Resultats de la cerca

Establert a Barcelona vers el 1548 Collaborà amb Pere Serafí, Pietro Morone i altres i féu obres individuals a Barcelona, Tarragona, Malla i Pineda Fou expert en art, i destacà especialment per la seva activitat d’importació i exportació amb Itàlia de diversos productes, entre els quals llibres, guadamassils i, especialment, làmines i gravats, que influïren considerablement en els corrents estètics locals

Mercedari 1743, fou elegit arxiver del monestir del Puig En morir deixà més de quaranta volums manuscrits es destaquen Nierologio o Biblioteca genealógica de los religiosos del orden de Nuestra Señora de la Merced , Crisis cardenalicia y eminencias mercedarias , vides de sant Serafí, santa Marianna de Jesús i del venerable fra Joan Jofré Gilabert és autor també de Nobleza de Andalucía , Massamagrell i d’una Historia de Alcalá de Chivert

Trobador de la gaia ciència, és autor del plec poètic Cobles novament fetes contra tots los delats de Catalunya i sequaços d’Antoni Roca 1544, severes amonestacions contra els bandolers, i panegíric del lloctinent de Catalunya marquès d’Aguilar Aquest text fou reproduït per Marià Aguiló en el Cançoneret, 1873-1900 Relacionat amb Pere Serafí , amb qui sostingué retòrics debats poètics segons els models del devinalh , aquest li dedicà un sonet i uns dístics fúnebres 1565

Illustrà de molt jove les Obres de Pere Serafí 1840 Anà a París amb Eusebi Planas 1851-54 Fou un dels més representatius illustradors vuitcentistes catalans Molts dels seus treballs auques, romanços, ventalls, làmines, etc no van signats A partir de la Gloriosa, feu moltes caricatures polítiques a La Flaca , La madeja política i El Tupé Illustrà diverses obres, entre les quals La orfaneta de Menargues de Bofarull 1862, Singlots poètics de Pitarra 1867 i Don Quijote 1876

Impressor d’ofici, collaborà al Diccionario biográfico universal 1830-34, dirigit per Narcís Oliva, i emprengué amb Joaquim ↑ Rubió i Ors una “Collecció d’Obres Antigues Catalanes” 1840 amb les Poesies de Francesc Vicent Garcia i les Obres poètiques de Pere Serafí, i amb mostres d’obres de Francesc Alegre, Ausiàs Marc i Francesc Fontanella Publicà un Compendio de la Crónica universal de Cataluña de Jeroni Pujades 1840 i fou editor de revistes entre les quals “El Genio” i obres representatives del romanticisme

Forner d’ofici, feu estudis tècnics a la Junta de Comerç Influït per Serafí Pitarra, escriví peces costumistes La capital de l’imperi 1866, bilingüe, Un inglès a Mataró 1867, La mestressa 1869, Embolica que fa fort 1870, en collaboració amb Narcís Campmany  i Pescar a l’encesa 1871, i les sarsueles De dalt a baix , Una senyora particular i La torre dels amors Encara en collaboració amb Campany estrenà  La copa del dolor o Flor d’hivern 1867 Residí molts anys a Madrid, on collaborà en diversos periòdics, i, en tornar-ne, estrenà  Amor i fortuna 1910

El seu oncle Serafí de Centelles-Riu-sec i Ximénez de Urrea , segon comte d’Oliva, li donà com a preceptor l’humanista Joan Baptista Anyes, el qual li dedicà el seu Apologetycon Panegyricon 1550, imprès a despeses d’ell El 1525 s’havia casat amb Maria de Cardona i Manrique de Lara, filla del duc Ferran de Cardona En heretar el comtat el 1536, envià el seu mestre, que continuà sempre al seu servei, a catequitzar els moriscs de la vall d’Aiora Escriví elegies, epigrames, cartes, discursos, en llatí, inclosos en les obres del seu mestre que ell féu publicar

Membre d’una important família barcelonina, el seu pare era el mestre racional de Catalunya Galceran Durall i de Malla Del 1940 al 1573, visqué diverses vegades a Constantí L’estada més llarga és del 1568 al 1573 El 1569 s’ordenà de sacerdot, però no tornà a Barcelona fins al cap de poc de ser nomenat canonge de la seu 1575  Deixà un minuciós dietari de les seves despeses 1548-74, en el qual intercalava diversos esborranys de poesies, quasi totes en català És el cas d’un bon nombre de provatures de sonets que recorden Ausiàs Marc, unes versions de cançons populars a la manera de Pere …

El seu verí i tellurisme, que representen la força demoníaca, és a l’origen dels mites cosmogònics del Leviatan, del drac El canvi de la pell i l’astúcia la relacionen amb la immortalitat i amb l'oracle Barreja d’ambdós aspectes és la serp del Paradís, relacionada amb la serp de la immortalitat de l’epopeia de Gilgameš i, doncs, amb la saviesa o “ciència del bé i del mal” pròpia dels déus i, per altra banda, amb Satanàs o el drac Per la seva forma s’integra en els cultes fàllics i adquireix un simbolisme regenerador i medicinal Aquesta idea domina en la narració etiològica sobre el culte…

Editada per Innocenci López i Bernagosi i illustrada per Tomàs Padró, en foren redactors, entre d’altres, el mateix Llanas que usà el pseudònim Robert Sanall , Conrad Roure Pau Bunyegas , que hi féu la crítica teatral, Robert Robert X , que hi publicà tota la seva producció catalana, JFeliu i Codina Josep Serra , Frederic Soler Serafí Pitarra i EVidal i Valenciano Blay Màrfegas Esporàdicament, també hi collaboraren JAClavé, MLasarte, etc Aconseguí ràpidament un gran èxit popular i, d’aparició quinzenal, passà aviat a desenal i finalment a setmanal Divergències entre Llanas…