Resultats de la cerca

Una altra joia de la nostra alta muntanya silícia és Ophioparma ventosa , que viu sobre parets de roca molt exposades i ventejades, i que es caracteritza pel seu tallus groguenc i, sobretot, pels seus apotecis lecanorins, de color vermell intens Ramon Pascual Les ofioparmàcies, recentment separades de les hematommatàcies, se’n diferencien pels ascs sense cambra ocular, amb una cúpula apical amiloide contínua, les paràfisis simples i els conidis bacilliformes L’únic representant al nostre país, Ophioparma ventosa , és un liquen amb el tallus de color groc més o menys verdós, gruixut, fissurat…

Caràcters microscòpics principals de les grafidals Els dibuixos s’han basat en material tractat primer amb KOH i després amb lugol A Graphis scripta ascs i ascòspores jove la de la dreta i madura la de l’esquerra noteu els septes gruixuts i més estrets del centre B Diploschistes ocellatus ascs de reacció I- i ascòspores murals i brunes Biopunt, original de Mireia Giralt Formen un ordre d’ascomicets liquenificats, unitunicats, de tallus crustaci, amb algues clorococcals o trentepolials i amb ascocarps en forma de lirella o d’apoteci, i ascs amb la paret engruixida a l’àpex, però…

Caràcters microscòpics principals de les pirenulals i les xilarials o esferials Els dibuixos s’han basat en material tractat primer amb KOH i després amb lugol A Pyrenula nitida pirenulals asc jove, asc madur i dues ascòspores B Porina aenea tricoteliàcies, xilarials dos ascs, amb el típic engruiximent apical no amiloide i tres ascòspores transseptades Biopunt, original de Mireia Giralt Les xilarials o esferials formen un gran ordre, integrat principalment per ascomicets no liquenificats Recordem que tenen peritecis veritables, amb ascs no fissitunicats, dotats d’aparells apicals diversos, no…

És un grup primitiu i heterogeni, possiblement originat a partir de flagellats heterotròfics Habiten en el medi aquàtic o en el sòl humit, com a sapròfits o com a paràsits, però en els grups més evolucionats tenen tendència a adaptar-se al medi aeri Típicament produeixen cèllules mòbils, amb un flagel o dos les quals poden ésser zoòspores o zoogàmetes En els grups més primitius, la reproducció sexual és per isogàmia, però en els grups més complexos hi ha gametangiogàmia amb producció de zoòspores en les oomicetals, i gametangiogàmia amb producció de zigòspores en les zigomicetals La…

Callitricàcies 1 Callitriche stagnalis a aspecte de la planta x 1 b flor masculina, formada per un sol estam i dues bràctees, i flor femenina x 10 c detall d’una flor femenina formada per un pistil amb quatre cavitats i dos estils llargs x 10 d fruit seccionat transversalment per a mostrar les quatre cavitats i les expansions dorsals alades de cada lòcul x 15 Eugeni Sierra Un sol gènere Callitriche , estès gairebé per tot el món, amb 35 espècies, constitueix aquesta petita família Es tracta d’herbes anuals o perennes, ramificades, submergides totalment o parcialment, o bé terrestres Els…

El grup dels anèllids reuneix animals vermiformes, protòstoms, hiponeures, segmentats i desproveïts d’apèndixs articulats La segmentació del cos és veritable metameria , és a dir, el cos de l’animal es compon de parts que contenen òrgans repetits metàmers , que en certa manera gaudeixen d’indepèndencia anatòmica, però que fisiològicament depenen uns dels altres En conjunt hom en coneix unes 12 000 espècies, la majoria de les quals fan vida marina, bé que també han colonitzat medis aquàtics continentals i el medi terrestre hi ha també notables casos d’adaptació al parasitisme Aquests tres…

De cos ovalat i d’un millímetre de llargada com a màxim, són bàsicament segmentats, proveïts de 4 parells de potes curtes i no articulades, similars als parapodis dels anèllids, i acabades en ungles, els tres primers parells de les quals són locomotores, i el quart, terminal, fixa el cos a un substrat Presenten constància cellular i organització complexa Durant la vida adulta muden repetides vegades llur cutícula, de vegades dividida en plaques Tenen glàndules cutànies, i sota l’epidermis una musculatura llisa en feixos Al segment cefàlic tenen glàndules orals i estilets cornis o quitinosos…

Entre les característiques principals que separen els basidiomicets dels altres grans grups miceli dicariòtic vegetatiu, presència de basidis, esterigmes i basidiòspores hi ha la presència de porus dolípors als septes i de fíbules , diverticles que apareixen en les cèllules en divisió El dibuix mostra el procés de formació d’una fíbula A en el creixement d’una hifa fibulació A 1 -A 6 , i un detall d’un septe B per a mostrar un dolípor característic A 1 extrem terminal d’una hifa dicariòtica abans d’iniciar la formació d’una fíbula, A 2 allargament apical i inici de la…