Resultats de la cerca
Es mostren 94 resultats
L’exbanquer Mario Conde surt en llibertat
Mario Conde, expresident de Banesto, surt de la presó d’Alcalá-Meco, on ha passat 17 mesos de la pena de quatre anys i dos mesos que li va ser imposada per la seva implicació en el cas Argentia Trust Conde, que des del setembre de l’any passat ja gaudia del tercer grau penitenciari, queda en llibertat condicional per bona conducta i els treballs realitzats a la presó Mario Conde encara té pendent la sentència del cas Banesto
Fusió de dos dels principals bancs japonesos
Dos dels principals bancs japonesos, Sumitomo Bank i Sakura Bank, anuncien la seva fusió a partir del mes d’abril del 2002, en una operació que donarà lloc al tercer banc del món per volum d’actius, amb 99 bilions de iens Aquest banc superarà els actius de la unió del Deutsche Bank i Bankers Trust, però quedarà per sota d’un altre grup en procés de fusió, el dels japonesos Dai-Ichi Kangyo Bank, Fuji Bank i l’Industrial Bank of Japan
Bernard Mannes Baruch
© Fototeca.cat
Economia
Política
Polític i financer nord-americà.
Especialista en economia bèllica, actuà com a assessor i representant dels EUA a la comissió de reparacions de guerra després de la Primera Guerra Mundial, i durant la Segona fou president de la junta d’indústries de guerra Collaborà des del 1939 amb el secretari d’estat Byrnes, i des del 1943 fou membre del brain trust de Roosevelt El 1946 formà part de la delegació dels EUA a la comissió de l’energia atòmica de l’ONU, on elaborà el pla Baruch
coalició
Economia
Política
Acord concertat temporalment entre grups diversos sobre la base d’un programa, amb la finalitat d’aplegar llurs recursos comuns per obtenir la presa d’una sèrie de decisions.
En el terreny polític, la coalició entre partits pot donar-se en un pla purament electoral, parlamentari o bé governamental En aquest darrer cas té lloc la creació d’un govern de coalició En el camp de l’economia, les coalicions mai no canvien el subjecte econòmic que controla cadascuna de les empreses en qüestió, i, doncs, es diferencien del trust Quan la coalició té com a fi primordial de reduir la competència, hom acostuma a denominar-la càrtel Aquestes coalicions són expressament prohibides per la legislació antimonopolista de la major part dels estats
Banc de Llavors de Svalbard
Landbruks- og matdepartementet (CC BY-NC 2.0)
Banc de llavors subterrani construït a l’illa noruega de Spitsbergen.
Inaugurat el 2006, el seu objectiu és conservar una àmplia varietat de llavors, aprofitant les baixes temperatures de l’àrtic i el recobriment natural de pergelisòl, especialment de cereals i altres plantes importants de consum humà És administrat per un consorci format pel Govern noruec, el Consorci Global de Diversitat de Plantes de Consum Humà Global Crop Diversity Trust i el Centre de Recursos Genètics Nòrdics Té una capacitat per emmagatzemar 4,5 milions de tipus de llavors diferents, amb una mitjana de 500 llavors de cada planta
John Sherman
Història
Polític nord-americà.
Exercí com a advocat 1844-55 i fou diputat pel partit liberal Membre del Senat 1861, assolí el càrrec de secretari del Tresor 1878-79 El 1880 fou designat senador de la Confederació i, cinc anys després, esdevingué president del Senat i vicepresident de la Unió, fins el 1889 El seu nom és conegut en la història de la legislació antitrust nord-americana, car la Sherman Anti-trust Act 1890 és una de les més famoses lleis federals elaborades per lluitar, tot declarant-les illegals, contra les combinacions d’empreses restrictives de la competència
Elisabet I d’Anglaterra
© Royal Collection Trust 2012, Her Majesty Queen Elizabeth
Història
Reina d’Anglaterra i d’Irlanda (1558-1603), filla d’Enric VIII i d’Anna Bolena.
Fou declarada filla illegítima, però el parlament 1544 la restaurà en els seus drets, i accedí a la corona després de la mort 1558 de la seva germanastra Maria I Governà com un monarca absolut i s’envoltà d’intelligents collaboradors, com William Cecil i Francis Walsingham Un dels problemes més importants del seu regnat fou la qüestió religiosa Ja durant els regnats d’Eduard VI i Maria I fou utilitzada per l’oposició protestant Ja en el poder, i per enfortir la seva posició personal i la de l’estat, tendí a afavorir l’Església anglicana seguí el camí marcat pel seu pare i contrarestà la…
Jan Gossaert
© Royal Collection Trust 2012, Her Majesty Queen Elizabeth
Pintura
Pintor neerlandès, anomenat també Mabuse perquè la seva família provenia de Maubeuge.
Treballà per a Carles V i per a Felip de Borgonya Fou l’introductor a Flandes del Renaixement italià, especialment del nu Les seves obres, en les quals és palesa, també, la influència de G David i de A Dürer, són tractades com a relleus escultòrics, a favor dels quals són sacrificats el color, la llum i la intenció psicològica Cal esmentar-ne el Retrat dels fills de Cristià II de Dinamarca 1526 Hampton Court Palace, Survey, Adam i Eva Staatliche Museen, Berlín, i Hampton Court Palace, Survey i Dànae 1527 Alte Pinakothek, Munic
Wilhelm Loibner
Música
Director d’orquestra austríac.
Estudià a la seva ciutat natal, on fou deixeble de C Krauss i F Schmidt a l’Acadèmia de Música El 1937 fou contractat com a director permanent de l’orquestra de la Wiener Staatsoperen Alternà la seva dedicació a la direcció orquestral amb la docència a la Hochschule für Musik de la capital austríaca 1949-53, entre altres centres Després d’haver-se presentat amb èxit arreu d’Europa, del 1957 al 1959 fou director de l’Orquestra de la Corporació Radiofònica Japonesa a Tòquio El 1963 fou nomenat director de l’Elizabethan Trust Opera Company d’Austràlia
Carles I d’Anglaterra
© Royal Collection Trust 2012, Her Majesty Queen Elizabeth
Història
Rei d’Anglaterra, Escòcia i Irlanda (1625-49), fill i successor de Jaume I.
El 1625 es casà amb la catòlica Enriqueta de França , germana de Lluís XIII Defensor dels drets de la monarquia, derivats del seu origen diví, Carles I estigué constantment en conflicte amb el parlament, format a la Cambra dels Comuns per representants de la burgesia comerciant interessada a controlar el poder polític Els motius religiosos la pugna del monarca per imposar l’anglicanisme a puritants i a presbiterians, les sospites de complicitat amb els catòlics foren un altre factor de tensions En no aconseguir els subsidis necessaris per a la consecució dels seus objectius formació d’un…