Resultats de la cerca

La denominació —ideada per Francesco Flora— assenyala la comprensió difícil d’aquesta poesia i la tendència dels seus conreadors a tancar-se en un cercle d’iniciats Influïts per Leopardi, Baudelaire, Poe i el simbolisme francès, els hermètics prescindiren dels esquemes poètics italians tradicionals i feren una poesia de llenguatge nu i essencial, que expressava, d’una manera intensa i controlada alhora, el sentiment immediat Iniciat els anys de la Primera Guerra Mundial, la seva desclosa tingué lloc vers el 1930 El conrearen Dino Campana, Salvatore Quasimodo, Alfonso Gatto, Mario…

És situada a la riba oriental d’una conca alluvial recorreguda pel Nera Té indústries siderúrgiques i mecàniques, hidroelèctriques i tèxtils És seu episcopal Fundada, potser, al s VII aC, fou una ciutat romana florent Durant l’edat mitjana estigué en rivalitat amb Narni i Spoleto, i a la fi del s XIV passà als dominis de l’Església S'hi han conservat restes romanes amfiteatre, teatre i muralles Cal destacar l’església romànica de San Salvatore, adossada a un edifici circular romà, i l’església de San Francesco, del s XIII, amb modificacions dels s XV-XVI

Estudià al Conservatori de Bucarest i debutà a la ràdio de la mateixa ciutat el 1941 A partir d’aleshores desenvolupà la seva carrera com a solista i com a membre integrant de formacions com l’Orquestra Filharmònica George Enescu de Bucarest 1950-64 o l’Orquestra de l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma Establert des del 1969 a Itàlia, destacà igualment en el terreny de la música de cambra com a membre del Trio Roma 1972, amb els violinistes Salvatore Accardo i Luigi Bianchi Fou professor als conservatoris de Bucarest i París i feu cursos de perfeccionament a Santiago de Compostella Galícia

Estudià primer amb F Ronconi i Nicolai, i després amplià els seus coneixements de cant a París amb el fill de Manuel García Es casà amb el cantant Salvatore Marchesi, amb el qual intervingué sovint en concerts Debutà com a cantant d’òpera el 1853 a Bremen Ensenyà cant a Viena, París i Colònia, i del 1881 al 1908 s’establí a París La seva tècnica es basava en els principis de García la puresa de la línia vocal centrada en el treball del bel canto Edità un mètode de cant a París i escriví una autobiografia Entre els seus alumnes destaquen les sopranos G Krauss, E Calvé, S Sanderson, S Kurz i N…

Començà els estudis musicals al conservatori de la seva ciutat natal i es perfeccionà a París Fou premiada en diversos concursos a Barcelona 1967, Londres 1968 i Mont-real 1973 Del 1976 al 1982 fou solista de l’Ensemble InterComtemporain de París, que abandonà per fundar el Quartet Ivaldi amb Gérard Caussé, Alain Meunier i Christian Ivaldi L’any 1985 fou nomenada professora de violí i música de cambra del Conservatori de Música de París Toca amb un Stradivari que havia estat de Christian Ferras El seu repertori és amplíssim, des del Barroc fins a la música del segle XX Ha enregistrat les…

Fill del productor Salvatore Argento, accedí a escriure guions per a pellícules després d’exercir de crític així, fou un dels guionistes del western de Sergio Leone C'era una volta il West 1968 L’èxit d’alguns dels seus guions li facilità el pas a la realització, en què s’especialitzà en pellícules de terror de posada en escena barroca, com ara L’ucello dalle piume di cristallo 1970, Il gatto a nove code 1971, Quattro mosche di velluto grigio 1971, Profondo rosso 1975, Suspiria 1977, Inferno 1980, Tenebre 1982, Phenomena 1985, Opera 1987, Trauma 1993, La sindrome di Stendhal 1996…

Inicià l’activitat musicològica el 1912, encoratjat pel seu amic i mestre Salvatore di Giacomo Recollí informació sobre la història de la música i sobre la vida teatral i artística a Nàpols, centrant-se especialment en els segles XVII i XVIII Amb aquesta tasca feu importants contribucions al coneixement de la història primerenca de l' opera buffa , al de la família Scarlatti i al dels compositors NB Logroscino, A Sacchini i D Cimarosa, entre d’altres, i també sobre els organistes napolitans d’aquests segles Part de la seva recerca aparegué com a Breve storia del teatro di corte e…

La seva mare la inicià al piano i a quatre anys oferí el primer concert Més tard fou deixebla d’A Casella i G Agosti El 1949 guanyà el primer premi del Concurs Internacional de Ginebra, i el 1952, el Concurs Reina Elisabet de Bèlgica Des del 1949 es dedicà al concertisme amb actuacions arreu del món El seu repertori anava de M Clementi a D Scarlatti, passant per L van Beethoven, WA Mozart, R Schumann, M Ravel, C Debussy, F Chopin i J Brahms Actuà amb les principals orquestres europees, com la Filharmònica de Berlín, la de Viena i la Txeca i la Simfònica de Boston, i interpretà música de…

Es formà musicalment amb Salvatore Essenga, juntament amb Orazio Vecchi La tardor del 1584 fou elegit per a supervisar la visita a Reggio dels ducs de Ferrara En 1586-1620 estigué al servei de diversos membres de la família d’Este, i ocupà càrrecs de caràcter polític i musical a la seva cort El 1588 entrà a formar part de l’Accademia dei Parteni a Ferrara El mateix any fou nomenat cavaller de la cort ferraresa, on desenvolupà un paper polític important, i al cap de poc temps s’ordenà de sacerdot Visqué a Ferrara, Mòdena, Roma, Florència i França El 1594 fou escollit per a fer d’…

Es graduà al Conservatori de Milà el 1930 i cinc anys més tard ho feu en l’especialitat de composició, que estudià amb Michelangelo Abbado El 1938 obtingué el premi de música de cambra de l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma i, el 1940, el premi Paganini Debutà el 1937 amb una sèrie de concerts que la donaren a conèixer internacionalment Actuà acompanyada per orquestres simfòniques i en agrupacions de música de cambra, algunes de les quals havia fundat ella mateixa, com el Quintet Boccherini creat el 1951, el Quartet Carmirelli 1954 o el Quintet Fauré 1979 El 1970 interpretà al Carnegie Hall…