Resultats de la cerca

Aquesta acceleració, que no sempre comporta la presència del terme italià, és un procediment conclusiu que precipita el final i alhora el converteix en el punt climàcic L' stretto , també anomenat stretta en catala ’estreta', és característic dels finals collectius d’actes operístics WA Mozart Les noces de Fígaro , KV 492, final de l’acte 2n, Prestissimo , en particular d’obres italianes G Rossini El barber de Sevilla , final de l’acte 1r, però també és present en la música instrumental L van Beethoven Simfonia núm 5 , opus 67, IV Allegro B Britten Sinfonietta , opus 1, Tarantella Per…

Segons alguns estudiosos C Sachs, fou fruit de l’adopció per l' écossaise de certs girs característics del vals Similar a la polca però amb un tempo més lent, fou introduïda a Anglaterra amb el nom de german polka A França, amb els noms de schottische bohème o polka tremblante fou conegut, també, un tipus particular de polca Al final del segle XIX es popularitzà a Espanya amb el nom de xotis chotis en castellà

L’ambigüitat en l’ús per part de compositors, teòrics i intèrprets d’aquest tipus d’expressions al llarg de les èpoques fa que la seva definició sigui equívoca Alguns compositors —H Purcell, per exemple— podrien haver emprat el terme largo en un sentit més pròxim a andante que a lento Per extensió, també designa una obra, fragment, o moviment d'una obra —concert, sonata o simfonia— escrita amb aquesta indicació de tempo Més en general, qualsevol peça o moviment lent de frases àmplies i articulació legato , especialment el d’una sonata, simfonia o concert, tot i no portar l’…

El model tradicional consta d’una caixa de fusta, generalment de forma piramidal, dins de la qual es munta un mecanisme de rellotgeria dotat d’un pèndol compost La part visible d’aquest pèndol inclou un pes regulable que, en ser variat de posició acostat o allunyat de l’eix de rotació, permet fixar a voluntat la freqüencia d’oscillació del pèndol Una escala de divisions del temps en permet l’ajustament precís Atès que, en oscillar, el pèndol produeix un so repetit regularment -com ara el tic-tac d’un rellotge-, el metrònom, a més de permetre al compositor d’indicar clarament a la partitura el…

Els finals de frase i, particularment, les cadències que conclouen una secció o una peça són els punts on habitualment s’aplica una lleugera retenció Al contrari, un passatge d’especial intensitat expressiva pot necessitar un increment en la velocitat dirigit cap a un punt culminant on es recuperi el tempo regular o es produeixi una retenció L’expressió rubato o tempo rubato indica el desig per part del compositor que una peça o una part sigui interpretada amb una especial atenció als recursos agògics Moltes vegades, però, el compositor no dona cap indicació i és l’…

La seva forma més antiga és irregular, i és determinada pel text Posteriorment assolí una estructura simètrica, de dos períodes de quatre compassos cadascun Durant el segle XIX adquirí força popularitat, desenvolupant-se una versió estilitzada en forma ternària, amb una part central contrastant en tempo lent Fou conreada per autors com ara F Chopin o M Glinka

La major part dels passamezzi del segle XVI responen a dos models harmònics el passamezzo antico -I-VII-I-V-III-VII-I-V-I-, i el passamezzo moderno , també comune o nuovo -I-IV-I-V-I-IV-I-V-I- T Arbeau en la seva Orchésographie 1588 l’assimilà a la pavana , però amb un tempo més lleuger Com aquesta, el passamezzo solia formar parella amb altres danses contrastants com ara el saltarello o la gallarda, compartint ambdues el mateix esquema harmònic o melòdic Els primers exemples publicats apareixen a Nuremberg, en els llibres per a llaüt de Hans Newsidler, del 1536 i el 1540,…

També s’anomenava proportio dupla Modernament ha mantingut aquest sentit de tempo viu aplicant-se a la blanca i s’utilitza tant per a designar el compàs de 2/2 indicat també amb el signe C com per a indicar que un compàs de 4/4 o C s’ha d’interpretar prenent com a pulsació de referència la blanca

Aquesta pràctica era molt habitual en l’Antiguitat Egipte, Grècia, Bizanci, etc, especialment en cultures sense escriptura musical, en les quals la quironomia servia com a indicació o recordatori d’aspectes bàsics de l’entonació i el ritme Els neumes de la notació quironòmica pretenien imitar els moviments de les mans del director També s’han utilitzat recursos quironòmics per motius purament didàctics És el cas de la mà de Guido i altres sistemes relacionats amb la solmització com l’anomenat fonomímia En un sentit ampli, es podria dir que tots els gestos que fa un director modern indicació…

Musicalment, sol caracteritzar-se per l’alternança dels modes menor i major i per l’increment progressiu del tempo Ballada usualment per una parella encerclada i acompanyada per castanyoles i tamborins tocats pels mateixos dansaires, presenta les característiques d’una enèrgica dansa de festeig de gran destresa Pren el nom de la ciutat de Tàrent El seu origen ha estat associat a un ball terapèutic contra la malaltia del tarantisme, manifestació histèrica convulsiva popularment atribuïda de manera infundada a la picada de la taràntula i que hauria estat guarida mitjançant una…