Resultats de la cerca
Es mostren 334 resultats
monotematisme
Música
Pràctica que basa una obra en un únic tema.
El terme s’utilitza principalment en el context de la forma sonata i s’aplica a aquelles obres en què el grup secundari presenta el mateix tema o una versió variada que iniciava el grup principal Aquesta pràctica, que s’identifica principalment amb J Haydn Simfonia ’Londres' , núm 104, I Allegro , tot i que també es pot trobar en altres autors WA Mozart, Trio en si , KV 502, I, no exclou que en el decurs del mateix grup secundari o bé en el grup conclusiu aparegui un nou material temàtic En aquest sentit, una sonata considerada monotemàtica no implica la presència exclusiva d’un…
Port Aventura obre les portes al públic
El parc temàtic Port Aventura, a Vila-seca i Salou, obre les portes al públic
assonatament
Música
Procés d’empelt de la forma sonata en altres formes.
L’hegemonia de la forma sonata durant el Classicisme tingué com a conseqüència l’aplicació d’algunes de les seves característiques més importants a altres formes com ara el rondó, el concert, l’ària o el minuet, les quals n’assimilaren principalment la modulació al to de la dominant o al relatiu major si el mode de la tonalitat principal és menor, l’exposició de material temàtic en aquest to tema o grup secundari, la prolongació de l’àrea de la dominant secció de desenvolupament i el restabliment de l’anterior material temàtic en el to de la tònica En el cas del rondó , una de les parts…
tema
Música
Material musical que serveix de base per a una peça.
En consonància amb el seu caràcter fonamentador, la presència d’un tema implicarà la seva repetició i/o variació transformació temàtica al llarg de la peça Consegüentment, la funció temàtica d’una entitat musical és el resultat del tractament que rep Amb tot, el material musical susceptible d’esdevenir un tema acostuma a presentar un caràcter definit, amb trets caracteritzats i reconeixedors A la vegada, presenta un nivell de completesa suficient molts temes estan organitzats segons els models formals de la frase i fins i tot pot tenir autonomia formal com ara el tema d’un ’tema amb…
cíclic | cíclica
Música
Dit d’una cèl·lula musical generadora (melòdica, rítmica o harmònica) per la qual el conjunt de motius o temes, anomenats també cíclics, que apareixen en els diversos moviments d’una obra, esdevenen emparentats entre ells i són causa de la unitat total.
Dit també del mateix procediment de composició que fa ús d’aquests temes i de qualsevol forma musical amb aquest desenvolupament temàtic En són exemples excellents les obres instrumentals de César Franck
període
Música
Model formal compost per dues parts complementàries.
Habitualment les dues parts, anomenades antecedent i consegüent antecedent/consegüent , presenten un equilibri harmònic ja que la primera queda oberta sobre el V mentre que la segona conclou sobre el I, una simetria mètrica totes dues acostumen a tenir les mateixes dimensions i un parallelisme temàtic totes dues utilitzen el mateix material temàtic Quan es donen aquestes característiques es parla de període ’parallel’ o ’regular’ vegeu l’exemple 2 de frase Aquest model fou freqüent en les frases clàssiques de vuit compassos vegeu l’exemple anterior, tot i que també es pot trobar en unitats…
Centre de Documentació i Art Contemporani Alexandre Cirici
Art
Centre públic d’investigació de l’art contemporani a Barcelona.
Especialitzat en els períodes posteriors a la dècada del 1940, disposa d’un fons de llibres, catàlegs d’art i revistes, un arxiu d’artistes del s XX i un arxiu temàtic d’art contemporani
Dafydd ap Gwilym
Literatura
Poeta gal·lès.
De família noble, és una de les principals figures cèltiques Amarat de la disciplina dels bards del període Gogynfeindd, incorporà influències provençals i les provinents dels poetes-cantors itinerants gallesos d’arrel popular, i creà un nou camp temàtic i prosòdic —especialment amb el desenvolupament del popular cywydd —, amb un esperit modern
mode optatiu
Gramàtica
Mode que en el sistema verbal d’algunes llengües expressa el desig o la possibilitat.
Apareix conservat en diverses llengües indoeuropees antigues en indoirànic, tokhari, grec i, en part, en el bàltic i en l’eslau En altres llengües ha estat assimilat al subjuntiu com és el cas del llatí, on el subjuntiu té un valor desideratiu o potencial Ofereix dos morfemes característics pel tipus atemàtic i pel temàtic