Resultats de la cerca

En l’home, és íntimament connectat amb l’aparell urinari En el sexe masculí comprèn un òrgan productor d’espermatozoides i d’hormones masculines el testicle , un conjunt de conductes espermàtics i un òrgan actiu de copulació el penis Del testicle surt un conducte anomenat epidídim que desemboca en el conducte deferent , el qual penetra a la cavitat abdominal i va a parar a les vesícules seminals Les vesícules seminals són òrgans on s’aturen els espermatozoides abans d’ésser ejaculats i, juntament amb l’epidídim i la pròstata, produeixen el semen o esperma, líquid nutritiu que acompanya els…

Definició És anomenat mola hidatídica un trastorn de l’embaràs que consisteix en el desenvolupament anormal de la cèllula ou fecundada, que origina la formació d’una placenta anòmala constituïda per simples vesícules plenes de líquid, que impedeix el desenvolupament de l’embrió Aquest trastorn també s’anomena embaràs molar , mola vesicular i mola hidatiforme , i és la forma més freqüent en què es manifesta la malaltia trofoblàstica , que engloba, a més, d’altres estranys trastorns del desenvolupament de la placenta Freqüència i causes L’embaràs molar té una incidència variada en…

La sudamina o la miliària consisteix en l’erupció de petites lesions inflamatòries deguda a una retenció de suor en les glàndules sudorípares És un trastorn molt freqüent, sobretot en els nens Es presenta generalment en circumstàncies en què hom sua molt, com ara una malaltia febril o en un clima humit i calorós, raó per la qual sovint aquesta alteració es dóna a l’estiu El trastorn és causat per l’obstrucció dels conductes de les glàndules sudorípares D’altra banda, l’obstrucció és deguda a la maceració dels teixits que envolten el conducte de drenatge de les glàndules, provocada per la…

Hom considera la reacció acrosòmica la primera fase de la fecundació Quan l’espermatozoide és a frec o en contacte amb les cobertes gelatinoses de l’oòcit zona pellúcida, la membrana acrosòmica externa i part de la membrana plasmàtica que la cobreix creen unes obertures per a alliberar els enzims de l’acrosoma, els quals permeten que el gàmeta masculí pugui avançar per la zona pellúcida Al mateix temps, al citoplasma de l’oòcit s’alliberen milers de petites vesícules que creen una barrera a la penetració de cap més espermatozoide

Quan l’impuls nerviós arriba a l’extrem d’un axó, es transmet a una altra neurona Però la transmissió no s’estableix per contacte directe, sinó que es realitza a través d’un mecanisme bioquímic que té lloc en una estructura constituïda per la neurona emissora i la receptora, anomenada sinapsi La sinapsi amplifica el senyal que arriba per l’axó i permet que cada neurona pugui transmetre dades a nombroses neurones, de vegades més de deu mil El mecanisme també permet que una cèllula pugui rebre estímuls conjunts de moltes altres cèllules, en alguns casos més de mil Hi ha diversos tipus de…

La intensitat de la cremada depèn de la temperatura, del temps d’exposició, de la localització i de l’estat de la pell Segons llurs efectes, hom les classifica en cremades de primer grau eritema, de segon grau vesícules, i de tercer grau escara o destrucció poc o molt profunda dels teixits La restitució a la integritat del teixit afectat és en relació amb la profunditat i l’extensió de la cremada, que quan és grossa provoca un quadre clínic greu a causa de la pèrdua de plasma en els teixits lesionats, amb el consegüent desequilibri iònic, hídric i hematològic

Estudià física a la Universitat de Yale i posteriorment es doctorà en bioquímica a la de Harvard Inicià la seva carrera professional a la Universitat de Stanford 1978, d'on passà a la Princeton 1988 i, posteriorment, al departament de bioquímica cellular del Memorial Sloan-Kettering Cancer Center 1991 Des del 2003 és professor de fisiologia a la Universitat de Columbia Nova York, on també presideix el Centre de Biologia Química Ha estudiat els mecanismes de transmissió de les vesícules cellulars, que regulen un gran nombre de funcions fisiològiques Per aquesta contribució, el…

Dóna lloc als hemisferis cerebrals, al bulb olfactiu i als ganglis basals del cervell Mentre que el telencèfal en conjunt pren més i més importància —en funcions i en dimensions— en créixer en l’escala zoològica, la part més primitiva o rinencèfal disminueix en volum, però no en funcionalitat, i té un paper cabdal en el control de molts comportaments, de la memòria, de les emocions, etc, en els mamífers superiors

Els ous són posts aïlladament i suren gràcies a la possessió de vesícules aeríferes Les larves no tenen sifó respiratori, sinó estigmes respiratoris en el dors dels segments abdominals Es colloquen parallelament a la superfície de l’aigua i habiten a les aigües quietes, dolces o salabroses Els adults mascles es nodreixen de sucs vegetals les femelles són hematòfagues i són els agents vectors del paludisme en l’home i en altres vertebrats Són els hostes intermediaris de diverses espècies de plasmodis, i en picar l’home, els hi inoculen Existeixen diverses espècies d’anòfels,…