Resultats de la cerca

Les proves funcionals consisteixen en la determinació de l’activitat d’un òrgan concret, en aquest cas endocrí, després de sotmetre’l a una estimulació o inhibició de divers tipus segons el cas, que, en condicions normals, provoca una resposta concreta Així, es pot determinar si es modifica de manera significativa Hi ha proves funcionals molt diverses, capaces d’avaluar l’activitat de les diferents glàndules endocrines, i que sovint són de màxima utilitat tant per a diagnosticar una determinada alteració com per a determinar-ne l’origen o avaluar-ne les possibilitats terapèutiques Així, per…

Fou un dels primers a aplicar l’exploració radiològica a l’estudi de la fisiologia digestiva 1898 i és autor d’investigacions bàsiques sobre la fisiopatologia de la glàndula suprarenal Introduí el concepte d' homeostasi

Treballà al Guy's Hospital de Londres És conegut per la seva descripció de l’anèmia perniciosa 1849 i l’estudi de les malalties de les glàndules suprarenals 1855, bàsic per al desenvolupament de l’endocrinologia moderna Amb el seu nom és coneguda la insuficiència crònica suprarenal malaltia d'Addison

De funció i efectes semblants als del cortisol, de fet, mostra la seva activitat quan és convertida pel fetge en aquest compost En terapèutica, a causa dels seus nombrosos efectes secundaris indesitjables, és substituïda sovint per esteroides sintètics

Professor a la Universitat de Mont-real, posà de manifest en diverses obres The Stress of Life , 1956, i altres d’anteriors, i, sobretot, Stress Without Distress , 1974 les característiques comunes de la resposta orgànica a les agressions de l’ambient descàrrega de les hormones hipofisàries ACTH i STH, hipertròfia del còrtex suprarenal, etc, síndrome coneguda amb el nom d’estrès

Es denomina síndrome de Cushing el conjunt de trastorns produïts per una funció exagerada de l’escorça suprarenal, especialment derivats d’una secreció elevada i persistent de cortisol, com ara obesitat troncular amb acumulació de greix a la cara, coll i abdomen atròfia muscular en els membres fatigabilitat aprimament de la pell, que es torna greixosa hirsutisme, o creixement de pèl en zones no habituals estries violades en abdomen, membres, costats i natges hipertensió arterial i trastorns cardiovasculars absència de menstruacions en la dona hiperglucèmia i glucosúria i…

Estudià a la Universitat de Pittsburgh, on es doctorà el 1920 Exercí tota la seva carrera a la Mayo Clinic de la qual també fou professor Les seves investigacions se centraren en les malalties reumàtiques fins a descobrir-ne els efectes terapèutics de la cortisona El 1950 rebé el premi Nobel de medicina juntament amb EC Kendall i T Reichstein pels seus descobriments relatius a l’hormona suprarenal, la seva estructura i els seus efectes biològics

Definició És anomenat malaltia d’Addison o insuficiència suprarenal crònica primària un trastorn poc freqüent, generalment d’origen autoimmune, i fins fa uns anys de causa tuberculosa, a causa del qual l’escorça suprarenal no elabora hormones en quantitats suficients per a cobrir les necessitats orgàniques, la qual cosa origina manifestacions com ara debilitat, hiperpigmentació cutània, hipotensió arterial amb mareigs o esvaniments, trastorns gastrointestinals variats i alteracions psíquiques com ara irritabilitat i insomni Causes L’origen de la malaltia és la…

Consisteix en un desequilibri dels processos de formació-reabsorció de la substància fonamental de l’os escassa formació o excessiva reabsorció Radiològicament, es manifesta en una disminució de la densitat òssia i, clínicament, en deformitats, propensió a les fractures i dolors, bé que sovint no presenta cap simptomatologia Hom li assigna múltiples causes neoplàsies, inactivitat, hiperparatiroïdisme, hipercorticisme suprarenal, hipertiroïdisme, acromegàlia i moltes d’altres L’osteoporosi senil en individus de més de 65 anys és considerada com un procés d’involució normal