Resultats de la cerca

Fou president del consell de relacions entre l’FMI i el GATT, director de l’Asian Development Bank 1975-79 i director general del Banc d’Itàlia 1979-92 Ministre del tresor del govern de Berlusconi maig del 1994, establí impopulars mesures de control de la inflació que provocaren la seva destitució al cap de set mesos Arran de la dimissió del govern de Berlusconi, al gener del 1995 fou nomenat cap d’un govern de tècnics amb un programa mínim basat en el sanejament de les finances públiques i la reforma del sistema de pensions Un cop aprovat el pressupost per a l’any 1996, al gener del 1996 el…

A l’octubre del 2010, el Parlament georgià va aprovar profundes esmenes en la Constitució que fan que el règim sigui més democràtic i menys presidencialista, i on la principal figura política és el primer ministre, per damunt del president Tot i que les reformes s’han fet a instàncies del consell d’Europa i altres organitzacions internacionals, les veus crítiques apunten que la causa real podria ser la voluntat de l’actual president, Mikhaïl Saakaixvili, de perpetuar-se al poder després que expiri el seu mandat, el 2013 Un altre pas controvertit cap a una democràcia cosmètica va ser la…

Almirall i procurador reial Fill petit d’Ot I de Montcada i de Pinós, baró d’Aitona, de qui heretà els béns radicats al Gironès i a la Selva El 1340, nomenat almirall declarat vitalici el 1342, anà amb Galceran Marquet a la zona de Gibraltar per auxiliar Alfons XI de Castella contra els merinites fou amonestat pel rei pel fet de negligir la vigilància de l’estret A Barcelona preparà la invasió a Mallorca contra el rei Jaume III desembarcà —amb el càrrec d’almirall de Mallorca i comtats— el 1343 a Santa Ponça, amb èxit, i de retorn a Barcelona ajudà amb les seves naus l’exèrcit que feia la…

Diplomat en enginyeria agrònoma per la Universitat Politècnica de València i doctor per l’Institut Agroquímic de València, ha alternat l’activitat com a docent amb l’activitat política Els anys seixanta fou membre actiu del socialisme cristià i, durant la transició, ingressà al Partit Comunista del País Valencià, partit del qual fou secretari general 1992-97, càrrec que deixà per ser coordinador general d’ Esquerra Unida del País Valencià  fins el 2003 Diputat per aquest partit del 1995 al 2007, del qual fou cap de llista en les eleccions del 1999 i del 2003, fou el síndic del grup…

Dissidents de la Tercera Internacional, els seus principals dirigents —Hilari Arlandis, Jordi Arquer, Pere Bonet, Víctor Colomer, Estartús, Estivill, Daniel DMontserrat, Jaume Miravitlles, Rebull David Rey , Sesé, Tona Nadalmai i Joaquim Maurín com a secretari general— propugnaven una federació de nacions socialistes dins l’Estat espanyol reivindicaven la lluita revolucionària, l’internacionalisme proletari, basat en l’autonomia dels partits nacionals i el dret d’autodeterminació de Catalunya S'oposaren a l’apoliticisme subversiu de la FAI i a la política social moderada de l’Esquerra…

Daniel Ortega i la seva esposa, Rosario Murillo, van guanyar les eleccions a la presidència i la vicepresidència de Nicaragua amb el 72% dels vots © César Pérez / Gobierno de Nicaragua Les eleccions generals van acaparar l’agenda política de l’any La capacitat d’arrossegament popular, gràcies al poder basat en el suport clientelista que ha acumulat el Front Sandinista d’Alliberament Nacional FSLN, juntament amb el control de les principals institucions del país –Parlament, poder judicial, policia i Forces Armades, Consell Suprem Electoral–, es va demostrar imbatible novament en aquest cicle…

El país té unes finances públiques estables, un dèficit del 2,5% del PIB i un deute del 48%, una taxa d’atur que ha pujat del 6,8% al 8,5% en quatre anys, però s’ha salvat de la greu crisi del 2009 durant la qual el PIB es va contreure en un 8% Res indicava que el partit ultradretà Autèntics Finlandesos podria passar a tenir de 5 diputats el 2007 a 39 en les eleccions del 17 d’abril de 2011, i convertir-se així en la tercera força política del país 19% dels vots El gran perdedor va ser el governamental Partit de Centre de la primera ministra Mari Kiviniemi, que va perdre 16 diputats i 7 punts…

Arran dels incidents del Cu-cut es creà un ampli moviment d’oposició al projecte de llei de Jurisdiccions , que aplegava des del carlisme fins a una bona part dels republicans Organitzà com a primer acte públic la festa de l’homenatge als diputats que votaren contra la llei de Jurisdiccions 20 de maig de 1906 En formaren part dels carlins, la Lliga Regionalista, el Centre Nacionalista Republicà, la Unió Catalanista, els republicans federals i una part de la Unió Republicana Salmerón, Eusebi Coromines, Junoy, Layret, Bastardas, etc Només en restaren fora els partits monàrquics centralistes i…

El castell de la Molsosa fou un dels dominis dels vescomtes de Cardona Ja el 1018 apareix esmentat per primera vegada el terme de la Molsosa El 1021 Isovard, fill del vescomte Ramon i Engúncia, morí en aquesta fortalesa, segons el document de fundació de sufragis per la seva ànima que li feu la seva mare, pel qual donà a la canònica de Sant Vicenç de Cardona unes terres situades dins el terme de la Molsosa El mes de març d’aquest mateix any Engúncia i el seu fill, Bremon, vengueren a un cert Rodball Sendred unes terres situades dins el terme del castell de la Molsosa El 1040 aquesta fortalesa…

Després de 250 dies sense govern i de nombroses temptatives, el socialista francòfon Elio Di Rupo va encapçalar l’executiu belga © Unió Europea Després de completar el rècord europeu absolut de dies sense govern 250, l’Estat belga va semblar tornar a la normalitat el 5 de desembre, quan el socialista Elio Di Rupo va anunciar la formació d’un govern d’unitat En el nou govern hi havia representants de sis partits socialistes, conservadors i liberals de Flandes i Valònia En va quedar fora la Nova Aliança Flamenca N-VA, de signe conservador, secessionista i republicà, que el 2010 havia obtingut…