloma…
oli medicinal
Farmàcia
Química
Oleïcultura
Medicament líquid preparat per extracció o dissolució, l’excipient del qual és un oli; els més emprats d’aquests són el d’oliva i el d’ametlla, però hom pot emprar també qualsevol oli neutre no assecant.
Quan l’oli medicinal és aplicat per via parenteral és un injectable oliós Els procediments més emprats per a llur preparació són la dissolució, la digestió i la decocció La dissolució és emprada per a l’obtenció d’olis el principi actiu dels quals és totalment soluble en l’oli n'és un exemple l’oli camforat La digestió és emprada amb plantes seques que tenen un principi actiu soluble aquest és el cas de l' oli de camamilla i l' oli de ruda La planta, en pólvores grolleres, és mesclada amb l’oli i escalfada una o dues hores al bany maria després hom la passa per una tela i,…
circ de Colomers

Estanyets del port de Colomers
© Xevi Varela
Circ, el més extens de la Vall d’Aran, que fa de conca d’alimentació de la riera d’Aiguamòg, al municipi de Salardú, entre els antics termes d’Arties i de Tredòs.
L’encercla una carena, dominada pel tuc o gran tuc de Colomers 2933 m alt, que continua a l’oest per la Creu de Colomers 2900 m i el port de Colomers , obert a la vall de Boí, damunt els estanys de Colieto segueixen el tuc del Port 2778 m, el port de Caldes 2672 m —al camí de la vall de Boí—, el tuc d’Era Lòsa 2535 m i el coll de Ribereta 2310 m, al camí d’Arties pel nord el crestall s’allargassa fins al tuc d’Eth Podu 2725 m o tuc de Pòdo o tuc de cap de port de Colomers per l’est, continua pel portell de Colomers 2730 m —que comunica amb la vall de Sant Nicolau, a la capçalera de la qual…
bosc de Locampo
Bosc de la Vall d’Aran, al vessant esquerre de la vall del riu de Ruda, davant el port de la Bonaigua.
l’Aiguamòg
Riu
Riu de la Vall d’Aran (municipi de Salardú) que aflueix per l’esquerra al riu de Ruda, poc abans d’arribar a Tredòs.
És alimentat pels 48 estanys del circ de Colomers, a la capçalera de la vall Aigua avall de l’estany d’Era Lòssa, el més baix dels de Colomers, s’inicia la riera d’Aiguamòg , a l’indret conegut com a Aigüestortes
Tredòs
Tredòs
© Fototeca.cat
Poble
Poble (1.348 m alt.) del municipi de Salardú (Vall d’Aran), a la dreta de la Garona de Ruda, aigua avall del seu aiguabarreig amb l’Aiguamòg.
El pont d’Era Capèla, de pedra, l’uneix a l’altra banda del riu, on hi ha un petit veïnat La seva església parroquial de Sant Esteve fou substituïda per la de Cap d’Aran, romànica, antic santuari, que es troba enlairada al N de la població Fou municipi independent fins el 1952, que fou unit al de Salardú Avui forma una entitat local menor amb junta administrativa pròpia L’antic terme comprenia el pla de Beret, on hi ha l’estació d’esports d’hivern de Vaquèira A migdia del nucli es troba l’establiment termal dels Banhs de Tredòs, d’aigües sulfuroses i sòdiques, a 30°C, avui tancades, i el bell…
refugi d’Eth Ticolet
Excursionisme
Refugi de la Vall d’Aran, dins el terme de Salardú, a la carretera que davalla del port de la Bonaigua, damunt la riba dreta del riu de Ruda.
Cap d’Aran
Llogaret
Llogaret del municipi de Salardú (Vall d’Aran), a l’antic terme de Tredòs, en un coster (1.348 m alt.) a la dreta del riu de Ruda, damunt el poble.
La seva antiga església parroquial esdevingué santuari de la Mare de Déu de Cap d’Aran imatge romànica de fusta i, més endavant, església parroquial de Tredòs Santa Maria de Cap d’Aran És un edifici romànic, al segle XII, de tres naus i tres absis, amb decoració escultòrica El poble de Cap d’Aran, Capite Daran, Caput Daran o Capdaran , com l’anomenen els documents entre els anys 1198 i 1313, tenia un nucli notable de poblament a l’època medieval En el jurament de fidelitat al rei Jaume II del 5 de novembre de 1313, poc després de recuperar aquest la Vall, fet apud Sanctam Mariam de Capite…
papilionàcies
Botànica
Família de lleguminoses constituïda per plantes herbàcies o llenyoses, de fulles típicament compostes i estipulades, de flors de corol·la papilionàcia, generalment agrupades en raïm, i de fruits en llegum.
Les arrels de les papilionàcies presenten bacteris simbiòtics assimiladors de nitrògen Comprèn al voltant de 10000 espècies, d’arreu del món Les flors de les papilionàcies són característiques Estan formades per cinc pètals desiguals l’estendard, que ocupa la part central, és més gran que els altres i els envolta en la poncella les ales són laterals els dos d’inferiors, més o menys soldats, formen la carena Papilionàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Adenocarpus telonensis escruixidor Afrormosia sp afrormósía asamela Afzelia sp afzélia Amorpha fruticosa amorfa Anagyris foetida…