Resultats de la cerca

Des del 1456 fou paer en cap de Lleida El 1460 formà part de l’ambaixada que la paeria envià a Joan II per intercedir per la llibertat del príncep Carles de Viana Però en la revolta del 1462 actuà al costat del rei i intervingué com a intermediari en la capitulació de Lleida 6 de juliol de 1464, per la qual cosa la paeria li confiscà el seu alberg El monarca el nomenà veguer, conseller reial, i li atorgà el lloc d’Alcoletge A partir del 1473 fou catedràtic de prima de cànons de la universitat i treballà pel redreç de les escoles, sobretot contra les pretensions d’Osca de mantenir un estudi,…

Vida Realitzà els estudis de piano, orgue i composició amb S Giner Fundà la Biblioteca Musical Valenciana i durant els anys 1910-25 exercí com a director del Conservatori de València És autor de llibres pedagògics, entre els quals cal destacar Curso elemental de piano , Elementos de solfeo i Teoría general del solfeo en forma de diálogo Escriví les tres sarsueles El tío Sapo , Los dos esclavos i Navegación submarina , i la simfonia Corina És autor del Motet a Sant Vicent Ferrer , Himno a Santa Cecilia , dues misses i la marxa triomfal religiosa Gloria a España Bibliografia Complement…

Al començament del segle XX fundà a Barcelona un establiment dedicat a la venda i reparació d’instruments i feu algunes restauracions L’any 1920 amplià el taller gràcies a Jacint Pinto, el qual havia estudiat l’ofici de lutier a Mirecourt França, i així Parramon s’inicià en la construcció de violins, violes, violoncels i contrabaixos El 1923 creà l’anomenada viola tenor com a substitut de la viola tradicional —instrument entre la viola da braccio i el violoncel, a fi de donar més volum de so als quartets—, però no tingué l’èxit desitjat El 1924 instituí el Premi Parramon , dedicat a estimular…

Feu els vots com a monjo benedictí a Solesmes, el 1877 Ordenat el 1879, posteriorment fou prior del monestir 1902-08 Es consagrà a l’estudi del cant gregorià sota la direcció de Dom J Pothier, el qual substituí com a mestre de capella a Solesmes el 1889 El 1887 començà a concebre la idea del seu monumental treball titulat Paléographie Musicale , per tal de defensar el Liber gradualis 1883, que havia estat atacat pels seguidors de les edicions oficials del cant gregorià, com Pustet de Ratisbona Aquest treball, el primer volum del qual aparegué el 1889, conté reproduccions facsímils de…

Orfe de pare i de mare exiliada, fou criat pels seus avis Començà a estudiar dret però no acabà els estudis A mitjan dècada de 1950 es traslladà a Madrid, on es donà a conèixer com a humorista i on collaborà en el setmanari “La Codorniz” i a Radio Nacional de España Simultàniament, participà en diverses obres de teatre on treballà, entre d’altres, amb la Compañía del Teatro Español i amb la de l’actriu Celia Gámez El 1960 debutà com a actor de cinema en el film Días de feria , i l’any següent féu de guionista per a Televisión Española Amb El sueño de unos locos de verano , escrita juntament…

Vida Inicià la seva formació musical a l’Escola Municipal de Música de Vic, on estudià amb Lluís Jordà, i el 1898 fou ordenat de sacerdot Perfeccionà els estudis amb J Ribera a Barcelona, ciutat on fou organista de la parròquia de la Bonanova fins el 1901, que guanyà la plaça de mestre de capella de la catedral de Vic El 1920 renuncià aquesta plaça per la d’organista Collaborà en l' Obra del Cançoner Popular de Catalunya amb el capítol La versió autèntica dels goigs del Roser de tot l’any La música que escriví es caracteritza per la fusió del cant gregorià amb la cançó popular, amb un toc…

Vida El 1887 accedí al magisteri de la catedral de Girona, on portà a terme una intensa activitat per a la reforma de la música religiosa al culte, el repertori de la qual canvià profundament Estudià cant pla i feu freqüents estades a Montserrat, on tingué com a mestre Gregori Maria Suñol El 1908 deixà temporalment la seu gironina per anar al monestir de Montserrat i, bé que inicialment tenia la intenció d’ingressar a l’orde benedictí, tornà a Girona sense fer-ho Fou molt actiu i s’implicà decididament en la reforma de la música religiosa, tot assistint a congressos de música sacra, fent…

Vida i obra Estudià dret a Barcelona i es doctorà a Madrid, on fou deixeble de Francisco Giner de los Ríos, i, influït pels ideals de la Institución Libre de Enseñanza, de retorn a Barcelona publicà articles de temes pedagògics Incorporat al despatx de Joan Sardà i Lloret, la seva autèntica vocació fou la literatura Amic de Joan Maragall, es convertí en un dels teòrics més importants dels primers anys del Modernisme A diferència del grup regeneracionista, propugnà el decadentisme literari, anticipant-se a la teoria de Maragall de l’acte creatiu com a producte de la sensibilitat Rebutjà la…

Equivalent germànic del trobador provençal El moviment dels minnesänger , que s’inicià a la darreria del segle XII i es desenvolupà al segle XIII, guarda molts punts de contacte amb el moviment trobadoresc extracció social dels poetes compositors, temàtiques, formes poètiques i estil musical La major part dels minnesänger eren d’origen aristocràtic, contràriament al que succeeix amb els meistersänger , els integrants del moviment poeticomusical que prengué el relleu de la cançó lírica germànica, que eren d’origen menestral A part la temàtica amorosa, també tocaren el tema de les croades i els…

Vida Cec des de la infància, es formà musicalment amb organistes locals i, més tard, a la catedral de Palència amb el mestre García de Baeza El 1526 fou nomenat organista de la reina Isabel de Portugal Després de la mort de la reina, el 1536, passà al servei del príncep Felip i de les seves germanes Des de l’any 1548 serví exclusivament a la capella del futur rei Felip II de Castella, el seu protector, a qui acompanyà en els seus viatges a Itàlia, Alemanya, Flandes 1548-51 i Anglaterra 1554 El 1556 s’establí a Madrid com a organista de la cort, on serví fins a la seva mort Gràcies a aquests…