Resultats de la cerca

Les afeccions que poden alterar la vàlvula tricúspide són les anomenades insuficiència tricúspide, caracteritzada per un reflux anormal de la sang des del ventricle dret fins a l’aurícula d’aquest mateix cantó i estenosi tricúspide, caracteritzada per la dificultat del pas de la sang des de l’aurícula dreta fins al ventricle dret Aquests trastorns solen ésser deguts a d’altres malalties càrdio-vasculars de llarg temps d’evolució com ara valvulopaties de les cavitats esquerres, malaltia coronària o miocardiopaties, o bé per febre reumàtica, i en aquest cas solen ésser-ne afectades…

Els dos últims, els més importants, ataquen moltíssimes plantes d’horta a través de les formes especialitzades Foxysporum és el responsable de les fusariosis vasculars o traqueofusariosis

La malaltia de Sturge-Weber o angiomatosi encèfalo trigeminal és una malaltia hereditària caracteritzada per la formació de tumors vasculars, o angiomes , en la pell de la cara i les meninges, que sovint provoquen crisi convulsives, hemiplegia i endarreriment mental Aquest trastorn es manifesta des del naixement, amb la formació d’un angioma del tipus nevus «flam meus» o angioma pla , de la varietat taca de vi de Porto , localitzat en el territori de la branca oftàlmica del nervi trigemin De vegades es presenta també un angioma cavernós , localitzat en el llavi o la mucosa de la…

Pot ésser permanent o passatgera Es deu a lesions del nervi òptic, de la retina o del cervell causades per malalties renals, diabetis, certes crisis epilèptiques, intoxicacions, sobretot per plom, meningitis, lesions vasculars, etc

Algunes de les substàncies tòxiques contingudes en el fum del tabac travessen les parets dels alvèols pulmonars, passen a l’interior dels capillars sanguinis pulmonars i des d’aquí, a través de la circulació sanguínia es difonen per tot l’aparell cardiovascular Les estructures d’aquest aparell sofreixen directament els efectes d’aquestes substàncies i, com a conseqüència, es desenvolupen trastorns causants de greus malalties Nombrosos estudis han establert clarament que el tabac és un dels principals factors determinants d’algunes de les malalties cardiovasculars cròniques més comunes,…

Gran coneixedor de la flora del Conflent, la Cerdanya i el Vallespir, començà a publicar, a partir del 1970, una Flora Catalana en dos volums, molt rica d’illustració, en la qual recull les plantes vasculars de la Catalunya del Nord, i un Primer herbari de la Flora d’Andorra 1981

Depèn de l’estat nutricional general de l’individu, de la seva circulació sanguínia un teixit amb trastorns vasculars tindrà un mal trofisme malgrat que l’estat nutricional de la persona sigui bo i de l’absència de malaltia En alguns territoris anatòmics, també hi influeix el bon funcionament del sistema nerviós

La laberintoplegia és la fallada brusca, total i definitiva del funcionament de tot el laberint deguda a trastorns vasculars o infeccions víriques Provoca una sordesa completa i vertigen intens de tipus rotatori, acompanyat de nàusees És més freqüent que afecti una sola orella La sordesa pot ésser permanent, i el vertigen desapareix al cap d’un temps No hi ha un tractament que hi sigui realment eficaç

És anomenada ptosi la caiguda de la parpella superior de manera que és impossible d’alçar-la i restablir la fenedura palpebral L’origen d’aquest trastorn és una alteració motora que impedeix la contracció del múscul elevador de la parpella Hi ha diversos tipus de ptosi segons l’origen que presenta La ptosi congènita és una afecció generalment hereditària deguda a una alteració nerviosa del nucli d’origen del nervi motor ocular comú Pot ésser unilateral o bilateral En aquest cas, es perd la funció del múscul elevador de la parpella, mentre que es manté la del múscul tarsal, que rep una…

Hom troba epífits a la majoria dels grups de vegetals autòtrofs Són freqüents entre les molses i els líquens Les falgueres, les orquídies i les bromeliàcies contenen moltes espècies epifítiques, que viuen damunt els arbres Com que aquests epífits vasculars no poden aprofitar les reserves d’aigua del sòl, només troben condicions de vida a les àrees de clima molt humit, principalment a les selves pluvials de les terres intertropicals