Resultats de la cerca
Es mostren 72 resultats
Espermatocele
Patologia humana
L’ espermatocele constitueix un trastorn caracteritzat per la formació d’una dilatació en el cap de l’epidídim, que conté esperma No es coneix la causa de l’alteració, per bé que les investigacions efectuades assenyalen que probablement es tracta d’una anomalia en els túbuls que connecten el testicle amb el cap de l’epidídim En general, l’espermatocele és petita, i és més aviat estrany que faci més d’1 cm de diàmetre No sol causar molèsties, i només en alguns casos origina sensació de pes o un augment apreciable de l’escrot La diagnosi s’estableix amb la palpació de l’epidídim, i…
Reflux per analgèsics
Patologia humana
És anomenat nefropatia per analgèsics un trastorn de la funció renal ocasionat pel consum habitual de determinats medicaments analgèsics a dosis elevades Aquesta malaltia es presenta generalment en persones que han pres durant anys grans dosis de medicaments analgèsics constituïts per barreges de diverses substàncies Els medicaments responsables i el temps durant el qual s’han consumit és molt variable, però en general es tracta de dosis elevades, com per exemple sis comprimits diaris d’una barreja d’àcid acetilsalicílic i paracetamol durant sis anys Per mecanismes desconeguts, aquest abús de…
ascetòspors
Protistologia
Embrancament de protozous exclusivament paràsits, i amb espores normalment pluricel·lulars i sense filaments polars ni túbuls.
síndrome de Fanconi
Patologia humana
Malaltia, adquirida o heretada, caracteritzada per un trastorn dels túbuls proximals del ronyó, de causa desconeguda.
La forma hereditària sol aparèixer ja en la primera infància i provoca acidosi tubular renal per pèrdua de bicarbonat per l’orina, glucosúria, fosfatúria, aminoacidúria, hipopotassèmia, raquitisme, poliúria i polidípsia si s’associa a cistinúria hi ha, a més, retard del creixement i insuficiència renal
La funció renal
L’aparell urinari La sang que circula s’encarrega de transportar els residus produïts pel metabolisme cellular Però cal que passi a través d’un filtre capaç d’alliberar-la dels residus i de mantenir dins de límits precisos la relació entre l’aigua i els nombrosos soluts que conté Aquesta funció de filtre la fan els ronyons, que són part d’un circuit hidràulic de descàrrega de les deixalles líquides de l’organisme l’aparell urinari Recordem aquí que un altre filtre important de la sang, procedent de l’intestí carregat de substàncies produïdes per la digestió, és constituït pel fetge vegeu "La…
diüresi
Biologia
Eliminació de l’orina formada pel ronyó.
En la formació de l’orina intervenen tres processos la filtració glomerular, la reabsorció tubular i la secreció tubular En l’adult, la filtració glomerular és de 130 cm 3 de plasma per minut, és a dir, de 180 litres al dia El pas a través de la membrana glomerular s’esdevé quan la pressió hidroestàtica de la sang és superior a la pressió osmòtica de les proteïnes plasmàtiques Dels 180 litres filtrats, entre 178 i 179 litres són reabsorbits en el túbul per tant, hom excreta diàriament d’1 a 2 litres d’orina En el túbul proximal són reabsorbits el 87,5% de l’aigua i del clorur de sodi filtrats…
Malaltia quística medul·lar
Patologia humana
És anomenada malaltia quística medullar o nefronoptisi juvenil familiar una malaltia hereditària caracteritzada per la formació de nombrosos quists a la zona medullar dels ronyons, que ocasionen una insuficiència renal crònica de lenta evolució La malaltia és deguda a una alteració genètica que es transmet pel mecanisme d’ herència autosòmica dominant , és a dir perquè una persona presenti la malaltia n’hi ha prou que rebi l’alteració genètica solament d’un dels progenitors L’alteració genètica en qüestió ocasiona la formació de cavitats dilatades en la medulla renal, comunicades amb els…
Epidídim
Anatomia humana
Els epidídims són un parell d’estructures de forma allargada, cada una de les quals se situa sobre la part posterior i la superior de cada testicle Cada epidídim es compon d’un sistema de conductes, als quals desemboquen els conductes eferents testiculars, que continua per un altre òrgan tubular, el conducte deferent En l’epidídim es diferencien tres porcions La part superior, anomenada cap , se situa per sobre del pol superior del testicle, al qual es troba adherit íntimament és la part més gruixuda i es compon d’una sèrie de conductes que són continuació dels conductes eferents del testicle…
Hormona antidiürètica (ADH) o vasopressina
Fisiologia humana
L’ hormona antidiürètica , o ADH , també anomenada vasopressina , és un polipèptid sintetitzat a l’hipotàlem que s’allibera a la hipòfisi posterior, l’activitat fonamental del qual se centra a mantenir dins uns certs marges algunes constants de la sang, com és ara l’osmolaritat, o concentració de soluts en el plasma, la volèmia, o volum total de sang, i la pressió arterial El seu principal mecanisme d’acció s’exerceix sobre el ronyó, ja que l’hormona té un efecte antidiürètic, és a dir que tendeix a reduir el volum d’orina derivat de la filtració renal de la sang d’aquesta manera…
testicle

Testicle humà: 1, conducte deferent; 2, epidídim; 3, cons eferents; 4, xarxa de Haller; 5, albugínia; 6, paret interlobular; 7, lòbuls espermàtics; 8, cua de l’epidídim
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Gònada masculina que produeix els espermatozoides i, en els vertebrats, les hormones sexuals.
És un òrgan parell i és constituït pels conductes seminífers En els vertebrats superiors, els testicles es presenten com una unió urogenital amb els conductes del mesonefre En els vertebrats amniotes, el mesonefre no té funcions renals i forma l’epidídim En la majoria dels animals, els testicles són interns, però en els mamífers són externs Són de localització diversa en el cos segons els animals així, els testicles són situats a la part dorsal de la cavitat abdominal en els prototeris, proboscidis, sirenis, etc, a la regió pèlvica en els xenartres i els cetacis, a la regió inguinal en els…