Resultats de la cerca
Es mostren 646 resultats
tocata
Música
Composició instrumental per a solista majoritàriament per a teclat o instrument de corda polsada, de caràcter virtuosístic i estil gairebé improvisat i que presenta en molts casos una forma lliure, però que també incorpora l’estil fugat o la forma sonata en d’altres.
Les tocates més antigues foren les dels segles XIV i XV per a instruments de vent a mode de fanfares per a obrir i tancar un esdeveniment polític o reial, que es continuaren component durant els segles XVI i XVII Al principi del XVI moltes de les suites per a llaüt presentaven una tocata com a preludi o postludi amb la funció de tastar de corde , estilísticament molt similar al ricercare homofònic, la fantasia i el tiento Fou al final d’aquest segle que els organistes venecians establiren l’alternança de passatges homofònics i polifònics virtuosístics passatges acòrdics amb notes pedal i…
retransició
Música
Passatge que, en modular al to principal, condueix a la reexposició.
La retransició està associada, principalment, a l’última part de la secció de desenvolupament de la forma sonata WA Mozart Quartet amb piano , KV 478, I Allegro, compàs 133 i següents, tot i que també pot trobar-se en la forma ternària vegeu exemple 4, compassos 20-21, de forma ternària Aquests passatges acostumen a finalitzar amb un estancament sobre la dominant del to principal J Haydn Sonata per a piano en si♭ M, Hob XVI 41, I Allegro, compàs 91 i següents i, en ocasions, poden reduir-se a aquest estancament Mozart Sonata per a piano en si♭ M, KV 333…
Mateu Soler i Ramos
Música
Fagotista català.
Desenvolupà la seva carrera professional a Madrid, on primer fou fagotista al monestir de Las Descalzas Reales i després, músic militar de Carles III Entre els anys 1780 i 1799 exercí a la capella reial Se’n conserva una única composició, Sonata de fagotto , que precisament li serví de peça d’examen per a l’ingrés a la capella Es tracta d’una obra escrita en un estil gairebé clàssic en la qual el primer temps adopta la forma de sonata bitemàtica, l' andantino la de sonata binària, i acaba en un rondó final on s’intercala una secció en minore
largo
Música
Peça o moviment amb aquesta indicació de tempo.
Indicació de tempo molt lent, similar a lento o grave, i també semblant a l’adagio, però més sostingut.
L’ambigüitat en l’ús per part de compositors, teòrics i intèrprets d’aquest tipus d’expressions al llarg de les èpoques fa que la seva definició sigui equívoca Alguns compositors —H Purcell, per exemple— podrien haver emprat el terme largo en un sentit més pròxim a andante que a lento Per extensió, també designa una obra, fragment, o moviment d'una obra —concert, sonata o simfonia— escrita amb aquesta indicació de tempo Més en general, qualsevol peça o moviment lent de frases àmplies i articulació legato , especialment el d’una sonata, simfonia o concert, tot i no…
largo
Música
Indicació de tempo molt lent, similar a lento o grave, i també semblant a l’adagio, però més sostingut.
L’ambigüitat en l’ús per part de compositors, teòrics i intèrprets d’aquest tipus d’expressions al llarg de les èpoques fa que la seva definició sigui equívoca Alguns compositors —H Purcell, per exemple— podrien haver emprat el terme largo en un sentit més pròxim a andante que a lento Per extensió, també designa una obra, fragment, o moviment d'una obra —concert, sonata o simfonia— escrita amb aquesta indicació de tempo També qualsevol peça o moviment lent de frases àmplies i articulació legato , especialment el d’una sonata, simfonia o concert, tot i no portar l’…
grave
Música
Moviment o part de moviment amb aquesta indicació de tempo.
Normalment, forma part d’una sonata, simfonia o concert És especialment conegut el grave amb què s’inicia el primer moviment de la sonata Patètica , de L van Beethoven
Joan Albert Amargós i Altisent
Música
Compositor i clarinetista.
Vida Format al Conservatori de Música del Liceu de Barcelona, l’obtenció el 1979 del segon premi en el Concurs de Joves Compositors amb el Trio per a violí, clarinet i piano i, l’any següent, del primer premi en el mateix certamen amb la Sonata per a flauta i piano , marcà l’inici d’una carrera de compositor influïda, en els primers moments, per la figura de Paul Hindemith Seguint l’esperit del compositor alemany, s’interessà per les qüestions formals i arquitectòniques, utilitzant el llenguatge contrapuntístic i la tonalitat ampliada Compongué bàsicament música de cambra, sense…
Giovanni Battista Vitali
Música
Compositor, instrumentista i cantant italià.
Fou alumne de Maurizio Cazzati A Bolonya cantava i tocava el violoncel a l’església de Sant Petroni, el 1658, i el 1673 fou nomenat mestre de capella del Sant Rosari L’any següent es traslladà a Mòdena, on arribà a ser vicemestre de capella de la cort del duc Francesc II d’Este El 1684 fou nomenat provisionalment mestre de capella, però dos anys després tornà al seu antic càrrec de vicemestre, que ocupà fins a la seva mort L’aportació més important de Vitali a la història de la música es troba en la seva producció instrumental, amb la qual contribuí decisivament a l’establiment de la …
transició
Música
Passatge que té com a funció principal enllaçar dues unitats formals.
Aquest terme s’utilitza de manera quasi exclusiva en el context de la forma sonata i formes afins i es refereix a la secció que connecta el grup principal amb el secundari Aquest fragment, també conegut com a ’pont', té lloc tant en l’exposició com en la reexposició de la forma sonata, si bé amb diferències harmonicotonals significatives En efecte, el caràcter normalment modulant de la transició en l’exposició al to de la dominant o del relatiu major, segons el mode del to principal és reinterpretat en el moment reexpositiu vegeu l’apartat ’reexposició’ de forma…
Romuald Twardowski
Música
Compositor i pianista polonès.
Estudià piano i composició amb J Juzeliunas al Conservatori de Vílnius 1952-57 i posteriorment fou alumne de B Woytowicz al de Varsòvia, institució de la qual fou professor 1972-2008 El 1963, a París, inicià estudis de polifonia i cant gregorià amb N Boulanger Guanyà, entre d’altres, el Premi del Festival de Primavera de Praga per Sonetti di Petrarca 1965, que forma part del Trittico fiorentino El seu estil és força eclèctic i obert a canvis més agosarats quant a l’harmonia, com en el cas de Nomopedia 1962 Característiques seves són la simplicitat i l’economia de mitjans Entre les obres…