Resultats de la cerca

Configurà un succedani polític del PCP d’escassa importància, però un xic més rellevant que el Bloc Català Treballista Amb seu a Barcelona, tingué, almenys, alguns militants al Tarragonès Es confegí amb quadres procedents de les successives plasmacions polítiques d’ Estat Català EC apartats pel camí, com ara Rafael Duran Albesa antic secretari de Macià a l’exili de Perpinyà, Francesc Pina de la Secció Ferroviària d’EC el 1931, Francesc Montanyà exmilitant doble, de la Unió Socialista de Catalunya i d’ Estat Català-Força Separatista d’Extrema Esquerra , que pactaren amb vells…

Lluità 1826-27 a Catalunya contra els malcontents i en 1839-40 contra els carlins preses de Morella i Berga El 1841, a Madrid, la seva defensa del palau reial impedí el rapte d’Isabel II pels moderats A la segona guerra Carlina destacà a la presa de Castelflorite 1849 i fou ascendit a mariscal de camp Fou governador militar de Lleida 1849-51 i dos cops capità general de Catalunya 1854 i 1858-62 el segon desféu el desembarcament carlí a Sant Carles de la Ràpita 1860 i capturà el pretendent Carles L’èxit li valgué el marquesat de Castelflorite El seu mandat a Catalunya fou més benèvol que els…

Presidí el Foment Mercantil Sabadellenc Milità a la Lliga regionalista i el 1909 fou candidat en una candidatura nacionalista radical, però renuncià al càrrec de regidor Durant la Setmana Tràgica, proclamà, amb Manuel Folguera i Duran i altres, la república a Sabadell Hagué d’exiliar-se a Amèrica, i s’establí a Santiago de Xile El 1916 es feu soci del Centre Català, s’afilià a Estat Català i defensà les tesis de Francesc Macià, però se’n separà el 1928 Fundà, el 1923, el Comitè de Publicitat Catalana, plataforma independentista que difongué opuscles seus com Queremos a Cataluña libre y…

Arran de la Dictadura de Primo de Rivera, s’exilià a França, on esdevingué, amb Francesc Macià, un dels dirigents d’Estat Català Participà en el complot de Garraf i els fets de Prats de Molló 1926, activitat per la qual fou jutjat a París el mateix any Posteriorment, s’establí a Bèlgica S’oposà a la creació del Partit Separatista Revolucionari de Catalunya que Macià i una assemblea de grups catalanistes de diversos països americans havien intentat crear a l’Havana el 1928 Malgrat aquestes diferències polítiques, formà part amb Macià del comitè d’aquesta assemblea per a Europa De…

El nom oficial era Catalunya Grop Nacionalista Radical , i també era conegut per Grop Catalunya En fou l’ànima Salvador Carbonell Junt amb el Centre Català de l’Havana  fou l'organització independentista més important de Cuba Tot i adherir-se a l'Assemblea Constituent de del Separatisme Català d'on sorgí la Constitució de l’Havana , reaccionà, com els altres grups cubans, amb hostilitat a la proclamació de la República Catalana de Macià del 14 d'abril de 1931 El 1943, juntament amb els catalans exiliats a Mèxic, fundà la Unió dels Catalans Independentistes Fou suprimit pel govern de Fidel…

Vida i obra De jove collaborà a La Renaixença , “Joventut” i L’Esquella de la Torratxa , entre altres publicacions El 1905 emigrà a Cuba, on esdevingué un dels impulsors més actius del nacionalisme català Catalunya fou sempre l’eix vertebrador de la seva obra intellectual A l’Havana fou president del Centre Català i director de “La Nova Catalunya” 1908 El 1914 presidí el jurat dels Jocs Florals de l’Havana i participà en l’organització de les edicions del certamen de l’any 1923 i el 1944 Intervingué en l’Assemblea Constituent del Separatisme Català 1928, on presentà la Constitució Provisional…

Es llicencià en dret administratiu 1880 a la Universitat de Barcelona, ciutat on visqué habitualment fins que, el 1898, esdevingué secretari de l’Ajuntament de Vic Fou membre de la Joventut Catòlica de Vic i participà en les activitats tardanes de l’Esbart de Vic collaborà a La Veu del Montserrat amb la sèrie “Quinzena barcelonina”, a Lo Gai Saber , en què publicà una versió de la novella René de Chateaubriand,  La Ilustració Catalana , etc, i, entre altres periòdics, a La Renaixença , en què, amb el pseudònim de Francesc de Ricmar , publicà articles sobre la novella a Catalunya i sobre la…

El nucli directiu del PNRE coincidia amb les personalitats aplegades des de 1928 sota el nom de Grup de L’Opinió Joan Lluhí, Antoni Xirau, Joan Casanelles, Joaquim Ventalló, Pere Comas i Calvet, Antoni Vilalta i Josep Quero, amb l’afegit de Josep Tarradellas, que en fou el secretari general Partit macrocèfal, de molts generals i poca tropa, i predominantment barceloní, aplegà professionals, classes mitjanes i treballadors qualificats, fins a un màxim de 1500 afiliats El diari L’Opinió li féu de tribuna i de principal plataforma pública Inicialment molt crític amb ERC, al novembre de 1933…

El text fou aprovat a l’Havana, l’octubre de 1928, per l’Assemblea Constituent del Separatisme Català, presidida per Francesc Macià Tanmateix, la constitució fou obra personal de Josep Conangla i Fontanilles , i estava formada per 36 títols dividits en 302 articles Definia la República Catalana independent com a tècnica, democràtica, representativa i basada en els principis de la democràcia liberal Establia el vot universal i secret, l’elecció indirecta del cap d’estat, un parlament d’una sola cambra, l’abolició de les províncies i la instauració de consells comarcals Separava església i…

Filla de l’expresident filipí Diosdado Macapagal, el seu nom de soltera era Gloria Macaraeg Macapagal Estudià a la Universitat de Georgetown EUA Doctorada en economia el 1985 per la Universitat de Filipines, un any després es casà amb l’economista José Miguel Arroyo Del 1977 al 1987 exercí la docència en diverses universitats, i el 1987 la presidenta Corazón Aquino la incorporà al departament de comerç i indústria, del qual esdevingué subsecretària el 1989 El 1992 inicià la carrera política i fou elegida senadora pel partit Lluita per unes Filipines Democràtiques El 1998, dins del partit…