Resultats de la cerca

Al Baix Ebre i al Baix Maestrat hom troba un conjunt de fosses d’orientació NNE-SSW, sobreimposades a les estructures compressives anteriors, d’edat paleògena, de la Zona d’Enllaç L’estructura Les unitats pliocenes de la fossa del Baix Ebre Dipòsits de l’aflorament pliocè entre Mont-redó i l’Aldea, en un mapa geològic a dalt i en un tall A-A’ fet en el mateix sector Els conglomerats fluvials quaternaris jeuen discordantment sobre els dipòsits pliocens marins, predominantment argilosos, que tenen a la base un nivell de conglomerats amb ostrèids Biopunt, a partir d’originals de R Julià i P…

La vall és aprofitada pel camí tradicional de Barcelona a València carretera, autopista i ferrocarril El territori improductiu, al sector muntanyós, ocupa 2450 ha bosc i matollar De les 2350 ha censades com a secà només són conreades poc més de la meitat, dedicades sobretot a garrofers i oliveres, substituïts progressivament per ametllers Hi ha granges avicultura El 28,5% de la població activa treballa en la indústria, el 25,8% en els serveis, el 22,8% en l’agricultura i el 20% en la construcció Aquesta diversitat és deguda a la proximitat de Benicarló i Peníscola Així i tot, la població, que…

El terme és relativament pla al sector central, el pla de Sant Mateu , continuació vers el N de la foia de les Coves, drenat pel barranc de Sant Mateu , afluent, per la dreta, de la rambla de les Coves, i només destaca la roca dels Ermitans, cap al NW, i el coll de la Mare de Déu dels Àngels, al SE, al N de les Talaies d’Alcalà El 36% de les 6506 ha de superfície no és conreable, i la resta és dedicada a oliveres 2080 ha, vinya, ametllers i cereals, més 140 ha de regadiu, on hom conrea llegums i fruiters La ramaderia era la font de recursos tradicionalment predominant la vila era el cap de la…

El terme comprèn una part muntanyosa, d’origen cretaci, amb altures poc considerables el coll de Càlig , de 171 m d’altitud, és a la divisòria d’aigües entre la rambla de Cervera i la d’Aiguadoliva, i una altra que pertany a la plana litoral, d’origen plistocènic Més del 90% del terme correspon a conreus de secà 2500 ha, un 6% 160 ha a terres de muntanya, poc productives, i la resta a regadiu, que ha tingut un lleuger expandiment els darrers anys Els conreus principals són el de garrofers, d’oliveres, d’ametllers, de la vinya i de cereals 500 caps de bestiar oví Hi ha també pedreres de marbre…

L’any 1972, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura UNESCO va aprovar la Convenció per a la Protecció del Patrimoni Cultural i Natural de la Humanitat l’any 2003 l’havien signat 179 estats L’objectiu d’aquesta convenció és inventariar els monuments i paisatges naturals considerats representatius de les diverses cultures i ambients que caracteritzen el passat i el present de la humanitat, l’alt valor dels quals n’exigeix, a més, la protecció i la defensa El resultat de la convenció ha estat l’establiment de l’anomenada Llista del Patrimoni de la Humanitat…

El terme és drenat, a més, per diversos barrancs de Sant Mateu, de la Garrofa, afluents de la rambla de Cervera, i pel de la Garrotxa, de la rambla d’Alcalà El terreny és abrupte, i més de la meitat del terme és improductiu, cobert de pasturatges aprofitats pel bestiar cabrum 1500 caps Els conreus de secà 4000 ha són gairebé exclusius i dedicats a garrofers, oliveres, ametllers i vinya la terra és explotada directament pels propietaris Hi són abundants les pedreres de marbre, amb diverses varietats Vista de la vila de Cervera del Maestrat al voltant de l'església parroquial © CIC-Moià La vila…

La geografia Cap de comarca, Castelló de la Plana Ocupa una posició central dins la regió És limitada al S pel Millars i al NE per la serra d’Irta, que la separen de la Plana Baixa i del Baix Maestrat, respectivament La rambla de la Viuda fa de límit amb l’Alcalatén per l’est, i la serra d’Espareguera i el tossal de Saragossa la separen pel NE de l’Alt Maestrat El sector litoral de la comarca és dividit en dues parts pel promontori d’Orpesa Al N d’aquest hi ha el pla d’Albalat, d’uns 4 a 5 km d’amplària i 20 de llargària, zona de costa baixa i sorrenca —limitada al N pel petit delta del riu…

El Montsià, parallel al litoral, s’alça bruscament amb el puig de Mata-redona 619 m alt, seguit cap al S per la Foradada 698 m, amb fenòmens càrstics, el pic de Montsià 764 m i la roca Roja, amb un estrep meridional que és la Serreta, que sosté la vila d’Alcanar Aquesta erecció és constituïda per calcàries cretàcies de plegament alpí, de vessants molt bruscs que faciliten l’erosió d’uns sòls prou esquelètics Per això la vegetació forestal és escassa

És drenat per diversos torrents, afluents de la rambla de les Coves El sector no conreat, muntanyós, ocupa 2 600 ha L’agricultura de secà 2 300 ha és destinada a cereals i oliveres, en regressió davant els arbres fruiters i els ametllers hi ha unes 35 ha d’horta La ramaderia ovina ha anat perdent importància, mentre que comencen a tenir-ne les granges de porcs La vila 808 h 2006, salzedellans 339 m alt és a la plana, al peu dels darrers contraforts nord-occidentals del tossal d’en Canes, a la vora de la carretera de Castelló a Sant Mateu L’església parroquial és dedicada a santa Maria La…