Resultats de la cerca

Fou creada amb motiu d’una festa electoral al barri del Poble Sec de Barcelona, entre d’altres, per Miquel Àngel Tena, Salvador Escribà i Josep Vercher Actua gairebé sempre en ocasió de festes populars, balls o celebracions públiques Interpreta sobretot música popular antillana i llatinoamericana salsa, rumba, mambo, etc i, en segon lloc, rock-and-roll El repertori inclou temes propis i versions d’altres autors i grups, moltes vegades força allunyats estilísticament, com ara de diversos cantautors de la Nova Cançó En les lletres alternen el castellà i el català Han editat més d’…

Fou creat per Joan Garriga després de la dissolució de Dusminguet Integren el grup, a més de Garriga cantant i acordió, Miguel Serviole guitarra, Pep Terricabras bateria, Elidys Vega piano elèctric, Antoni Carbonell guitarra, Marià Roch baix elèctric i Flor Inza percussió Destaquen per les seves originals versions de la rumba, que combinen amb altres estils, entre els quals el dub variant electrònica del reggae , la cúmbia i altres músiques caribenyes, el blues i el rock El 2006 publicaren el primer disc, Clavell morenet , i posteriorment iniciaren una gira per Catalunya i…

A catorze anys, emigrà amb la seva família a Barcelona, on compaginà feines diverses amb la interpretació de la música de tradició popular andalusa copla , rumba, pasdoble, bolero, etc Amb els seus germans, creà el grup Manolo Escobar y sus guitarras, que actuà en locals dels barris d’immigració A l’inici dels anys seixanta començà a adquirir fama i a fer gires arreu de l’Estat espanyol Algunes de les seves cançons, com ara El Porompompero 1960, Mi carro 1969 o Y viva España 1972, de la qual fou l’intèrpret més famós, es convertiren en grans èxits Des del seu primer LP, Espigas…

Vida Als cinc anys s’installà amb els seus pares a Cuba,  on estudià violí El 1908 ja acompanyava projeccions de cinema mut al teatre Payret i a dotze anys tocava en l’Orquestra Simfònica del Teatre Nacional de l’Havana, on conegué el gran Enrico Caruso, i li feu una caricatura Viatjà a Nova York i conegué el pianista català Agustí Borguñó, amb qui formà un duet 1916 Conegut com "el modern Paganini", treballà a Hollywood en conjunts de cambra i orquestres com a concertista fins que es decidí a abandonar la música clàssica i es passà a la lleugera o de ball, preferentment de ritmes…

Al llarg del segle XX hi ha hagut també importants desplaçaments de gitanos cap a Amèrica i Austràlia Tot i que és molt difícil de precisar, actualment es calcula que la població gitana al món és constituïda per uns cinc milions d’individus Se’n distingeixen tres grups principals els kalderash , localitzats principalment als països balcànics i centreeuropeus els gitanos, a la Península Ibèrica, la França meridional i el nord d’Àfrica, i els manush , o sinti , la majoria a França i Alemanya Els gitanos no formen una ètnia ben delimitada i culturalment uniforme, de manera que les seves…

Fou creada de manera casual per Jaume Sisa, Gato Pérez, Albert Batista, Manel Joseph, Pere Riera i Xavier Mariscal en ocasió d’una única actuació al local Zeleste del carrer de l’Argenteria de Barcelona llavors anomenat Platería , del qual prengué el nom Amb un repertori format sobretot per gèneres ballables antillans bolero, salsa, rumba, etc, el seu èxit la portà a convertir-se en formació estable, liderada pel seu vocalista Manel Joseph, únic membre integrant de la banda al llarg de tota la seva existència Per aquesta formació de ball passaren molts músics catalans, com Jordi…

Format per Pau Debon cantant, el seu germà Pere Manel bateria, el teclista Jaume Manresa, el baixista Joan Roca i el guitarrista i compositor Joan Miquel Oliver , s'inicaren el 1997 amb una primera maqueta de quatre temes El seu primer disc, Antònia Font , es publicà el 1999 El grup es convertí en un conjunt de referència per la seva música eclèctica amb influències que van des del reggae , la rumba i la pachanga fins a un ampli ventall de sonoritats mediterrànies i anglosaxones i uns textos d’inclinació surreal Publicà successivament A Rússia 2001 amb el qual es projectaren arreu dels Països…

La cultura popular va donar suport clarament a la reivindicació pel dret a decidir i a l’aspiració d’independència que va sacsejar Catalunya el 2013 Això es va visualitzar al llarg de tot l’any, però d’una manera especial en els dos actes centrals d’aquesta lluita nacional la Via Catalana i el Concert per la Llibertat Els castells, que estan vivint una etapa d’esplendor i de gran arrelament popular, en van ser la punta de llança, però tampoc no hi van faltar els gegants, els grallers, els bastoners i el bestiari festiu, entre altres elements Aquesta presència del folklore del país va ser molt…

El 1990 fundà el grup Brams , del qual fou cantant, iniciat en els circuits comarcals i que edità diversos discs que destacaren pel to directe i, cada cop més, per la crítica antisistema i l’independentisme radical El grup es dissolgué el 2005, any que cofundà Dijous Paella, influït per la rumba catalana, conjunt amb el qual aquest any gravà un disc del mateix nom El 2000 formà el grup Mesclat, que combina música tradicional i rock formació integrada per músics de grups diversos Concebuda sobretot per als concerts en directe, el seu èxit l’ha portat, tanmateix, a editar diversos discs Mesclat…

Debutà el 1988 guanyant la IV Muestra de Canción de Autor de Jaén Publicà el primer disc el 1989, i remogué l’ortodòxia de la cançó d’autor catalana Ho sento molt contenia textos explícits i irreverents sobre sexe, amor, mort i escatologia, i l’actitud escènica de Pla, en escenaris minimalistes, assegut en un sofà amb actitud desvalguda, causà admiració o rebuig a parts iguals En els seus espectacles ha mantingut el seu tarannà artístic, combinant humor truculent, actuacions deliberadament estrafetes i posades en escena sempre insòlites El 1990 publicà  Aquí s’acaba el que es…