Resultats de la cerca
Es mostren 130 resultats
mielografia
Tècnica de visualització radiogràfica de l’espai subaracnoïdeu per la introducció de contrast radioopac per mitjà d’una punció lumbar.
És indicada en la diagnosi d’hèrnia del disc intervertebral en la regió lumbar o cervical, per a detectar tumors medullars i, ocasionalment per a visualitzar el tercer i quart ventricle en la diagnosi de tumors del cervell
hipertensió pulmonar
Medicina
Augment de la pressió sanguínia per damunt dels valors basals en el sistema arterial pulmonar.
La sang arriba als pulmons provinent del ventricle dret mitjançant les artèries pulmonars Qualsevol patologia que ocasioni una dificultat de trànsit a aquest nivell fa créixer l’esforç del ventricle dret i augmenta la pressió dins les artèries pulmonars Poden causar hipertensió pulmonar les malalties pulmonars que provoquin un augment de la resistència vascular al flux sanguini MPOC, pneumopatia intersticial, asma, etc, la fallida de les cavitats cardíaques esquerres insuficiència ventricular, estenosi mitral, pericarditis en originar una estasi sanguínia que…
silueta cardíaca
Contorn de l’ombra cardíaca radiològica.
En la projecció posteroanterior és formada per l’arc de la vena cava superior i de l’aurícula dreta en el costat dret i per l’aorta, l’artèria pulmonar, l’aurícula esquerra i el ventricle esquerre en el costat esquerre
líquid cefalorraquidi
Biologia
Líquid incolor, situat en l’espai subaracnoidal, en els ventricles cerebrals i en l’epèndima.
Es forma, per un procés d’ultrafiltració i de secreció activa, en els plexes coroidals dels ventricles laterals i del quart ventricle, i també en els vasos de l’espai subaracnoidal La seva circulació és intercalada entre l’arterial i la venosa
romboencèfal
Anatomia animal
Conjunt d’elements de l’encèfal que es desenvolupen a partir de la vesícula cerebral posterior en dividir-se en dues vesícules secundàries.
La més posterior dóna lloc al mielencèfal , que al seu torn formarà el bulb raquidi, i l’anterior dóna lloc al metencèfal, que al seu torn formarà el cerebel L’òrgan deu el nom al fet que el quart ventricle pren una forma romboidal en el transcurs del desenvolupament
Cardiopatia congènita
Patologia humana
Definició S’anomenen cardiopaties congènites un grup de trastorns que es caracteritzen per l’existència de malformacions en les estructures anatòmiques que formen el cor i els grans vasos, presents ja des del naixement Hom considera que la majoria d’aquests trastorns són provocats per la interacció de múltiples factors ambientals i genètics, molts dels quals no es coneixen amb precisió actualment Quan les lesions són greus, com s’esdevé en aproximadament la meitat dels casos, en general es produeix la mort durant els primers anys de vida En la resta dels casos, en canvi, el pronòstic és…
extrasístole
Patologia humana
Contracció prematura del cor deguda a l’acció d’algun factor sobre el sistema cardíac de conducció que inicia prematurament un impuls.
Pot ocórrer en presència o absència d’una malaltia orgànica del cor pot ésser d’origen reflex, com a resposta a un estímul de qualsevol part del cos, o d’origen pròpiament cardíac Si s’origina a l’aurícula és anomenada extrasístole auricular si ho és al ventricle, extrasístole ventricular , i si s’origina al nòdul auriculoventricular, extrasístole nodal L’extrasístole és el tipus d'arrítmia cardíaca més freqüent
Afecció de la vàlvula mitral
Patologia humana
Definició Les afeccions de la vàlvula mitral o valvulopaties mitrals constitueixen un grup d’alteracions degudes a l’existència de diversos tipus de lesions en la vàlvula mitral, és a dir, la vàlvula a través de la qual es comuniquen l’aurícula i el ventricle esquerres Les més freqüents són engruiximent, retracció, deformitat i fibrosi Segons el cas que es presenta, les lesions valvulars poden generar diverses alteracions en el funcionament de la vàlvula una dificultat quan la vàlvula s’ha d’obrir o una disminució de la superfície de l’orifici mitral, la qual cosa és anomenada estretor o…
aurícula
Anatomia animal
Cavitat del cor
dels vertebrats.
Té les parets constituïdes per teixit muscular, però no és una bomba impulsora de la sang tan potent com el ventricle Els peixos tenen una sola aurícula a la resta dels vertebrats queda dividida en dues per un envà vertical aurícula dreta i aurícula esquerra L’aurícula dreta rep la sang venosa procedent del cos a través de les venes caves, i l’aurícula esquerra rep la sang arterial procedent dels pulmons a través de les venes pulmonars
conducte arteriós
Anatomia animal
Conducte que en el fetus dels mamífers permet la comunicació de l’artèria pulmonar amb l’aorta.
Recull la sang que provinent del ventricle dret es dirigeix devers els pulmons afuncionals en el fetus i la vessa novament en el circuit major En néixer l’individu el conducte arteriós deixa d’ésser funcional per tal com la circulació pulmonar esdevé ja necessària i s’oblitera durant els primers dies de la vida Si persisteix més temps motiva, en l’home, una de les cardiopaties congènites més freqüents, els ductus arteriosus És anomenat també conducte de Botal