Resultats de la cerca
Es mostren 242 resultats
macròlid
Farmàcia
Nom genèric d’un grup d’antibiòtics aïllats de diferents soques de Streptomyces sp
.
Químicament són constituïts per un anell lactònic monocíclic enllaçat a diferents sucres o aminosucres Són antibiòtics d’ampli espectre bacteriostàtic Emprats en medicina, són l’eritromicina, l’oleandomicina, l’espiramicina i la josamicina
corinebacteriàcies
Biologia
Família d’eubacterials constituïda per bacteris grampositius, generalment en forma de bacil immòbil o, més rarament, amb flagels perítrics; sovint formen filaments.
Són aerobis estrictes i poden fermentar sucres o no Presenten formes paràsites d’animals i vegetals i formes sapròfites que viuen al sòl Corynebacterium diphteriae és l’agent de la diftèria en l’home
lactobacil·làcies
Biologia
Família de bacteris de l’ordre dels eubacterials formada per cocs o bacils no esporulats grampositius i fermentadors obligats.
Produeixen àcid làctic a partir de sucres Alguns representants originen àcid làctic com a únic producte final Streptococcus, Pediococcus , alguns Lactobacillus , i uns altres, a més, àcids diversos i CO 2 Leuconostoc i alguns Lactobacillus
brevibacteriàcies
Biologia
Família de bacteris de l’ordre dels eubacterials integrada per petits bacils grampositius, més aviat curts, sovint pigmentats.
Són mòbils, amb flagels perítrics o, més rarament, amb un flagel únic Poden ésser aerobis o anaerobis facultatius, però només fermenten els sucres aeròbicament Viuen sapròfits al sòl, a les aigües continentals i a la mar
hemicel·lulosa
Química
Cadascun dels polisacàrids de cadena curta, derivats d’hexoses i de pentoses, que formen part, juntament amb la cel·lulosa, de les parets de les cèl·lules dels vegetals superiors i constitueixen les substàncies de reserva i de creixement.
Són insolubles en aigua i solubles en àlcalis diluïts del 4% al 5% Fàcilment hidrolitzables pels àcids, donen sucres diferents de la glucosa, principalment mannosa i xilulosa, i tenen menys resistència química i mecànica que la cellulosa
pectina
Alimentació
Bioquímica
Substància vegetal formada per àcids poligalacturònics, de cadena llarga, més o menys esterificats amb metanol.
Hom l’obté de l’escorça de fruits cítrics o del bagàs de poma Diluïda amb sucres i barrejada amb sals amortidores, és emprada com a additiu gelificant, espessidora i estabilitzadora d’aliments melmelades, gelatines, conserves, salses, etc
kanamicina
Farmàcia
Antibiòtic que pertany estructuralment al grup de l’estreptomicina i que és produït per bacteris de l’espècie Streptomyces kanamyceticus
.
És una substància polibàsica formada per dos sucres aminats units glicosídicament a la desoxistreptamina Hom l’empra en el tractament d’infeccions causades per bacteris gramnegatius Actua inhibint la síntesi proteica, i a altes concentracions pot ésser tòxic
poliol
Alimentació
Química
Sèrie de polialcohols obtinguts per hidrogenació de sucres.
Molts apareixen de forma natural en fruites, algues i fongs La primera matèria per a la seva obtenció són els polisacàrids midó de blat de moro, blat, etc Com que provoquen retenció de l’aigua, s’anomenen també humectants i, en congelats, crioprotectors El seu sabor dolç fa que s’utilitzin com a edulcorants Els poliols es metabolitzen de manera diferent als carbohidrats com el sucre, la glucosa o el midó Sols s’absorbeixen al budell prim parcialment, i una fracció considerable arriba al budell gros, on fermenta per la flora bacteriana Per això tenen un valor calòric baix al voltant de 2,4…
autoclau rotativa
Tecnologia
Autoclau en la qual la cistella que conté el material a esterilitzar gira entre 6 i 12 rpm, moguda per un motor extern.
L’agitació provoca un escalfament més ràpid a l’interior dels envasos i, per tant, una esterilització més ràpida, qüestió fonamental en productes alimentaris, a fi d’evitar al màxim la desnaturalització de proteïnes, la pèrdua d’aromes i la caramellització de sucres
biomolècula
Bioquímica
Molècula integrant d’un ésser viu.
Químicament, hom distingeix entre biomolècules inorgàniques aigua, gasos, anions i cations i biomolècules orgàniques sucres, lípids, proteïnes, àcids nucleics i metabòlits intermediaris La biomolècula més abundant del cos humà és l’aigua, la qual constitueix aproximadament les dues terceres parts del pes total bioelement