Resultats de la cerca
Es mostren 99 resultats
crisoberil
Mineralogia i petrografia
Òxid d’alumini i beril·li, B6Al2O4.
Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic i té una estructura idèntica a la de l’olivina L’hàbit dels cristalls és tabular i sovint formen macles de compenetració de tres unitats El color va del groc verdós al groc maragda La duresa és de 8,5, i la densitat, de 3,75 Les varietats pures constitueixen pedres precioses, entre les quals es destaquen l'alexandrita, de color verd maragda, i l'ull de gat
discrasita
Mineralogia i petrografia
Antimonur d’argent, Ag3Sb.
Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic L’hàbit dels cristalls pot ésser prismàtic tabular o piramidal en general són mal formats Hom el troba també en nòduls i en eflorescències Té una duresa de 3,5, i és fràgil, i una densitat de 9,4-10 És de color blanc argentí, amb tons groguencs Poc freqüent en els filons d’argent, hom en troba a la Selva Negra, a Xile i en els filons de cobalt argentífer al Canadà
moscovita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Silicat d’alumini, potassi i fluor, KAl2 Si3 AlO10 (OH,F)2.
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic i té l’hàbit tabular de contorn hexagonal i també en agregats És un fillosilicat del grup de les miques Té una duresa 2,5 parallelament als plans d’exfoliació, i 4 perpendicularment a aquests És incolora, amb lleugeres pàtines de color verd, gris o marró L’esclat és nacrat Té una densitat de 2,8-2,9 Hom la troba sovint en les pegmatites granítiques, roques que forneixen la mica d’ús industrial És anomenada també mica blanca
potència
Geologia
Gruix d’un estrat.
És l’extensió d’un cos de roca tabular, generalment d’un estrat o capa, mesurat en sentit normal als plans d’estratificació inferior i superior La potència pot variar lateralment, fins a anullar-se, i hom diu aleshores que l’estrat té forma de bisell o de tascó si ho fa sensiblement cap als dos costats, l’estrat és lenticular Hom ha establert una sèrie de potències, el grau ínfim de la qual és el gruix d’1 cm, per dessota del qual hom parla de laminació
cinabri
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Sulfur de mercuri, HgS.
Mineral que cristallitza en el sistema romboèdric, en cristalls molt petits, d’hàbit tabular o romboèdric, en què són freqüents les macles de penetració El color és variable segons les impureses, però domina el vermellós Té duresa 2-2,5 i pes específic 8,090 Es troba en filons, disseminat o en masses irregulars, associat a mercuri natiu, pirita, realgar, etc Hom l’explota, com a mena de mercuri metàllic, en els gresos d’Almadén Ciudad Real, als EUA, a l’URSS Ural, al Japó, a Itàlia, etc
diàspor
Mineralogia i petrografia
Hidròxid d’alumini, AlOOH.
Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic L’hàbit dels cristalls pot ésser tabular, en plaques fines, en masses fullades o bé en formes estalactítiques És incolor, bé que pot presentar tintes diverses Té una duresa de 6,5-7 i una densitat de 3,3-3,5 Els oxígens hi són disposats formant una estructura hexagonal compacta, els llocs buits de la qual són ocupats per ions d’alumini Forma part de les bauxites, i els principals jaciments són a Hongria, França i els EUA Hom el troba també en algunes pegmatites alcalines com a mineral hidrotermal de formació tardana
Tocantins
Riu
Riu del Brasil, que segueix una direcció general S-N (2.640 km).
Neix a l’estat de Goiás, a uns 120 km a l’W de Brasília, vessant nord d’un sector tabular Dues terceres parts del seu trajecte les recorre al llarg del sector central de l’estat homònim La part final forma la frontera occidental amb l’estat de Maranhão Després de desviar-se uns 100 km cap a l’W, rep el seu afluent més important, l’Araguaia, i recupera l’orientació S-N fins a la confluència amb el Rio Pará de l’estuari de l’ Amazones Poc després, deixa Belém a la riba dreta i forma, en desembocar a l’Atlàntic, la badia de Marajó És poc navegable a causa de l’abundància de cascades i ràpids
distena
Mineralogia i petrografia
Silicat d’alumini, Al2 SiO5
.
Mineral que cristallitza en el sistema triclínic, amb cristalls d’hàbit tabular i allargats parallelament a l’eix c , flexibles i sovint corbats, bé que també es pot presentar en masses foliàcies La duresa varia segons les cares de 4 a 5 si són paralleles a l’eix c longitudinal, i de 6 a 7 si ho són a l’eix b transversal La densitat és de 3,6, i el color més característic, el blau, però també pot ésser verd, blanc o gris Dins l’ampli grup dels silicats és un nesosilicat És un producte del metamorfisme regional de grau mitjà, en roques amb un gran contingut d’alumini, per la qual…
serra de la Llena
© Fototeca.cat
Serra
Alineació de la Serralada Prelitoral Catalana, d’orientació ENE-WSW, que delimita les conques ibèriques del riu Set (Garrigues) i el riu de Montsant (Priorat) i la mediterrània del Francolí (Conca de Barberà).
Els materials gresos i, sobretot, pinyolenc de tons clars són conglomerats dipositats pels rius de l’antic massís catalanobalear a les ribes de la mar que durant l’Eocè submergia l’actual Depressió Central, però el plegament alpí aixecà les capes eocèniques més properes a la naixent SerraladaPrelitoral durant bona part del Terciari L’erosió subaèria s’encarregà de desmantellar els materials més tous, i els conglomerats del fons de la Depressió presenten ara l’aspecte d’una plataforma tabular molt allargassada, que s’enlaira de 800 a 1 000 m alt, no tan potent ni…
miques
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Grup de minerals pertanyent a la subclasse dels fil·losilicats
.
En el cas de les miques, la reunió íntima de les capes de SiO₄⁴ - de dues en dues i formant estrats es realitza mitjançant ions de magnesi, alumini i hidroxil, i els estrats s’uneixen entre ells mitjançant ions sodi i potassi Les diferents espècies minerals d’aquest grup són polimorfes i resulten de les diferents maneres segons les quals té lloc la superposició dels esmentats estrats Tots els minerals del grup de les miques tenen, però, simetria monoclínica, amb un hàbit cristallí pseudohexagonal tabular Es caracteritzen per la perfecta exfoliació basal, la qual dóna origen a…