Resultats de la cerca
Es mostren 62 resultats
morfina
Farmàcia
Principal alcaloide de l’opi (el seu extret en conté un 20%), conegut des del 1806 i emprat com a estupefaent.
La seva base és poc soluble en l’aigua, però el clorhidrat ho és molt Actua sobre el sistema nerviós i hi produeix una acció hipnòtica, amb disminució de l’activitat mental, i analgèsica, pel fet d’actuar l’alcaloide sobre l’escorça cerebral sensitiva Fou sintetitzada per Gates i els seus collaboradors l’any 1952, passant per la codeïna L’ús repetit d’opiacis sintètics i semisintètics provoca habituació, que a la llarga pot produir una intoxicació aguda per morfina, amb greus alteracions en l’organisme, les quals poden portar a un estat de coma o a la mort per paràlisi…
Vascularització i innervació de les fosses nasals i els sins paranasals
Anatomia humana
Les fosses nasals i els sins paranasals reben la irrigació sanguínia a través de diverses ramificacions de les artèries caròtide externa i caròtide interna , entre les quals s’estableixen nombroses connexions El sostre de la fossa nasal i el si frontal són irrigats per les artèries etmoïdals anterior i posterior , branques de l’artèria oftàlmica, alhora ramificació de la caròtide interna La irrigació de la paret lateral i de la part inferior de l’envà nasal prové, sobretot, de l’ artèria esfeno-palatina , branca de l’artèria maxillar interna, procedent de la caròtide externa A la part…
Tabac en els llocs de treball i en l’automòbil
Els efectes nocius del fum del tabac ambiental tenen repercussió sobre el rendiment laboral i poden ésser causa d’accidents laborals si es fuma en els llocs de treball El monòxid de carboni inhalat passivament produeix en el fumador passiu els mateixos efectes que en el fumador actiu Per tant, les persones que treballen en ambients carregats de fum de tabac poden sofrir alteracions en la percepció sensitiva i en la capacitat de reacció envers diversos estímuls Com a conseqüència, si es fuma en els llocs de treball, el rendiment laboral es pot reduir, i els treballadors es troben més exposats…
Innervació de les estructures oculars
Anatomia humana
Les estructures oculars i llurs annexos són innervats per diferents tipus de nervis motors, sensitius i els pertanyents al sistema neurovegetatiu Els moviments oculars, deguts a la contracció simultània d’alguns dels músculs extrínsecs, es generen per l’estimulació de diversos nervis cranials El nervi motor ocular comú o III parell cranial , innerva els músculs rectes intern, inferior i superior, i l’oblic inferior El nervi patètic o IV parell cranial , l’oblic superior, i el nervi motor ocular extern o VI parell cranial , el recte extern Els nuclis d’aquests nervis, localitzats al tronc…
impressió
Biologia
Excitació produïda per distintes formes d’estímuls (lluminosos, tàctils, auditius, etc) sobre una terminació nerviosa sensitiva.
selacis
Ictiologia
Subclasse de peixos de la classe dels condrictis, de longitud variable (des de pocs centímetres fins a més de 15 m), amb el cos de fusiforme a discoidal amb grans variacions: musell punxegut, en serra (peix serra), en martell (peix martell), etc., cua allargada (rajades), etc., recobert de denticles dèrmics o escates cutànies que en la boca es diferencien en fileres de dents.
Com tots els condrictis, posseeixen endoesquelet cartilaginós que de vegades assumeix una gran duresa en impregnar-se de sals calcàries conserven el notocordi Tenen el neurocrani d’una sola peça, no soldat al palatoquadrat i la connexió d’ambdós pot ésser directa o bé mitjançant la interposició d’un arc hiomandibular Immediatament darrere el neurocrani tenen els arcs branquials les brànquies són internes, hi manquen els opercles i presenten de 5 a 7 feses branquials externes a cada costat i un parell d’espiracles de caràcter respiratori que posen en comunicació l’aigua de l’exterior amb les…
nervi
Anatomia animal
Cadascun dels cordons que posen en relació els centres nerviosos o els ganglis perifèrics amb les diferents parts del cos.
Segons la constitució, els nervis poden ésser mielínics i amielínics En els mielínics, els axons de les cèllules nervioses són coberts per una beina de mielina La mielina es troba separada a certs intervals nòduls de Ranvier, i al damunt hi ha el neurilemma o beina de Schwann En els amielínics els axons són coberts directament pel neurilemma La diferència entre els uns i els altres està en el fet que els amielínics tenen una velocitat de conducció menor que els mielínics Clàssicament, els nervis han estat classificats en cranials, raquidis i organovegetatius simpàtic i parasimpàtic Els…
Ars magna

Dues figures de l’Ars magna lul·liana: a l’esquerra la figura S completa amb setze cambres; a la dreta la figura A simplificada amb nou cambres
© Fototeca.cat
Obra de Ramon Llull, escrita entre el 1305 i el 1308, que fou publicada amb el títol d’Ars magna generalis ultima, versió definitiva de l’art lul·liana que ja havia explicat en diverses obres anteriors (principalment Art abreujada d’atrobar veritat, o Art major).
Les primeres temptatives d’una art combinatòria es troben ja cap al final del Llibre de contemplació en Déu , el qual és una de les obres més exactes de Ramon Llull La finalitat de l’art consisteix a proposar un sistema de principis generalíssims, aplicables a totes les ciències, que serveixi d’ajuda per a cercar la veritat i resoldre així els diversos problemes científics Concretament, però, aquesta recerca sistemàtica de la veritat anava encaminada a la conversió dels musulmans i dels jueus L’art lulliana pot ésser resumida en sis elements característics, dins els quals els principis…
neuràlgia
Patologia humana
Dolor intens en forma de crisis paroxismals de caràcter pulsatiu o lancinant que s’irradia pel territori de distribució sensitiva d’un nervi perifèric.
Les neuràlgies són conseqüència de fenòmens d’excitació i irritació dolorosa dels nervis sensitius, produïdes generalment per irritacions mecàniques o inflamatòries sense que es presenti sempre lesió anatòmica
paràlisi
Patologia humana
Abolició de la motricitat; en sentit més ampli, el terme és utilitzat també per a indicar les abolicions de qualsevol funció, sensitiva, motora, secretòria, etc.
Segons els criteris clínics i anatomicopatològics, les paràlisis motores poden ésser centrals i perifèriques Les paràlisis centrals són degudes a lesions de la neurona motora superior, de caràcter encefàlic o medullar i de tipus vascular, tumoral o traumàtic es caracteritzen per una disminució o abolició de la força muscular, amb hipertonia i hiperreflèxia tendinosa, abolició dels reflexos cutanis superficials i signe de Babinski molt positiu Les paràlisis perifèriques o flàccides són conseqüència de les lesions de la neurona motora inferior, dels nervis perifèrics o de la sinapsi…