Resultats de la cerca

El gros de la documentació fa referència, entre altres temes, a aspectes relacionats amb les possessions de les famílies Martínez de Vera, titular de la senyoria de Busot Bosch, titular del marquesat del mateix nom, i Pérez de Sarrió, senyor de Formentera La cronologia de les seves fonts es remunta al final del s XVI i aconsegueix, ja al s XIX, les famílies Rojas y Roca de Togores És situat al carrer Major d’Alacant, en un palauet del s XVIII, la titular actual del qual és María Teresa de Rojas y Roca de Togores Mancat d’un inventari sistemàtic disposa, malgrat tot, d’una aproximació al…

En la mètrica catalana els versos són decasíllabs i hexasíllabs, tant de rimes consonants com blancs La silva modernista, però, introdueix altres mesures de versos i també la rima assonant En la silva clàssica castellana que apareix al Segle d’Or, els versos són hendecasíllabs i heptasíllabs i la rima consonant, i a partir d’aquí passa a la literatura catalana

Les famílies de composts que responen a una fórmula general A—CH=CH n —B són anomenades sèries vinílogues , i cadascún dels elements d’aquestes famílies pot ésser anomenat, per referència al compost base A—B, com un viníleg d’aquest Aquesta característica repercuteix en un conjunt de propietats químiques comunes als elements de les sèries vinílogues

És constituït per un refrany glossat per dues sèries d’estrofes breus i respectivament parallelístiques, originàriament cantades per dos cors o dues veus a cada sèrie les estrofes s’enllacen mitjançant la repetició del darrer vers de cadascuna al començ de la següent cada estrofa de cada sèrie s’alterna amb l’estrofa corresponent de l’altra sèrie, de manera que el conjunt de la peça és fet de l’alternança de les estrofes parallelístiques de les dues sèries Tanmateix, els exemples conservats setze texts manquen sovint d’una de les sèries o bé de l’…

Péguy Els seus 229 números, distribuïts en 15 sèries, donaren cabuda a moltes de les obres de Péguy i d’altres escriptors francesos A France, R Rolland, G Sorel, J Benda, etc i es feren ressò vivent de les idees i de les polèmiques del començament del s XX, sobretot a França Des del 1925 el fill de Péguy, Marcel, en publicà algunes altres sèries

Format a Barcelona Escola Massana, hi feu exposicions individuals 1946, 1951, 1955 i participà en els Salons d’Octubre 1949, 1950 Viatjà, pensionat, a París, on també exposà el 1953 El 1955 s’establí a Colòmbia on, el 1970, n’adquirí la nacionalitat Ha estat professor a l’escola de belles arts de la Universidad de los Andes Realitzà sèries pictòriques amb títols com El Escorial 1961 o Los Felipe IV 1965, d’intenció crítica Des del 1970 es dedicà, preferentment, al gravat, i creà sèries d’obres d’una gran correcció formal i tècnica en què revela un món turmentat i…

Professor de matemàtiques a la Universitat de Sant Petersburg 1853-80, fou també associé étranger de l’Institut de France i membre de la Royal Society de Londres Es destacà per les seves investigacions sobre la teoria dels nombres, el càlcul de probabilitats i alguns temes d’anàlisi teoria de les integrals, formes quadràtiques, convergència de les sèries de Taylor, etc Elaborà la teoria de les sèries de polinomis que porta el seu nom

La teoria de sèries s’ocupa especialment del cas infinit numerable Així, una sèrie és donada per una successió de nombres a₁ , a₂ , , a n , on a n és dit terme general n -èsim de la successió i una successió associada formada per les sumes parcials a₁ , a₁ + a₂ , a₁ + a₂ + a₃ , , a₁ + + a n , Simbòlicament hom representa una sèrie per , o bé a₁ + a₂ + a n + Si la successió de sumes parcials és convergent cap a un límit S , hom diu que la sèrie és convergent i de suma S En cas de no existir aquest límit, la sèrie és dita divergent Una sèrie és dita positiva o negativa segons que tots…