Resultats de la cerca

Els microcists s’associen mitjançant un llim viscós i formen eixams anomenats cossos fructífers Són típics dels mixobacterials

La viticultura és especialment dedicada a l’obtenció d’una primera matèria adient per a l’elaboració de vi de la qualitat desitjada, tenint en compte que el raïm és un producte complex que depèn del sòl, l’aigua, el sol i sobretot la temperatura Per a mantenir les característiques dels ceps, la reproducció sol ésser vegetativa, sovint amb empelts de ceps americans d’ençà de la crisi de la filloxera Les feines que cal efectuar inclouen fonamentalment la plantació, a una distància adient, segons les varietats, amb prèvia rompuda del terreny i adobament del sòl, i l’esporgada i els…

El cicle, que no sempre és tan complicat, comença a la primavera, quan una teleutòspora forma un zigot per fusió dels seus dos nuclis, el qual sofreix la meiosi i origina un basidi septat Les basidiòspores formades germinen en l’hoste secundari, i en el miceli monocariòtic resultant apareixen els picnidis, formadors de picnidiòspores, espores de tipus conídic Dues hifes monocariòtiques poden unir-se i formar un miceli dicariòtic, en el qual apareixen els ecidis, productors d’ecidiòspores, les quals ataquen l’hoste primari En el miceli dicariòtic resultant de la germinació de les ecidiòspores…

També són coneguts com a micetozous i són estudiats amb els protozous Comprèn unes 450 espècies, que habiten en llocs ombrívols i humits dels boscs, sobre fusta o altres matèries orgàniques en descomposició En la fase vegetativa, els mixomicets són masses protoplasmàtiques plurinucleades anomenades plasmodis , que llisquen sobre el substrat i s’alimenten de microorganismes i de partícules orgàniques diverses Passat un quant temps, el plasmodi es fragmenta i es diferencia en esporangis, sovint pedunculats, els quals produeixen nombroses espores Les espores són perdurants, i…

És oposat al germinoplasma , encarregat de produir gàmetes

Constitueix la zona costanera del golf de Bòtnia Comprèn els län de Västerbotten i Norrbotten, a Suècia i, a Finlàndia, l’antiga Bòtnia Oriental Pohjanmaa els lääni de Vaasan, Oulun i Lapin És formada per roques cristallines i dipòsits glaciofluvials, i ha emergit del golf de Bòtnia des del final de l’última glaciació a causa de moviments isostàtics És drenada pels rius Ume, Skellefte, Pite, Lule i Kalix, a Suècia i el Torne —que fa de frontera—, Kemi, Kiimingi, Oulun, Siika, Pyhä, Kala, Lesti, Perho, Lapua i Kyrö, a Finlàndia El clima hi és molt fred, amb una estació vegetativa de durada…

Poden tenir esquelet, intern o extern, de carbonat càlcic Posseeixen actinofaringe, i llur cavitat gastrular és dividida en cambres mitjançant una sèrie de septes Segons els grups, les cambres són sis o un nombre múltiple de sis, o vuit o un nombre múltiple de vuit el nombre de tentacles que envolten la boca coincideix amb el nombre de cambres Les gònades són en els septes, a l’endoderm, i s’obren a la cavitat gastrular La larva és, generalment, una plànula que dóna lloc a un pòlip directament, sense passar per l’estadi de medusa Els individus poden viure aïllats, com les actínies, o formant…

Lemnàcies 1 Llentia d’aigua Lemna gibba a i a’ aspecte general x 4 b inflorescència, formada per dues flors masculines que consten d’un simple estam i una flor femenina un pistil unilocular únic, envoltades per una petita espata aquestes inflorescències es disposen en cavitats de la part superior de la làmina foliar x 4 c secció del fruit amb les llavors x 4 2 Llentia d’aigua petita Lemna minor a i a’ aspecte general x 4 b inflorescència x 4 c secció del fruit i placentació de la llavor x 4 Eugeni Sierra Les llenties d’aigua són herbes aquàtiques molt petites, d’estructura molt simple, en…

Situada a la part anterior del coll, damunt la tràquea i sota la llengua i el hioide, en comunicació amb la faringe i amb funció respiratòria, de deglució, expectorant, tussígena, protectora, fixadora i fonatòria per mitjà de les cordes vocals veritables La laringe és formada per tres cartílags imparells medians cricoide, tiroide i epiglòtic i quatre parells laterals aritenoide, de Santorini, de Morgagni i els sesamoides anteriors Hi ha lligaments i músculs amb acció dilatadora, tensora i constrictora de les cordes vocals, com també una innervació vegetativa de tipus sensitiu…