Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
canyella
Fructicultura
Varietat de pera anomenada també mantegosa Giffard
, de mida mitjana i de forma allargada; el color de la pell és verd groguenc, vermellós de la cara assolellada; la polpa és blanca, fina i sucosa.
blanca d’Aranjuez

Peres blanquilles
© Fototeca.cat
Fructicultura
Varietat de perera de vegetació vigorosa, amb fruits petits, allargats, de color verd brillant i de pell molt fina, amb la polpa blanca, sucosa, aromàtica i ensucrada que maduren entre agost i desembre i es conserven molt de temps en cambra frigorífica.
taronger

Tarongers
© C.I.C-Moià
Botànica
Agronomia
Arbre, de la família de les rutàcies, de 3 a 7 m d’alçària, de capçada arrodonida, de fulles el·líptiques agudes, amb el pecíol estretament alat, de flors blanques i oloroses, solitàries o en petits ramells, i de fruits (les taronges
) en hesperidi, globosos, de polpa dolça i sucosa, i de pela gruixuda, granelluda i de color ataronjat.
És oriünd de la Indoxina i el seu conreu, molt antic, és actualment estès a totes les regions de clima mediterrani El País Valencià n'és una de les principals zones productores del món Comprèn moltes cultivars Vol un clima sec i càlid, regs i sòl fèrtil
tomaquera

Tomaquera
H. Zell (cc-by-3.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les solanàcies, pilosa, olorosa per fregament, de tiges decumbents o redreçades de 40 a 200 cm; de fulles alternes, imparipinnades, amb folíols ovats irregularment incisos; de flors grogues, de corol·la rotàcia quinquelobulada, arranjades en cimes unípares opositifòlies, i de fruits (els tomàquets ) en baia plurilocular, sucosa, de figura globosa, ovoide, deprimida o piriforme.
Prové de l’Amèrica tropical, on ja era conreada pels amerindis El seu conreu és actualment estès a totes les regions temperades i tropicals Comprèn moltes cultivars Prefereix sòls arenosos o llimosos, ben drenats i fèrtils Hi ha varietats de secà i de regadiu Sovint, i especialment en les tomaqueres d’horta, les plantes són enasprades
Lingüística 2014
Lingüística i sociolingüística
Les dades definitives del Cens de Població del 2011 van indicar l’increment del nombre de persones que declaraven saber parlar el català a Catalunya i les Illes Balears, posant-les en relació amb els censos realitzats al llarg de les dues dècades i mitja anteriors Segons les estimacions de la Xarxa CRUSCAT−IEC, l’increment de persones que afirmaven saber parlar el català se situava en 1,77 milions de persones més en aquests dos territoris A Catalunya, l’increment des de l’any 1986 era del 42,6%, i a les Illes Balears, havia estat del 38,9% Altres estudis a partir d’enquestes…
La flora i el poblament vegetal dels deserts i subdeserts freds
Els tipus biològics La composició de qualsevol comunitat concreta de plantes desertícoles normalment inclou un nombre d’espècies força reduït En una àrea de 100 m 2 , és difícil trobar-hi més enllà de 8 o 10 espècies, mentre que a les estepes, als aiguamolls o als boscos de fulla caduca, de regions properes, s’hi troben fàcilment desenes d’espècies Hi ha comunitats halòfites de desert fred que no passen de dues o tres espècies, en superfícies de considerable extensió En els salobrars de cirialera herbàcia Salicornia europaea , per exemple, ben habitual als deserts eurasiàtics, és molt…
L’aprofitament dels recursos animals als deserts i subdeserts freds
La cacera i la ramaderia extensiva Com que a les zones de deserts i subdeserts freds l’agricultura només és possible en terres de regadiu, que ocupen una àrea molt limitada, la ramaderia s’ha convertit en l’activitat econòmica fonamental La productivitat de la cria d’animals als deserts freds depèn directament del grau d’aridesa del clima La pluviositat i la disponibilitat d’aliment, que depèn d’aquella, determinen la varietat d’espècies que integren els ramats Les relacions entre ramaders i desert no han estat mai fàcils El desert dóna aliment al bestiar, però exigeix treball, coneixements i…
La fauna i el poblament animal
Cadascú al seu lloc, però més insectes que altra cosa L’inventari de les espècies animals vivents, sobretot la de les que viuen a les selves equatorials i tropicals, és ben lluny de ser complet Les dramàtiques destruccions sofertes pel patrimoni forestal del nostre planeta han portat a l’extinció d’un nombre considerable de formes animals —i vegetals—, abans que la seva existència fos documentada i reconeguda, però això no obstant sabem que les selves plujoses equatorials representen, absolutament, el més ric i prestigiós dipòsit de biodiversitat animal de tot el planeta És difícil valorar…
La fauna i el poblament animal de les selves temperades
Els elements faunístics compartits i els endemismes sectorials Des del punt de vista zoològic es fa difícil trobar trets comuns entre el poblament animal dels diferents tipus de selves temperades escampades pel món, especialment entre els de l’hemisferi septentrional i els de l’hemisferi austral I això no es deu tant a l’existència de diferències climàtiques o florístiques significatives, que tanmateix existeixen, com a causes de tipus històric La pròpia conformació de les masses continentals i la seva disposició amb relació als oceans fan que les afinitats faunístiques entre els diferents…