Resultats de la cerca
Es mostren 71 resultats
acceptació de lletra de canvi
Economia
Dret mercantil
Acte pel qual el lliurat d’una lletra de canvi signa aquesta per assumir l’obligació de pagar-la quan arribarà el seu venciment.
Antigament, les lletres podien ésser acceptades verbalment —especialment a les fires— o bé posant-hi les mans al damunt, i és coneguda una ordinació de la ciutat de Barcelona, de l’any 1394 el primer antecedent català de la lletra de canvi, que disposava que es tingués per acceptada si aquell a qui fos presentada no manifestava la seva oposició dins les vint-i-quatre hores següents Però la llei uniforme de Ginebra del 1930 unificà, entre altres aspectes de la lletra de canvi, les formalitats de l’acceptació i actualment, aplicats els acords de Ginebra pels estats signataris, l’acceptació…
impagat | impagada
Economia
Dret mercantil
Dit d’un document o efecte mercantil l’obligació de pagament del qual no ha estat feta efectiva en la data del seu venciment.
xec en descobert
Economia
Delicte consistent a lliurar un xec sabent que el dia del seu venciment no podrà ésser fet efectiu per manca de provisió de fons suficient.
lliurat
Economia
Dret mercantil
Deutor que en la lletra de canvi es compromet, davant el lliurador, a satisfer la quantitat estipulada en la data de venciment indicada en el document.
facturatge
Economia
Operació administrativa per la qual una empresa encomana a una entitat intermèdia, també anomenada factor, el cobrament dels crèdits comercials o de les factures pendents en la data de llur venciment.
Mitjançant el pagament d’una certa comissió l’empresa creditora fa responsable l’entitat intermèdia que tots els pagaments siguin efectuats
fira
Història
Reunió periòdica, generalment anual, de mercaders i negociants protegits pel poder públic per dur a terme llurs intercanvis.
Es diferenciava del mercat per tal com aquest tenia una celebració més assídua, generalment setmanal, i amb un àmbit d’influència reduït a una comarca A l’antiga Grècia i a Roma, aquestes reunions coincidien normalment amb solemnitats religioses Delfos, Delos, Olímpia, etc Durant el baix imperi Romà, la contracció de l’activitat econòmica i la ruralització de la vida feren desaparèixer aquesta mena de reunions A partir del s XI, amb la represa de l’activitat econòmica, les fires tornaren a adquirir una gran importància, vist que els intercanvis encara no eren prou generalitzats per a poder…
Francesc Català i Roca
Portada de la Guia de Catalunya, de Josep Pla i il·lustrada per Francesc Català i Roca
© Fototeca.cat
Fotografia
Cinematografia
Historiografia catalana
Fotògraf i cineasta.
Vida Fill del fotògraf Pere Català i Pic i germà de l’historiador i també fotògraf Pere Català , el 1931 s’installà a Barcelona Aprengué la tècnica i l’art fotogràfics al costat del pare, collaborant al seu laboratori i fent reportatges d’encàrrec El 1935 debutà com a professional i s’integrà en el Comissariat de Propaganda de la Generalitat republicana el seu pare n’era el cap de publicacions i feu la famosa fotografia, amb l’ajuda del fill, que illustra el cartell Aixafem el feixisme Després de la guerra treballà un parell d’anys en una empresa d’arts gràfiques, fins que s’independitzà com…
, ,
La família Casas. Dos-cents anys fent estampats
Etiqueta La família Casas es dedicarà més de dos-cents anys a la fabricació d’estampats Al final del segle XIX el seu titular era Joaquim Casas i Jover Només hi ha una empresa a la Catalunya del segle XIX que pugui presentar-se aleshores amb una edat més que centenària És la fàbrica d’estampats Casas i Jover, que l’any 1895 anuncia que té més de 120 anys d’existència La història de l’empresa no ha estat recollida per ningú i presenta greus problemes per a escriure-la, des de fora estant Per començar, tenim el nom de Casas, que és molt corrent, ara i aleshores, i facilita les confusions A més…
a la vista
Economia
Dit dels dipòsits o comptes bancaris totalment exigibles, en contraposició als exigibles a un termini determinat, i de la lletra de canvi que té com a venciment el dia de la seva presentació al deutor.
pagaré
Economia
Títol, valor (nominatiu, a l’ordre o al portador), en què hom fa constar la promesa de pagar una certa quantitat de diners, en un determinat venciment, a la persona que en resulti ésser posseïdor legítim.