Resultats de la cerca
Es mostren 54 resultats
Marc Porci Cató
Política
Polític romà, dit l’Uticense.
Besnet de Cató el Vell Fou tribú militar a Macedònia i qüestor a Roma 46 aC Al capdavant dels optimats noblesa senatorial defensà la república i s’oposà tenaçment a la formació del primer triumvirat En esclatar la guerra civil, prengué partit per Pompeu Després de la derrota de Farsàlia passà a l’Àfrica i amb un petit exèrcit arribà a Utica, però amb la nova desfeta de Thasos evacuà les seves forces i se suïcidà Se’n conserva una carta a Ciceró, el qual li feu un panegíric Cato , contestat per l’ Anticato de Cèsar Lucà el presentà com un model de virtut, i fou considerat un…
Venosa
Ciutat
Ciutat de la província de Potenza, a la Basilicata, Itàlia, a la conca mitjana del riu Ofanto.
És un nucli de comunicacions important i un centre agrícola i comercial Antiga ciutat romana Venusia , assolí un gran desenvolupament durant el segon triumvirat Hi nasqué Horaci Seu episcopal des del segle V, fou successivament ocupada per sarraïns i normands segles IX-XI, i més endavant pels angevins i els catalanoaragonesos, i fou feu de diferents famílies fins al segle XVII Ha sofert diversos terratrèmols, el més greu dels quals fou el del 1854 Entre els pocs monuments que romanen, hi ha la segona església de l’abadia de La Trinità, del segle XII, construïda amb pedres de l’antic…
arcont
Història
Alt magistrat d’algunes ciutats gregues antigues.
A Atenes, durant la monarquia primitiva, l’arcont epònim i l’arcont polemarc formaven un triumvirat vitalici amb el rei basileu Amb l’expulsió dels reis, el nombre dels arconts ascendí a nou, i llur gestió durava un any a partir del 680 aC L’elecció dels arconts era reglamentada per l’areòpag, al qual s’integraven en acabar llur mandat Les lleis de Soló marcaven que només podien ésser elegits arconts els ciutadans de les dues classes socials més altes El 487, la reforma de Temístocles bandejà el procediment electiu, i els arconts foren designats per sort entre candidats de les…
Otelo Saraiva de Carvalho
Militar
Política
Polític i militar portuguès.
Els anys seixanta serví a les colònies africanes d’Angola i Guinea-Bissau, i els anys setanta fou oficial de la plana major del general Antonio de Spínola Fou l’organitzador de la revolució de l’abril del 1974 Ascendit a general brigadier el 1975, esdevingué membre del triumvirat que dirigia l’acció revolucionària, però després de l’intent de rebellió militar esquerrà del novembre, del qual era promotor, fou arrestat En les eleccions presidencials del juny del 1976 fou el segon candidat més votat 16,5%, amb el suport de l’extrema esquerra Fracassà en les eleccions presidencials…
Gregorio Funes
Història
Literatura
Polític i escriptor argentí.
Sacerdot 1773, estudià dret a Alcalá de Henares 1779, i en tornar a Córdoba fou nomenat canonge 1780, degà de la catedral 1803 i rector de la universitat 1808 Influït pels illustrats francesos i independentista fervent des del 1810, fou diputat a la junta superior, on es mostrà partidari del federalisme, i expulsà d’aquest òrgan Mariano Moreno, després d’haver-hi collaborat Dirigí la “Gazeta de Buenos Aires” 1810-11 i 1815, però fou detingut i empresonat pels morenistes unitaris del triumvirat 1811 Diputat per Córdoba i Tucumán, defensà llavors la constitució unitària del 1819 i…
Blai Parera i Moret
Música
Músic compositor.
Formà part de la capella de música del Collegi de Santa Anna, on estudià Emigrà a l’Argentina el 1793, i s’establí a Buenos Aires Hi treballà com a compositor s’hi guanyà la vida fent classes de violí, piano i llaüt, tocant el violí i el clavicordi i composant algunes tonadillas Amb el temps tingué prestigi en el seu camp fou director de les orquestres del Teatro Porteño 1804 i del Teatro Argentino 1809 El 1813 el triumvirat que regia el país durant l’etapa de consolidació de la independència, escollí 1813 una de les seves composicions per musicar l’himne nacional de l’Argentina, amb lletra…
triumvir
Història
A l’antiguitat romana, cadascuna de les tres persones (triumuiri o tres uiri) que formaven una comissió o associació.
No pocs aspectes de la vida política, administrativa, social, jurídica i religiosa de Roma es regien per aquest procediment collegiat Alguns dels collegis eren permanents, entre els quals els triumuiri capitales , destinats a assistir els magistrats de la justícia, guardar les presons i fer acomplir les sentències criminals els triumuiri monetales , destinats a dirigir la fabricació de la moneda els triumuiri mensarii , destinats a regir les operacions bancàries de l’estat i els triumuiri epulones , destinats a preparar els banquets sagrats en honor de Júpiter Capitolí i, sota l’Imperi, a…
Lavrentij Pavlovič Berija
Història
Política
Polític i enginyer soviètic.
Amic i collaborador de Stalin S'adherí al partit bolxevic 1917 i dirigí la txeca de Geòrgia 1921-31 Elegit primer secretari del partit comunista de Geòrgia 1931, perseguí els camperols oposats a les collectivitzacions del Caucas i dirigí la purga dels comunistes georgians Membre del comitè central del partit 1934, el 1942 esdevingué cap suprem del comissariat popular d’afers interns NKVD Fou membre del politburó 1940, membre del consell suprem de la guerra 1941 i ministre de seguretat i de l’interior Estengué el control policíac a la indústria bèllica i de consum Nomenat mariscal 1945, accedí…
Domènec Matheu i Xicola
Història
Política
Polític.
Cursà estudis de nàutica a Mataró, i el 1787 era segon pilot Viatjà, com a pilot, per Amèrica i les Filipines Amb una pollacra pròpia, comercià amb l’Havana i les Filipines El 1791 s’establí a Buenos Aires com a consignatari de vaixells i adquirí una considerable fortuna Durant les invasions angleses, del 1805 i el 1807, s’allistà als Voluntaris Catalans coneguts popularrment com “minyons” amb Joan Larrea com a capità i intervingué activament en la defensa de la ciutat En iniciar-se el moviment argentí d’independència, s’hi integrà Votà en el Cabildo Abierto del 1810 contra el virrei espanyol…
Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista
Partit polític
Organització feixista constituïda a Madrid a l’octubre de 1931, la secció catalana de la qual fou creada a Barcelona i Badalona al maig de 1932.
Postulà, entre altres objectius, la creació d’un Estat Nacionalsindicalista, amb sindicació obligatòria de tots els “productors”, la dissolució dels partits marxistes i l’expansió imperial d’Espanya Desaparegué pel març de 1934 en fusionar-se amb Falange Española per crear Falange Española de las JONS FE de las JONS , si bé al gener de 1935 els exjonsistes seguiren l’escissió encapçalada a Madrid per Ramiro Ledesma Ramos i abandonaren l’organització de Barcelona Després de formar aquí un partit propi amb vocació estatal, el Partido Español Nacional Sindicalista al mateix gener, durant la…