Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
triplet
Química
Estat dels àtoms o de les molècules que tenen dos electrons desaparellats; és representat pel símbol T
.
Pel que fa als àtoms, són triplets aquells que presenten dos electrons de valència en un sistema d’orbitals atòmics degenerats p , d o f , i en són exemples tots els àtoms la configuració electrònica dels quals presenta com a darrer terme p 2 , d 2 o f 2 , per sobre d’un sistema de capes tancades Pel que fa a les molècules, hi ha una correspondència biunívoca entre l’estat triplet i el caràcter diradicalari Hi ha poques molècules que presentin un estat fonamental triplet T o presenten, en general, una reactivitat molt elevada, i en són exemples els carbens i nitrens D’altra banda, les…
narcòtic
Farmàcia
Dit de la substància que produeix narcosi.
Els narcòtics són depressors de l’activitat del sistema nerviós que indueixen al son, alhora que creen hàbit Hom pot classificar-los en tres grans grups drogues naturals, alcaloides procedents de productes naturals i llurs derivats, i narcòtics sintètics , entre els quals cal considerar els analgèsics de síntesi, amb capacitat de produir hàbit La venda de narcòtics és sotmesa a una legislació especial, per tal de protegir el ciutadà de la possible formació d’hàbit Segons llur ús, els principals narcòtics són l’haixix, la morfina, l’opi, l’heroïna i la cocaïna El període dels narcòtics…
resines fenòliques
Química
Polímers termoenduribles de color i consistència variables segons el mètode d’obtenció, coneguts també amb el nom genèric de fenoplast, que resulten de la condensació de composts fenòlics amb aldehids.
La primera resina fenòlica obtinguda, que fou també el primer plàstic sintètic, fou la baquelita, producte de la condensació del fenol amb el formaldehid Aquesta condensació pot tenir lloc en medi àcid, en el qual hom obté un polímer lineal i fàcilment fusible, o en medi bàsic En aquest darrer cas, segons el grau de substitució del fenol, hom obté el resol d’estructura lineal, amb els substituents en posició orto o para, el resitol polímer bidimensional, sòlid o la resita d’estructura reticulada, on les posicions orto i para són totalment utilitzades L’ús de derivats fenòlics del…
sitosterol
Bioquímica
Fitosterol, la cadena lateral del qual té substituents carbonats.
grup funcional
Química
Qualsevol dels àtoms o grups d’àtoms que hi ha a totes les molècules orgàniques que pertanyen a una mateixa funció química i donen lloc al conjunt de propietats particulars que la caracteritzen.
El concepte de grup funcional és fonamental en la sistemàtica orgànica i té un gran paper en la nomenclatura, però no hi ha acord general sobre el seu abast Actualment hom sol considerar com a grups funcionals els substituents constituïts per un heteroàtom per exemple, Cl o un radical inorgànic per exemple, OH, o bé per un heteroàtom unit a un radical orgànic per exemple, CR quan l’enllaç amb el compost fonamental es fa per l’heteroàtom Hom també considera com a grups funcionals els grups —C ≡N i &139sbC=X en aquest darrer cas X pot ésser O, S, Se, Te i NH substituït o no, i…
nitració
Química
Reacció de substitució en la qual un àtom d’hidrogen ( substitució directa
) o un altre àtom o un grup d’àtoms ( substitució indirecta
) és bescanviat per un grup nitro, -NO 2
.
La nitració de composts aromàtics té lloc mitjançant l’acció de l’àcid nítric en el si d’un solvent determinat Les nitracions aromàtiques són reaccions de substitució electròfila i resten sotmeses als efectes orientadors i activadors o desactivadors dels substituents Així, el grup -NO 2 és un substituent desactivant, que orienta en posició meta , mentre que l’hidroxil d’un fenol és un substituent activant i orienta en les posicions orto i para , El mecanisme normal de nitració implica la producció, a partir de l’àcid nítric, de l’ió NO 2 + i l’ulterior atac per part d’aquest ió…
barbiturat

Relació entre l’estructura química d’un barbiturat i la rapidesa i durada de la seva acció
Farmàcia
Química
Qualsevol dels derivats substituïts de l’àcid barbitúric.
Hom coneix uns dos milers de barbiturats, però només una cinquantena són emprats en medicina Depressors del sistema nerviós central, hom els empra com a hipnòtics, puix que actuen sobre el centre cerebral de la son, bé que poden ésser d’una manera gradual sedatius, hipnòtics o anestèsics generals, en augmentar la dosi o variar la via d’administració Tenen una reduïda acció analgèsica i antipirètica Llur efecte hipnòtic és degut a la indiferència que produeixen envers els estímuls externs, i causen una sensació de somnolència que va acompanyada d’un lleuger abaixament del metabolisme basal, a…
síntesi malònica
Química
Procediment sintètic basat en l’alquilació de grups metilè activats per substituents atraients d’electrons.
En concret, consisteix en l’alquilació del carbanió derivat dels diversos sistemes malònics malonat de dietil, cianoacetat d’etil, cianoacetamida, propandinitril o derivats monoalquilats d’aquests sistemes, seguida d’hidròlisi i descarboxilació del sistema malònic alquilat o dialquilat així obtingut En definitiva, la síntesi malònica permet la incorporació d’una resta d’àcid acètic en una cadena carbonada i és un dels procediments sintètics de formació d’enllaç carboni-carboni més habituals
síntesi acetilacètica
Química
Procediment sintètic basat en l’alquilació de grups metilè activats per substituents atraients d’electrons.
En concret, consisteix en l’alquilació del carbanió de l’acetilacetonat d’etil o d’un derivat monoalquilat seu, d’acord amb l’esquema El trencament del cetoèster així format pot tenir lloc per dos procediments diferents A més de la hidròlisi i posterior descarboxilació, que condueix a l’obtenció de cetones alquilmetíliques, on el procés global representa l’acetonilació de la resta R´, hom pot, mitjançant un tractament bàsic, fer la transformació inversa a la condensació de Claisen, la qual cosa permet d’obtenir àcids carboxílics síntesi malònica i representa formalment la incorporació d’una…
amoni quaternari
Química
Designació genèrica dels radicals monovalents NR 4
que resulten de la substitució en el radical amoni dels quatre hidrògens per grups alquil (o tres grups alquil i un aril).
Els amonis quaternaris existeixen solament en forma d’hidròxids i sals, és a dir, en forma d’ions R 4 N + Per extensió són anomenats també amonis quaternaris els composts obtinguts quan un nitrogen d’un heterocicle forma quatre enllaços amb elements altres que l’hidrogen, donant un catió Les sals d’amonis quaternaris resulten de l’alquilació de les amines terciàries i els hidròxids que són bases fortes són obtinguts per addició d’òxid d’argent a una solució aquosa d’un halur Atès que no hi ha cap hidrogen disponible, els composts d’amonis quaternaris no es dissocien en escalfar-los com fan…