Resultats de la cerca
Es mostren 1181 resultats
digen | dígena
superfície d’ona
Física
Superfície formada pels punts en els quals l’ona té la mateixa fase en el mateix instant.
Aquestes superfícies, en tots aquells punts, són perpendiculars a la direcció de propagació de la pertorbació ondulatòria, i en el cas que el medi sigui isòtrop, són superfícies esfèriques
paleorelleu
Geologia
Relleu morfològic d’una àrea de la superfície terrestre, subaèria o submarina, que existí en un moment determinat de la història geològica, i que se sol trobar fossilitzat sota els sediments d’una sèrie estratigràfica.
Els paleorelleus constitueixen les superfícies limitants de les discordances angulars i de les disconformitats El terme és aplicat indiferentment a superfícies suaument aixaragallades o a veritables muntanyes o valls enterrades
atmosfera barotròpica
Meteorologia
Atmosfera en què les superfícies de pressió constant són també superfícies de densitat (o temperatura) constant.
laminador
Química
Tecnologia
Màquina emprada per a laminar.
El tren de laminatge més senzill el tren duo consisteix en dos cilindres d’eixos parallels i superfícies pròximes que giren en sentits contraris, entre els quals passa el material que hom lamina, que és deformat segons les superfícies dels cilindres i llur separació Els cilindres poden anar recolzats sobre coixinets per mitjà de monyons, o bé poden ésser suportats per uns altres cilindres, de manera que es reparteixin els esforços A vegades hom empra tres cilindres tren trio o bé quatre cilindres laminadors tren doble duo Per a l’obtenció de planxes o làmines…
potencial electroestàtic
Secció de les superfícies d’igual potencial electroestàtic en el camp elèctric E creat per una càrrega positiva (a dalt), per dues càrregues positives (al centre) i per dues càrregues de signe oposat (a baix)
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Física
Funció escalar el gradient de la qual defineix un camp elèctric.
El potencial electroestàtic pot ésser definit en qualsevol punt de l’espai en què pugui arribar la pertorbació deguda a una o a diverses càrregues elèctriques Suposant que la influència d’aquestes càrregues sigui negligible a l’infinit, el potencial en un punt mesura el treball necessari per a portar la unitat de càrrega elèctrica positiva de l’infinit fins en aquest punt La diferència de potencial tensió entre dos punts mesura el treball necessari per a portar la unitat de càrrega elèctrica positiva d’un punt a l’altre Convencionalment hom atribueix el valor 0 al potencial de la Terra La…
rectificadora
Rectificadora plana d’eix horitzonatl, i esquemes de quatre tipus de rectificació
© Fototeca.cat
Tecnologia
Màquina eina de gran precisió, l’eina de la qual és una mola, emprada per a efectuar la rectificació de peces metàl·liques mecanitzades i trempades.
Les diferents exigències de rectificació de les modernes fabricacions han conduït a una diversitat de tipus de rectificadores, diferenciades les unes de les altres per les característiques que presenten i per les comeses que han d’acomplir El moviment de desplaçament gradual de la mola contra la peça és assumit generalment per la mola, dotada alhora d’un moviment de rotació, mentre el moviment d’avanç, generalment de vaivé, és assumit per la peça, juntament amb la taula que suporta el plat portapeces o el capçal portapunt, la qual peça és dotada eventualment de moviment de rotació Les…
lubrificació
Esqeuma de lubricació d’un motor d’automòbil
© Fototeca.cat
Tecnologia
Acció i efecte de lubrificar.
La lubrificació té per objectiu de reduir el fregament entre les superfícies sòlides que llisquen en contacte mutu per tal de disminuir les pèrdues d’energia i el desgast de les peces Hom l’aconsegueix interposant entre les superfícies una substància oliosa o greixosa, anomenada lubrificant , amb la qual cosa hom substitueix el fregament entre les superfícies seques pel fregament intern del lubrificant Hom assoleix la lubrificació perfecta, anomenada lubrificació fluida , quan les dues superfícies sòlides resten completament separades pel…