Resultats de la cerca
Es mostren 79 resultats
gnosticisme
Cristianisme
Conjunt de comunitats cristianes dels primers segles que professaven la salvació per la gnosi
.
Hom pot reduir l’ensenyament característic del gnosticisme cristià a tres punts el Déu suprem és transcendent, diferent del creador del món o demiürg l’home espiritual pneumàtic és constituït per un element diví, que el diferencia essencialment de l’home no pneumàtic i la salvació consisteix en el coneixement d’aquesta realitat divina interna A partir d’aquestes proposicions fonamentals, el gnosticisme fou dividit en multitud de sistemes i sectes Les primeres formacions gnòstiques aparegueren en el si del judaisme hellenístic Simó Mag, Cerint, Dositeu, Menandre El principal…
Amitābha Amida [Amitābha]
Uns dels principals bodhisattva del budisme mahāyāna.
Una altra interpretació el considera un dels dhyāni-buddha El seu nom significa en sànscrit ‘llum infinita’ Segons la tradició, Amitābha ha promès de no accedir a la beatitud final fins la salvació de tots els éssers D’origen probablement iranià, regna a l’Occident en un paradís o país pur sànscrit sukhāvatī xinès quingtu japonès jōdō per entrar al qual cal solament la fe i el lliurament a Amitābha Aquesta fe és suficient per als pitjors pecadors que recorden i repeteixen el seu nom abans de morir no són, per tant, necessàries les bones obres Aquesta doctrina, que és exposada…
cultes fàl·lics
Religió
Conjunt de creences i expressions simbòliques, cristal·litzades en ritus.
Aquestes, a través de representacions més o menys estilitzades del fallus, expressen d’una manera religiosa o màgica el poder de creació de la vida, la formació còsmica a partir del caos primordial, concebut com a femení Assíria i Babilònia entre els semites, el língam de Xiva a l’Índia, i fins i tot la possible superació de la mort budisme tàntric Les concrecions d’aquests cultes depenen de llocs i èpoques, però pràcticament sempre formen part dels anomenats cultes de la vida , de la fecunditat i de la fertilitat Entre els grecs cal destacar les anomenades fallofòries , festes del culte a…
Jōdo-shū
Una de les quatre sectes en què s’escindí el budisme japonès.
Fundada el 1175 per Honen Shonin 1133-1212, introduí al Japó la doctrina i el culte d' Amitābha , amb el nom d' Amida
digambara
Jainisme
Membre d’una de les dues grans sectes del jainisme, fundada pel Tîrthankâra.
Els digambara mantenen que un monjo no ha de posseir res, ni tan sols vestits Respecte als śvetāmbara , l’altra gran secta jainista, rebutgen llur costum d’anar vestits de blanc i tota llur literatura canònica
literatura tàmil
Literatura
Literatura conreada en tàmil.
És la més antiga de l’Índia després de la sànscrita Els primers documents, anomenats Śaṅgam del 200 aC al 200 dC, amb arrels possiblement anteriors, formen dues colleccions el Pattuppāṭṭu ‘Conjunt de deu càntics’ i l' Eṭṭuttokai ‘Collecció dels vuit versos’, antologia de poesia popular i de contes, de contingut èpic, eròtic i de panegíric, amb poques influències bramàniques El llibre poètic més venerat és el Kuṛaḷ, de Tiruvaḷḷuvar ~400, conjunt de 1 330 versos curts sobre la virtut, la riquesa i la felicitat que, per llur alta moralitat hom l’ha comparat al Sermó de la muntanya , ha estat…
zen
Budisme
Forma japonesa de l’escola budista xinesa Chan, introduïda al Japó pel monjo Eisai (1191) i perfeccionada pel monjo Dōgen (1227).
El zen rebutja l’especulació, l’argumentació i la teorització i es preocupa únicament de la illuminació interior satori Per a disposar-se a rebre-la, hom se serveix de dos mitjans principals el dels kōan qüestions paradoxals i aparentment absurdes, que no tenen una resposta lògica i el del zazen o meditació tranquilla, que hom practica especialment en una sala de meditació, anomenada dōjō , situada al bell mig dels monestirs A part la intensa meditació, els monjos de l’escola zen, a diferència de moltes altres sectes monacals budistes, es dediquen a una vida de servei i treball…
Gai Aureli Valeri Dioclecià

Bust de Gai Aureli Valeri Dioclecià
Jebulon / Wikimedia Commons / CC0
Història
Emperador romà.
A la mort de Numerià fou elegit emperador per un tribunal de generals 284 Associà Maximià al govern i li confià també el de l’Occident, mentre que ell es reservava el de l’Orient i la preeminència suprema Mentre Maximià s’ocupava dels afers de les Gàllies, del Rin i de Britània, Dioclecià recuperava l’Armènia aprofitant les lluites dinàstiques de l’imperi Persa El 293, davant les alteracions polítiques i socials, els emperadors nomenaren dos nous collaboradors de jerarquia inferior, els quals, amb el títol de cèsars, s’associaren a cadascun d’ells, corresponent Galeri a Dioclecià i Constanci…
bezpopovcy
Cristianisme
Grup de sectes en què es dividiren els fidels de l’antiga Església ortodoxa russa.
Refusen els sacerdots i no accepten les reformes litúrgiques manades pel patriarca Nikon 1652-67
Xavier Vinader i Sánchez

Xavier Vinader
Periodisme
Periodista.
Diplomat per l’Escola Oficial de Periodisme l’any 1973, collaborà en el Diari de Sabadell, Ràdio Joventut de Sabadell i les revistes Can Oriach i TS Fou corresponsal de La Vanguardia , Europa Press , El Correo Catalán , Tele-exprés i Mundo Diario en diversos conflictes internacionals, com ara la caiguda de la dictadura a Portugal o la guerra de l’Afganistan durant l’ocupació soviètica Collaborà també a Gaceta Universitaria , Mundo , Por Favor , Arreu , Primera Plana , Interviu i El Temps El 1979 publicà a Interviu tres reportatges sobre la guerra bruta contra ETA que li…