Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
Pere Serra i Romeu
Música
Violinista.
Inicià els estudis musicals a la Plana de Vic i els prosseguí al Conservatori Municipal de Música de Barcelona Es perfeccionà amb Enric Ribó, Gonçal Comellas, Sándor Végh, Agustín León Ara, Montserrat Cervera i An-dré Getler El 1967 entrà a formar part de l’Orquestra Ciutat de Barcelona, i posteriorment en fou concertino associat Ha estat un destacat intèrpret de música de cambra amb el Trio OBC i el Trio i Grup Bartók, del qual fou fundador Fou també membre fundador i violí concertino de la Simfònica del Vallès Del 1967 al 2001 exercí la docència a l’Escola de Música de Vic, on organitzà l’…
László Németh
Literatura
Escriptor hongarès, representant destacat del realisme psicològic.
Caracteritzat pel seu intellectualisme, s’inicià amb les novelles Gyász ‘Dol’, 1935 i Bün ‘El pecat’, 1936, on descriu l’ambient camperol amb un accent peculiar Seguiren Iszony ‘Fàstic’, 1947, Égeto Eszter 1957 i Irgalom ‘Pietat’, 1965, on manifesta una marcada voluntat estètica i una gran preocupació social Excellí també com a dramaturg en Történeti drámák ‘Drames històrics’, 1956-63 en dos volums i Társadalmi drámák ‘Drames de la societat’, 1958-64 en dos volums Escriví importants assaigs culturals i polítics, reunits en els reculls A minoség forradalma ‘La revolució de la qualitat’, sis…
Reine Gianoli
Música
Pianista francesa.
Es formà a l’Escola Normal de Música de París amb Alfred Cortot, i amb Yves Nat al conservatori Acabats els estudis, es perfeccionà amb Edwin Fischer a Lucerna Fins a la mort de Fischer, esdevinguda el 1960, molt sovint l’acompanyà en la interpretació de repertori per a quatre mans També tocà habitualment amb intèrprets molt reconeguts, com ara Pau Casals, George Enescu, Pierre Fournier i Sándor Végh El 1946, Cortot l’anomenà professora de virtuosisme de l’Escola Normal de Música de París i el 1965 esdevingué professora del conservatori de la capital francesa Fou la primera pianista que…
Tabea Zimmermann
Música
Violista alemanya.
Inicià els estudis de viola a tres anys Més tard ingressà en la Freiburger Hochschule i es perfeccionà amb Sándor Végh al Mozarteum de Salzburg Fou premiada als concursos de Ginebra 1982 i Maurice Vieux de París 1983 El 1994 estrenà a Colònia la Sonata per a viola de G Ligeti, que també ha enregistrat en disc El mateix any començà a impartir classes a la Hochschule de Frankfurt, i des del setembre del 2002 és professora a la Hochschule Hans Eisler de Berlín El seu repertori inclou obres dels segles XIX i XX, dcom J Brahms, C Saint-Saëns, B Bartók, P Hindemith, I Stravinsky i A Šnitke Ha…
cinema hongarès
Cinematografia
Cinema realitzat a Hongria.
Hom en pot datar l’inici el 1901, quan Béla Zitkovszky filmà una sèrie de danses típiques del país El 1912 començà una producció més o menys regular, amb les realitzacions de Mihály Kertèsz més tard Michael Curtiz, Sándor Korda Alexander Korda i Pál Fejös Paul Fejos La regència de l’almirall Horthy collapsà la incipient cinematografia hongaresa, i les figures principals abandonaren el país Béla Blasko Bela Lugosi, Lya de Putti, Paul Fejos, Alexander Korda i Michael Curtiz anaren a Hollywood Amb l’arribada del sonor hom observa alguns signes de vida cinematogràfica…
László Krasznahorkai

László Krasznahorkai
(CC BY-SA 4.0) Déri Miklós
Literatura
Escriptor hongarès.
Estudià dret i literatura hongaresa a les universitats de Szeged i Eötvös Loránd de Budapest, on es titulà amb una tesi sobre Sándor Márai La seva primera novella, Sátántangó ‘Tango satànic’, 1985, el situà com a figura destacada de la literatura hongaresa Aquesta obra, igual que altres com ara Az ellenállás melankóliája ‘La melancolia de la resistència’, 1989, premi Bestenliste a la millor obra literària, ha estat adaptada al cinema pel director Béla Tarr L’experiència de viure en diversos països —Alemanya, Japó i Xina— han influït profundament la seva obra, que ha estat reconeguda com a…
Festival de Prada
Música
Cicle d’audicions musicals fundat per Pau Casals a Prada (Conflent), l’any 1950.
La idea fou suggerida a Pau Casals per Albert Schweitzer, inicialment com un únic cicle de concerts commemoratius del bicentenari de JSBach Pau Casals hi accedí i trià Prada com a mitjà d’actuar als Països Catalans sense fer-ho a l’Estat espanyol, del qual s’havia exiliat el 1939 Acabat el cicle, Pau Casals decidí repetir-lo l’any següent, amb música de cambra d’autors diversos, i així esdevingué un festival de caràcter anual Se celebrà habitualment a l’església de Sant Pere, de Prada, i ocasionalment a Sant Miquel de Cuixà i a Perpinyà Hi intervingueren, entre altres, Alfred Cortot, Eugène…
Vlado Perlemuter
Música
Pianista francès d’origen polonès nascut a Lituània.
A quinze anys ingressà a les classes de piano d’Alfred Cortot al Conservatori de París Fou també deixeble de Moritz Moszkowski i el 1919 obtingué el primer premi al conservatori parisenc Treballà intensament l’obra per a piano de Maurice Ravel 1924-27, a qui admirava profundament Posteriorment, l’entrada en contacte amb aquest compositor li feu replantejar-se el concepte mateix d’interpretació El 1953 publicà el llibre Ravel selon Ravel , en collaboració amb Hélène Jourdan-Morhange, en què explica les seves experiències al costat del músic francès A banda de la influència de Ravel, fou molt…
,
Rosa Novell i Clausells

Rosa Novell i Clausells (2014)
© Focus / Jordi Folch
Teatre
Actriu i directora teatral.
Llicenciada en filologia per la Universitat Autònoma de Barcelona 1973, com a actriu es formà a l'Institut del Teatre Debutà el 1974 amb Les Troianes d’Eurípides De la seva trajectòria posterior hom pot esmentar El balcó 1980 de Jean Genet, Al vostre gust 1984 de Shakespeare, Oh, els bons dies 1984 de Samuel Beckett, La marquesa Rosalinda 1988 de Ramón María del Valle-Inclán, Elsa Schneider 1989 de Sergi Belbel, Restauració 1990, obra del seu company Eduardo Mendoza , amb el qual collaborà sovint, La Senyora Florentina i el seu amor Homer 1995 de Mercè Rodoreda, pel qual rebé el premi de…
Abel Folk i Gilsanz

Abel Folk en una escena de l’obra Agost
© TNC / David Ruano
Teatre
Cinematografia
Actor i director teatral i cinematogràfic.
S’inicià en el teatre amb el Grup d’Estudis Teatrals d’Horta, amb el qual participà en muntatges com Home amb blues 1977 o Antígona , de Salvador Espriu 1978, ambdues dirigides per Josep Montanyès Com a actor ha treballat amb nombroses companyies, com la Companyia Núria Espert Una altra Fedra, si us plau , d’Espriu dirigida per Lluís Pasqual, 1978 Zitzània Teatre Marat Sade , de Peter Weiss dirigida per Pere Planella, 1982 la companyia Adrià Gual Fills d’un déu menor , de Mark Medoff dirigida per Ricard Salvat, 1984 la companyia de Josep M Flotats Cyrano de Bergerac , d’Edmond Rostand…
,