Resultats de la cerca

Biografia S’inicià d’infant en la música als orfeons Canigó i de Sants, barri al qual sempre estigué molt arrelada, i hi feu també les primeres interpretacions com a actriu dramàtica posteriorment formà part de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona El 1964 debutà com a cantant acompanyada del conjunt Els Quatre Gats, i des d’aleshores actuà amb continuïtat i realitzà nombrosos enregistraments discogràfics El 1965 publicà els seus dos primers àlbums, els singles, Anirem tots cap al cel i Gent , versions catalanes de cançons nord-americanes menys una, cosa que la convertí en un dels pocs…

Després d’estudiar a l’IDHEC parisenc realitzà La victoire en chantant 1976, que obtingué l’Oscar al millor film estranger A continuació dirigí Coup de tête 1979 i emprengué una insòlita trajectòria internacional amb La guerre du feu 1981, Le nom de la rose 1986, César a la millor pellícula estrangera —adaptació del relat d’Umberto Eco—, L’ours 1988, premi César al millor director, L’amant 1992, segons la novella homònima de Marguerite Duras, Wings of Courage 1995, Seven Years in Tibet 1997, Enemy at the Gates 2001, Deux frères 2004 i Sa majesté Minor 2007

Començà a estudiar música a set anys, primer guitarra espanyola i després jazz Es professionalitzà a disset anys Els anys vuitanta fundà la Ximo Tébar Band i compartí escenaris amb solistes com Pedro Iturralde, Tete Montoliu, Lou Donaldson, Lou Bennett i Jorge Pardo Parallelament, formà part del trio de Lou Bennett fins a la mort d’aquest, el 1997 Els anys 1989 i 1990 fou guardonat amb el premi al millor solista de la Muestra Nacional de jazz que concedeix el ministeri de cultura espanyol Entre els seus discs cal destacar Anís del gnomo 1990, Hello Mr Bennett 1992, So what 1997…

Llicenciat en filosofia, estudià arquitectura a l’Escola de belles Arts de París De 1956 a 1964 visqué al Brasil, on treballà com a caricaturista i illustrador De tornada a França s’establí a París i començà a publicar illustracions sèries còmiques en diversos diaris revistes, especialment a Pilote , que obtingueren molt d’èxit pel seu humor corrosiu, entre les quals Zizi et Peter Panpan 1974, Tranches de vie des del 1974, sobre algunes de les quals la companyia catalana Dagoll Dagom muntà els espectacles Glups 1983 i Cacao 2000 La Tête dans le sac 1980, etc Des dels anys noranta dissenyà…

Començà la seva carrera amb grups de rhythm-and-blues i rock and roll , amb músics com Amos Milburn i Bo Diddley Més endavant collaborà amb Dexter Gordon i Thelonious Monk 1959-60 El 1960 gravà Free Jazz amb Ornette Coleman A partir de llavors esdevingué un dels bateries de jazz més enregistrats Es destaquen els discos fets amb Sonny Rollins, Lee Morgan, Cedar Walton, Tete Montoliu, Milt Jackson, Pat Metheny i Joshua Redman, entre molts altres Actiu fins al final del anys noranta i sempre amb el seu estil aparentment senzill i restringit, Higgins es compenetrà còmodament amb…

Estudià el piano d’infant, i després, inspirat pels discos de Milt Jackson, s’inicià en el vibràfon El 1961 es traslladà a Nova York i començà a collaborar i gravar amb alguns dels millors músics de l’època, com Herbie Hancock, McCoy Tyner i Grant Green A partir del 1967 dirigí grups propis, en una línia oberta i avantguardista El 1970 tornà a Califòrnia per viure a San Francisco, on continuà enregistrant discos i tocant en directe el vibràfon i la marimba Els anys vuitanta formà part dels Timeless All Stars Realitzà diverses gires formant duo amb Tete Montoliu Fou un virtuós del…

Començà a tocar el clarinet a quinze anys, però el canvià pel saxo alt després d’escoltar Charlie Parker Els anys 1959-60 liderà el grup fix del club Ronnie Scott’s, a Londres En aquesta època tocà sobretot el saxo tenor El 1964 gravà amb Tubby Hayes, el 1968 amb Philly Joe Jones i el 1969 amb Stan Tracey Tocà amb molts músics americans, incloent-hi Jimmy Witherspoon, amb qui efectuà un enregistrament el 1981, i Al Haig, amb qui ho feu el 1982 Durant els anys vuitanta i noranta liderà el seu quartet per Europa Tocà diverses vegades amb Tete Montoliu, amb el qual enregistrà el disc New Year’s…

Inicialment es dedicà a la flauta i posteriorment també al saxòfon El 1982 es vinculà al Taller de Músics i formà part dels grups A Free K i Ictus, entre d’altres El 1991, després de publicar el disc Punto de partida , amb la collaboració de Tete Montoliu, estudià a la New School de Nova York i es donà a conèixer als ambients jazzístics Seguí després una carrera internacional ascendent i treballà amb molts solistes nord-americans i europeus, i alhora endegà projectes propis, una mostra dels quals són Uptown Dance 1992, Dual Force 1993, Ademuz 1998, Some Other Spring 1999 i Perico…

Començà tocant el piano de molt jove, i després passà al contrabaix, instrument que molt aviat dominà de manera prodigiosa A disset anys tocà i gravà amb Bud Powell i s’installà de contrabaixista fix al club Montmartre Jazzhus de Copenhaguen Acompanyà Roland Kirk, Kenny Dorham, Ben Webster, Johnny Griffin i, sobretot, Dexter Gordon, de qui fou contrabaixista fins el 1976 Després entrà al trio d’Oscar Peterson, on romangué fins a la meitat dels anys vuitanta També tocà amb el guitarrista Joe Pass i amb Tete Montoliu —amb qui enregistrà Catalonian Fire 1974—, entre molts d’altres,…

A vuit anys comença a tocar la bateria Cap a la meitat dels anys cinquanta tocà i enregistrà amb Fats Domino A la dècada següent feu gravacions amb artistes de soul , com ara Sam Cooke, i de jazz , com per exemple Lou Donalson, mostrant-se com un dels bateries més innovadors en els ritmes funk , que desenvolupà basant-se en la tradició de Nova Orleans Del 1969 al 1973 treballà a Broadway, al cèlebre musical Hair , de G MacDermot, i alhora enregistrà com a bateria contractat per la discogràfica Prestige Més endavant collaborà amb músics de jazz com Johnny Griffin i Randy Weston Els anys…